Els preus del sector turístic refreden la inflació a l’agost
L’IPC puja dues dècimes i la taxa interanual es modera fins a un 2,2%, una dècima per sota de la del juliol
L’abaratiment general del sector hostaler ha compensat les pujades de l’electricitat
La desacceleració en els preus dels carburants, dels paquets turístics i dels allotjaments hotelers respecte a l’agost del 2017 va contribuir el mes passat a contenir la taxa interanual de l’IPC, que va quedar en un 2,2%, una dècima per sota de la del juliol, tot i que l’evolució mensual va ser de dues dècimes més.
Així ho recullen les dades divulgades ahir per l’institut estadístic espanyol, l’INE, de les quals es desprèn també que si bé altres anys les rúbriques esmentades dels combustibles i l’hostaleria havien contribuït a la pujada de la inflació, enguany no s’han encarit a un ritme tan intens malgrat la campanya estival i això ha mantingut els preus relativament controlats.
A l’altra banda de la cistella del consum, el capítol dels aliments frescos i molt especialment el rebut de la llum, que s’ha disparat des del març, han impulsat la inflació. En resum, l’IPC ja encadena quatre mesos a Catalunya per sobre del 2%, després d’un llarg període de taxes molt baixes, en algun mes inferiors fins i tot a l’1%. Abans del maig passat, moment en què es va traspassar aquest límit, cal remuntar-se al setembre del 2017 per recordar creixements semblants.
Des del govern de l’Estat, on l’IPC també es va situar en un 2,2% el mes passat, la secretària d’estat d’Economia i Suport a l’Empresa, Ana de la Cueva, va anunciar, responent a una pregunta sobre una eventual acceleració dels preus, que la previsió de l’executiu de Pedro Sánchez és que la inflació tanqui l’any per sota del 2%, una taxa compatible amb l’estimació de creixement del PIB espanyol, fixada en un 2,7%.
Clam pel nou escenari
Per la seva banda, els sindicats van reivindicar en sengles comunicats increments salarials d’acord amb l’evolució dels preus. La UGT va exigir a les empreses que apliquin els acords salarials presos en l’acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva (AENC) a escala estatal i en l’acord interprofessional de Catalunya (AIC) al voltant del 3%, per tal de recuperar el poder adquisitiu perdut durant la crisi, “mentre l’economia i els preus creixen i les empreses obtenen beneficis”. Per la seva banda, en vista dels sectors més inflacionistes, CCOO va reclamar una “política energètica al servei del país i no de les corporacions privades”.
