Mercat laboral
El talent digital més buscat
La falta de programadors fa que els salaris pugin cada any un 7%, fins als 60.000 euros anuals d’un perfil sènior
Acaba d’obrir a la ciutat de Barcelona Assembler School, que vol formar professionals altament qualificats
La iniciativa té el suport d’empreses tecnològiques com ara Badi, Holaluz, Holded, Marfeel i Ulabox
Una de cada deu ofertes laborals de Barcelona i l’àrea metropolitana ja és del sector tecnològic
Grans multinacionals trien la capital catalana per instal·lar-hi els seus centres de desenvolupament
Fa pocs mesos, l’Alaa Moucharrafie va deixar la feina tot i cobrar un sou “altíssim” per l’edat que tenia –32.000 euros bruts anuals– perquè no li agradava el que feia. “Amb 21 anys, tenia un salari que em permetia estalviar un 70% del que cobrava; era una bogeria, però no era feliç. L’empresa era molt jeràrquica i això no feia per a mi”, explica. Abandonar unes bones condicions laborals s’ho poden permetre avui dia pocs joves –sobretot perquè d’entrada ja no les tenen–, però és que l’Alaa és programador informàtic. A tot l’Estat espanyol, hi ha fins a 10.000 llocs de treball vacants a causa de la falta de graduats en enginyeria informàtica tot i que la carrera té una taxa d’inserció laboral del 95,6%. Sobretot en el cas dels programadors, l’escassetat de professionals preocupa molt el sector empresarial.
El dinamisme és creixent i la bretxa entre oferta i demanda s’ha d’escurçar per no limitar el creixement de les companyies i no disparar-ne els costos. Per això en els últims temps han obert a Barcelona diverses acadèmies que, en poques setmanes o mesos, amb sessions molt intensives, formen programadors sense coneixements previs, com Ironhack, Le Wagon, Codeworks, Skylab i Ubiqum. També s’han instal·lat a la ciutat escoles especialitzades com ara Nuclio Digital School, impulsada per l’emprenedor digital Carlos Banco. L’última incorporació a aquest actiu ecosistema és Assembler School, escola fundada per Cristian Fondevila i Kasia Adamowicz, en col·laboració amb tecnològiques com ara Badi, Holaluz, Holded, Marfeel i Ulabox. Els cursos que imparteix només van dirigits a persones amb coneixements previs en programació, perquè el que es vol és formar professionals altament qualificats, necessaris per assegurar la competitivitat del sector. El 7 de setembre va començar el seu primer programa, que durarà nou mesos, centrat en el desenvolupament web.
L’Alaa, que té 22 anys i és de Castelló de la Plana, és un dels alumnes que han encetat les classes d’Assembler School. Encara està acabant la carrera d’enginyeria informàtica –al juny es gradua–, però té clar que necessita més eines. “Qualsevol company de facultat et dirà que a la universitat t’ensenyen coses importants, però que els coneixements teòrics estan antiquats; cada any neixen tecnologies revolucionàries i la majoria de professors no han tingut la capacitat de crear una assignatura basada en una tecnologia que acaba de sortir.” Aquest jove, però, tenia clar que no volia “comprometre’s durant anys amb un màster caríssim”. Per això, quan va veure un anunci d’una escola que explicava que no hi hauria professors i que tot es faria a través de projectes va pensar que era “justament el que necessitava”, i es va acabar de decidir quan va saber que no hauria d’avançar diners: els alumnes d’Assembler School pagaran el curs –10.500 euros el primer programa– quan aconsegueixin un contracte laboral amb un salari mínim de 24.000 euros anuals.
Barcelona Digital Talent és un organisme publicoprivat format, entre d’altres, pel Mobile World Capital i la Generalitat. Es va crear l’any passat per ajudar la capital catalana a captar i retenir talent digital. Al març va presentar un informe que constatava el dinamisme del sector i també els problemes per trobar professionals. Segons l’estudi, la demanda s’ha disparat un 40% en només un any, de manera que una de cada deu ofertes laborals de Barcelona i l’àrea metropolitana ja pertany al sector tecnològic. El ritme està descompassat: el nombre de professionals digitals ha crescut poc més d’un 7%. Com explica Cristian Fondevila, cofundador d’Assembler School, l’escola s’ha instal·lat a la capital catalana perquè la ciutat “s’ha convertit en un dels ecosistemes d’emprenedoria i atracció d’empreses tecnològiques més importants del món”, però l’oferta formativa actual és insuficient. Segons Fondevila, “ni les universitats ni els bootcamps (cursos molt intensius, que poden fer persones sense experiència) estan formant programadors amb les capacitats i el coneixement que realment necessiten les empreses”, sobretot per cobrir determinats perfils.
Un primer pas
La sensació de no estar prou formada la té Cristina Moreno, una altra de les alumnes del primer màster de la nova escola tecnològica de Barcelona. La Cristina té 26 anys i va estudiar gestió de disseny, però com que veia que dissenyadors i programadors no s’acaben d’entendre, va voler aprendre a fer ella tot el procés. Per això es va apuntar a un bootcamp de desenvolupament web en una acadèmia de Barcelona, de manera que en nou setmanes va tenir els coneixements necessaris per trobar feina. “Allà t’ensenyen a programar des de zero; un company meu era miner”, exemplifica. El problema, considera, és que al bootcamp “t’ensenyen un stack, un conjunt de llenguatges de programació, de manera que entres a la roda, però amb un coneixement limitat”. És per això que ara vol “aprendre i aprendre, després ja vindran els somnis”, diu conscient que “el sector et permet somiar el que vulguis”. De fet, recorda que cobrava “poquíssim” com a dissenyadora web i que quan va canviar de sector de seguida es va adonar que “no n’hi ha cap que gaudeixi d’aquests salaris ni d’aquestes prestacions, com ara tenir fisioterapeuta a les oficines”.
Actualment, a Barcelona, el sou mitjà d’una professió relacionada amb el talent digital se situa al voltant dels 34.000 euros anuals, però en el cas d’un programador sènior és gairebé el doble. Jordi Damià és el fundador i CEO de Setesca, una consultora que, entre altres tasques, es dedica a buscar perfils tecnològics per a terceres empreses. Com explica Damià, actualment “un programador amb experiència pot cobrar entre 35.000 i 42.000 euros, però és que el sou d’un consultor sènior és d’uns 60.000”, sou que, segons les fonts consultades, també pot aconseguir un programador sènior. Tot i que els salaris pugen cada any un 7% –en contraposició amb la resta de sectors, en què es mantenen estancats o encara a la baixa–, són “molt lluny d’altres països”, ja que a Suïssa es cobra tres vegades més, i dos cops més en el cas d’Alemanya, França i la capital anglesa. Això explica, segons Damià, que s’estiguin instal·lant a Barcelona tants centres de desenvolupament de grans empreses, com ara Amazon, Facebook, Nestlé i MediaMarkt, i que n’hi hagi tants altres de projectats. El resultat, segons el CEO de Setesca, “no és que no hi hagi professionals, sinó que costa trobar-ne si el que ofereixen les empreses està per sota del preu de mercat”. A Setesca, constantment busquen programadors per cobrir unes 150 vacants, recorda Damià.
Treball en equip
Com explica Mike Navarro, que des dels 14 anys es dedica al desenvolupament web, “per afrontar la necessitat de personal qualificat, moltes empreses han creat departaments interns de formació”, però el problema és que “no totes s’ho poden permetre”. Ell és mentor i responsable educatiu d’Assembler School i destaca que l’escola es basa en una metodologia col·laborativa en què l’alumne es converteix en el seu propi professor. “Volem trencar la idea de l’educació tradicional en què una persona que ho sap tot fa un dictat; l’alumne ha d’aprendre per si mateix treballant amb els companys”, assenyala. Hi haurà la figura del mentor per ajudar-los quan faci falta i treballaran projectes reals dels partners de l’escola. A més d’empreses com Badi, Holaluz, Marfeel i Ulabox, un d’aquests socis és Holded, start-up creada fa gairebé quatre anys que desenvolupa programari de gestió empresarial. Javier Fondevila, cofundador del grup, constata que en el sector hi ha una “oferta laboral brutal”, i no només hi ha pocs professionals, sinó que encara n’hi ha menys amb experiència, capaços de liderar projectes. “Els cursos intensius de programació han anat molt bé per dinamitzar el sector, però no poden ser l’única solució”, sentencia. A Holded, hi treballen 50 persones –20 dels quals, programadors– i Fondevila explica que, tot i els sous que es paguen, “si el professional és bo, el retorn és alt”. En meques tecnològiques com Silicon Valley, indica, sí que els costos salarials comencen a ser un problema per a les empreses que comencen, perquè actualment el salari brut anual d’un programador allà –el cost de la vida també és molt més alt– no baixa dels 100.000 dòlars.
