El BCE estudia emetre una moneda digital “per al públic”
L’entitat analitza l’opció amb cinc bancs centrals més i el Banc de Pagaments Internacionals
Lagarde adverteix del risc de prolongar molt de temps la política de baixos tipus d’interès
El Banc Central Europeu (BCE) estudia l’opció d’emetre una moneda digital pròpia “per al públic”.
En la seva primera intervenció davant el Parlament Europeu, aquest dimarts a Estrasburg, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha explicat que l’entitat vol analitzar si una moneda digital pot beneficiar els ciutadans que viuen dins de la zona euro i si contribuirà a assolir l’objectiu d’estabilitat de preus.
L’estudi de la possibilitat d’emetre una moneda digital el fa el BCE juntament amb cinc bancs centrals més i el Banc de Pagaments Internacionals. “Compartirem experiències en aquest àmbit i avaluarem el potencial transfronterer d’aquest tipus de monedes digitals”, ha dit Lagarde.
En plena revisió de l’estratègia del BCE, la presidenta de l’entitat ha situat la digitalització i el canvi climàtic com els principals “reptes”. En aquest sentit, ha dit que analitzen no només els “riscos sistèmics” relacionats amb el canvi climàtic, sinó també els associats a la “transició a una economia neutra en carboni”.
Riscos de l’interès baix a llarg termini
Lagarde ha advertit aquest dimarts del risc que els efectes secundaris de la seva política monetària augmentin si aquesta es manté durant molt de temps. “Quan més temps es mantinguin les nostres mesures acomodatícies, més gran és el risc que els efectes secundaris esdevinguin més pronunciats”, ha dit.
La cap de l’emissor europeu ha assegurat que són “totalment conscients” que la política de baixos tipus d’interès del BCE influeix sobre els ingressos per estalvis, la valoració dels actius, la presa de risc per part dels inversors i el preu de l’habitatge.
En aquest sentit, ha afirmat que el banc “vigila de prop els possibles efectes negatius per assegurar que no pesen més que l’impacte positiu” que aquestes mesures tenen sobre les condicions dels crèdits, la creació d’ocupació i els salaris.
La presidenta del BCE ha recordat que la política monetària no pot ser l’únic factor a l’hora de donar suport a l’economia de l’Eurozona i ha instat els països de l’Euro a utilitzar la seva política fiscal per impulsar el creixement. “Altres àrees polítiques –sobretot les polítiques fiscals i estructurals– també han de fer la seva part”, ha dit.
Lagarde ha argumentat que en un entorn de tipus d’interès baixos, la política fiscal pot ser “molt efectiva” i pot “donar suport al creixement de l’àrea de l’euro, fet que augmenta la pressió sobre els preus i al final condueix a tipus d’interès més elevats”.
En qualsevol cas, ha defensat l’efecte positiu de la política monetària expansiva adoptada pel BCE d’ençà del 2014, que ha consistit en mantenir una política de tipus negatius, compra d’actius, directrius sobre l’evolució dels tipus a futur i una sèrie d’operacions de préstec.
A parer seu, aquests estímuls han permès tenir condicions favorables de finançament i, més recentment, han protegit l’eurozona de les condicions globals adverses, han ajudat a reduir l’atur (que se situa en el 7,4 %, el mínim des de maig de 2008) i a augmentar els salaris (que han crescut un 2,5 % de mitjana els últims nou mesos de 2019).
En la seva darrera reunió, el passat 23 de gener, el Consell de Govern del BCE va decidir mantenir els tipus d’interès al que presta diners als bancs en el 0 % i les taxes que els cobre per excés de reserves en el -0,5 %. L’autoritat monetària europea va anuncia que aquestes mesures es mantindrien fins que la inflació s’apropi a una cota propera, però inferior, al 2 %.
