Economia

ELENA MASSOT

PRESIDENTA DE FEMCAT I CONSELLERA DELEGADA DE LA PROMOTORA IMMOBILIÀRIA VÈRTIX

“És trist que cada quatre anys es canviïn les normes per fer habitatge”

Els nois i noies que acaben l’ESO no tenen suficient nivell d’anglès per anar al món laboral
És clau que les joves vegin les carreres tècniques com una sortida per poder-se obrir més les portes
La compra de l’habitatge dona molta estabilitat amb el temps
Jordi Cuixart és un exemple de serenor i pacifisme. Per mi és un exemple en molts sentits
El problema de l’habitatge són els cops de decret que fa l’administració sense cap consens

Elena Massot, presidenta de FemCat des del gener, assegura que el sector immobiliari té molt camp per córrer i defensa l’opció de compra de l’habitatge perquè dona “estabilitat amb el temps”.

Ara que ja fa nou mesos que ocupa el càrrec, quins han estat i seran els eixos prioritaris del seu mandat?
Durant els dos anys de mandat, conjuntament amb tot l’equip, donaré continuïtat a aquells projectes que han funcionat bé. Un dels principals eixos que ara impulsem va relacionat amb el talent i l’ensenyament. Detectem que els nois i les noies quan acaben l’ESO i el batxillerat tenen un nivell d’aprenentatge dels idiomes que és insuficient per anar al món laboral que es trobaran. Hem fet un grup de treball per muntar iniciatives que millorin aquest àmbit.
El nivell d’anglès, doncs, és una preocupació que heu detectat?
Sí, sí, clarament. Hem estat en moltes empreses que agafen talent perquè Barcelona aspira a ser un hub tecnològic i resulta que aquests nois i noies no saben prou bé l’anglès. El sistema públic hauria de fer un esforç a l’hora de preparar aquests joves per a la seva inserció en el món laboral i global.
Barcelona i Catalunya no saben retenir el talent?
Als llocs de treball més tècnics, ja hi falta gent. Per tant el talent no haurà de marxar perquè aquí ja troben feina. A vegades les empreses van a buscar els estudiants abans que acabin els estudis. Entre tots, govern, empresa i escoles, s’hauria de fer una programació adequada per veure quants estudiants es posa a formació professional o a l’àmbit universitari perquè no hi hagi un excés de promoció d’estudiants universitaris i que després no puguin satisfer les seves expectatives. Les empreses demanen molta formació professional. Això, tothom ho sap però ningú pren mesures efectives per corregir-ho. És complex, sí, però o ens hi posem o aquest problema no es resoldrà. Les noies que opten per les carreres tècniques són menys que en el temps de la meva generació. Potser les dones haurem de fer un pas més endavant per tenir més visibilitat però s’ha de fer veure a les noies que elles també tenen talent com els nois. Aquests estudis, els poden obrir moltes portes.
Quines mesures utilitza FemCat per créixer com a fundació privada i independent?
No fem accions de captació de membres. El que passa és que, pel fet de ser un centre de membres, sempre se’n troba d’altres d’afins. El nostre objectiu és impulsar accions perquè Catalunya sigui un dels millors països del món.
Vostè ha estat la primera dona empresària que ha arribat a la presidència de FemCat. Com ajuda això al fet que la dona arribi a més òrgans de decisió?
Ser la primera dona no és un privilegi, és un trist privilegi. Què l’any 2019 sigui una notícia vol dir que no anem bé. Dit això, entre tots hem de normalitzar la igualtat. A FemCat s’ha incrementat el nombre de dones en els òrgans de decisió.
I la bretxa salarial de gènere encara s’eixampla?
Per veure exactament on som cal desgranar molt a fons les dades. Quan es fa una mitjana directa amb més homes directius i menys dones directives òbviament la mitjana ja surt esbiaixada. Jo no conec tantes empreses que amb igualtat de salari, d’horari, de feina, hi hagi tanta diferència, costa d’entendre. Si fos així, els sindicats ho haurien de denunciar encara més. Quan s’incorpora un noi a la feina cobra molt menys que un de 65 anys, perquè aquest té antiguitat i experiència. El mateix passa quan s’incorpora una noia nova a la feina. Quan contractes no et trobes amb diferències dels vint i escaig menys per la dona. De tota manera, si hi ha realment diferència s’haurà de corregir. Però el problema crec que està sobredimensionat. Per encertar la solució has de tenir el problema ben diagnosticat.
Creu que ara es donen les condicions de mercat per promoure obra nova en habitatge a Catalunya?
Sí. Nosaltres tenim un binomi en les nostres prioritats: localització i preu. Si tu encertes aquests dues premisses la promoció et funcionarà perfectament. Tenim moltes promocions programades per enguany i el 2020. I en el dia d’avui no n’hem desprogramat cap.
Quines serien les millors zones o localitzacions per construir?
Tampoc té gaire secret. Sempre hi ha d’haver una concentració de gent com ara Barcelona o l’àrea metropolitana. L’activitat s’ha recuperat molt després de la crisi. Però encara s’està per sota del que considerem que ha de ser la velocitat de creuer. Si a Catalunya es van arribar a fer més de seixanta mil habitatges a l’any pensem que la xifra raonable seria entorn a 25.000 i ara estem a prop dels 14.000. Hi ha camp per córrer. El que passa és que les dificultats administratives són espectaculars. És francament complicat pel termini de llicències i planejament. L’administració té pocs recursos.
Les condicions legals, administratives i financeres també ho compliquen.
I tant. Hi ha lleis contradictòries entre administracions. S’escriuen, es canvien, més tard no es convaliden al Parlament... Nosaltres movem inversions de molts diners i per tant necessitem una seguretat jurídica estable. El sector de l’habitatge és mediàtic, hi ha motius perquè ho sigui. Però amb planificació i consens es podrien fer moltes coses. És trist que cada quatre anys es parteixi de zero i es torni a començar. Així no es pot aspirar a tenir un parc d’habitatge públic amb condicions.
Comparteix la idea que una bona part del preu elevat de l’habitatge es deu a la demanda de compradors europeus?
Això és així en districtes molt concrets de Barcelona. Al final un estranger que busca un producte amb ànima, el troba en àrees clarament de luxe o a Ciutat Vella o la zona del Born. És veritat que si es posa pressió en una zona també es mou una mica al seu costat. Però la pressió de demanda estrangera està molt localitzada. I, a més, aquesta també ha baixat.
Quines són les causes reals de l’elevat preu de l’habitatge a Barcelona i al seu entorn? Hi té a veure allò que aquí molta gent vol ser propietari?
Als EUA, que són 300 milions de persones, que parlen el mateix idioma i tots se senten nord-americans, la mobilitat és molt freqüent. Aquí ens costa molt més moure’ns. Això afavoreix el sentiment de propietat. Quan la gent compra obté el millor fons de pensions. Per algun motiu això està demonitzat i sembla que no se’n pugui parlar. A més, quan un arribi a la jubilació podrà fer una hipoteca inversa, podrà tenir una font d’estalvi per finançar els estudis dels fills, podrà llogar i anar-se’n a viure al poble si vol, tenint un ingrés complementari a la pensió. Això és bo i s’ha de dir. No sé per què es parla tant dels països europeus amb la fórmula del lloguer. Que potser s’hauria de fer un model una mica més equilibrat, jo no dic que no. Però la gent ja sap el que fa. Si vol comprar, doncs que pugui comprar. Entenc que bàsicament la meva empresa fa habitatge de venda però em sembla lícit i legítim que apostin per la compra perquè els dona molta estabilitat amb el temps. Hi podràs viure molts anys sense estar pendent dels preus del lloguer o si et renovaran o no. I també és trist si es mira l’altra banda perquè el mercat de lloguer està superatomitzat. El 85% dels pisos de lloguer són de propietaris individuals que aspiren a maximitzar la seva inversió, fet que és absolutament lícita i legítima.
Creu en les propostes que surten de l’administració que marquen un percentatge fix destinat a l’habitatge protegit?
Quan vaig a comprar un terreny en brut jo ja incorporo aquest percentatge. Per un tipus d’habitatge pago un preu, per d’altres, una altra tarifa. Per mi el problema són els cops de decret que es fan des de l’administració amb zero consens. Les solucions de futur han de partir del consens en tots els àmbits. El pla especial urbanístic d’allotjament turístic (Peuat), ja l’han tombat, destinar el 30% a l’habitatge protegit està recorregut, hi perdran. Si s’haguessin assegut a una taula ja s’hauria trobat una solució. Tots estem d’acord que l’habitatge s’ha d’abaratir. Això, no cal que ens ho digui l’alcaldessa Ada Colau.
Creu que cal més debat?
Cal més debat, menys postureig i més voluntat de resoldre els problemes. L’Ajuntament pren decisions amb els preus de sortida que es fixen als portals immobiliaris, que mai són el preu de tancament, perquè el preu final sempre és una xifra intermèdia entre l’oferta i la demanda. Aquest punt, però, és molt difícil de saber, perquè no es publica. Hi ha una dada recent, les llicències sol·licitades a Barcelona del primer semestre d’enguany respecte al de l’any passat han caigut un setanta i escaig per cent. A més m’han assegurat fa pocs dies que no consta que hagi arribat cap sol·licitud de llicències d’acord amb les característiques del 30%. Hi ha una entitat financera que m’ha informat que ningú els ha demanat, i ja estem a l’octubre, un finançament per tirar endavant una promoció destinada a l’habitatge protegit. L’Ajuntament només busca titulars. Si hi ha un problema, perquè hi és, cal trobar una solució adequada i consensuada. Si l’any passat es van fer 600 habitatges públics a Catalunya, el sector públic en va fer 60. La resta, els vam fer els privats.
Com afecta la tecnologia, les proptech, en un sector tan tradicional?
Nosaltres som promotors. En comercialització s’estan fent més invents. En promotors d’obra nova no ho utilitzem. Pot servir com un aparador més, una finestra per ensenyar, però el que marca finalment és tenir un bon equip de vendes propi. Internet va bé per fer les seleccions preliminars.
Quant factura Vertix?
Uns 50 milions d’euros.
I quants treballadors té?
Una cinquantena.
Vertix està especialitzada bàsicament en obra nova.
Sí, estem molt centrat en l’habitatge, tot i que també fem esporàdicament hotels, hospitals i centres comercials. Però estem molt especialitzats en les promocions d’habitatge nou. Tenim, per exemple, un sector molt gran al Prat de Llobregat, on ja hem fet la vuitena fase. Hi tenim una reserva de sòl per fer-hi gairebé 600 habitatges. A Sitges, també hi tenim un altra bossa important per fer-hi pisos i parcel·les. Ara estem preparant també un hotel apartament a Sitges després de 18 mesos de feina intensa per aconseguir l’operació.
Creu que anem cap a una altra desacceleració?
Veig que la força de creixement que hi havia els anys 2015, 2016 i 2017 ha perdut empenta. La previsió és una mica menys de creixement. Ningú parla, però, del fet que s’aturi l’economia.
Li preocupen més els factors externs o els interns de cara a l’alentiment que veiem?
Al final acaba afectant tot. Tant les polèmiques declaracions del president Trump com el pressupost prorrogat. Però com sempre cal desgranar els diversos sectors. Per exemple el turisme va molt bé, s’alenteix el nombre però augmenta la seva despesa, que al final és el que importa. El sector tecnològic a Barcelona també funciona. Algunes empreses de capital de risc diuen que la capital catalana serà una de les que creixeran més d’Europa. La confiança del consumidor és clau.
Es pot incrementar la tensió arran de fer pública la sentència sobre el procés?
Jo espero que els ciutadans catalans seguim amb el to pacífic que ens caracteritza. Espero que no hi hagi agents incendiaris que es dediquin a provocar reaccions en un altre sentit.
Creu que el conflicte entre l’Estat i Catalunya s’hauria d’haver resolt abans a través de la política?
Els conflictes se solucionen parlant. Tots, a casa, a l’empresa i a l’Estat perquè és que no hi ha cap altra forma. I evidentment que quan hi ha més de dos milions de persones que volen la independència això s’ha de negociar.
Jordi Cuixart, empresari, membre de FemCat i activista polític ja fa dos anys que és a la presó sense haver comès cap delicte. Com valora aquest fet?
El Jordi és un exemple de pacifisme i serenor. Totes les seves manifestacions van en aquesta línia. Per mi és un exemple en molts sentits. El seu discurs és de pau, d’entesa, d’estendre la mà. Fins i tot està llançant des de la presó missatges de calma.

Una executiva que encoratja la dona

R.R.

Llicenciada en administració d’empreses (IQS) i en dret (UOC), Elena Massot és consellera delegada de Vertix, on ha desenvolupat tota la seva trajectòria amb diferents responsabilitats. És membre fundadora de FemCat, i n’ha estat vicepresidenta els dos darrers mandats fin que va ser nomenada presidenta al gener quan Pau Relat va encapçalar el consell d’administració de Fira de Barcelona. Elena Massot, -filla de Felip Massot, fundador i president de Vertix i originari de Belianes (Urgell)- també és vicepresidenta de l’Associació de Promotors i Constructors de Catalunya (APCE) i membre de la fundació Grup 7 de dones empresàries. Treballa intensament per reivindicar el talent de la dona i que tingui més accés als òrgans de decisió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

El nen prodigi de les criptomonedes, condemnat a 25 anys de presó

barcelona

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA