Les pimes gironines superen la crisi
Tot i la tendència positiva de les petites i mitjanes empreses, a la demarcació després de la crisi són menys productives que les del conjunt de Catalunya
L’estudi analitza l’evolució de 9.238 pimes gironines
“Les condicions del teixit empresarial gironí indiquen bona salut”, afirmava ahir el president de Pimec Girona, Pere Cornellà, durant la presentació de l’estudi Estats comptables de les pimes a la demarcació de Girona 2013-2016. També el director de l’Observatori de la Pimec, Modest Guinjoan, concloïa que “tots els registres s’han de catalogar clarament com a positius”. L’anàlisi de l’evolució de les petites i mitjanes empreses gironines durant aquests quatre anys de “postcrisi”, però, també posa en evidència que, en comparació amb les del conjunt de Catalunya, hi ha alguns aspectes que no són tan positius, com és el fet que les pimes gironines són menys productives i que arriben a facturar un 17% menys. És a dir, que tenen reptes pendents. Entre aquests, i segons assegurava Guinjoan, hi ha el d’aconseguir més valor afegit, sigui apostant per la innovació o per la diferenciació. També Pere Cornellà opina que es millorarà la competitivitat a mesura que es vagin desenvolupant les mesures del Pacte Nacional per a la Indústria.
L’estudi, que analitza l’evolució de 9.238 pimes gironines, va ser presentat ahir al matí a la seu de Pimec Girona. D’aquestes petites i mitjanes empreses, un 66,3% pertanyen al sector de serveis, un 14,8% a la indústria, un 15,2% a la construcció i un 3,7% al sector primari. Si es compara amb el conjunt de Catalunya, a Girona destaca un major pes relatiu en la construcció, l’agricultura, el sector alimentari i l’hoteleria. La dimensió mitjana de les pimes a Girona el 2016 era de 8,9 empleats per empresa, inferior als deu del conjunt de Catalunya.
Segons es constata en l’informe de l’observatori, la xifra de vendes mitjana per empresa a la demarcació va créixer el 2015 i el 2016, té una tendència positiva i s’ha situat al voltant dels 1,4 milions, un valor que representa un 17% menys que el del conjunt català –que és d’1,7 milions–. Segons Guinjoan, aquesta diferència s’explica sobretot per la dimensió de les empreses. Com que les pimes gironines són més petites, facturen menys. Però també destaca que les empreses gironines són menys productives que la mitjana catalana.
Despesa en personal
Així, a la demarcació la productivitat per empleat es va xifrar el 2016 en prop de 43.000 euros, que si bé és creixent, encara se situa entre un 10% i un 14% per sota de la productivitat global. I si es tracta de la despesa mitjana anual per treballador, que se situa en uns 30.600 euros el 2016, aquesta també és inferior a la del conjunt català –uns 5.000 euros menys–. Pel que fa als sectors, la indústria gironina és la que més despesa de personal té, gairebé 33.600 euros, mentre que la despesa de personal del sector primari és la més baixa, uns 23.700 euros, seguida per la del sector de serveis, un 29.200 euros.
Pel que fa a la rendibilitat econòmica de les pimes gironines, l’estudi indica que el sector industrial és el que té millors rendibilitats els darrers anys, seguit pel sector de serveis, el primari i el de la construcció. En aquest darrer punt, Guinjoan va recordar que la construcció ha estat un dels sectors més castigats per la crisi. De fet, les dades també indiquen que pel que fa al patrimoni i el deute, els sectors menys patrimonialitzats són el primari i el de la construcció. En aquest sentit, es constata un augment de l’endeutament en el sector de la construcció, fet que, per Guinjoan, “podria ser fàcilment degut a la recuperació econòmica del sector”, sigui a través de noves promocions, obres o altres. “És un sector que històricament destaca per l’endeutament i podria ser un indicador d’activitat”, hi va afegir.
Les empreses gironines han de tenir més valor afegit
Segons el director de l’Observatori de Pimec, per aconseguir més productivitat, entre els deures que tenen les empreses gironines hi ha el d’aconseguir més valor afegit. “Si tenen productes que són més diferencials i innovadors, les pimes seran capaces de donar-los més valor, i d’aquesta manera, tenir també més personal capacitat i més ben retribuït”, va dir Guinjoan, que, no obstant això, opina que la productivitat no només s’incrementarà apujant sous, sinó que també cal apostar per la innovació. Va recordar que la mitjana catalana en productivitat depèn molt de Barcelona i l’àrea metropolitana, on són molt més presents les pimes amb alts components tecnològics i innovadors.
L’agroalimentari i el de les químiques, dels més potents
L’anàlisi de l’ingrés mitjà per sector i activitat de les pimes gironines durant aquest període conclou que el volum de facturació més alt és al sector industrial, i dins d’aquest, la indústria alimentària, amb més de 6,5 milions d’euros facturats el 2016; el material de transport, amb 4,7 milions, o les indústries químiques, amb 4,5 milions. Per contra, subsectors com els de serveis financers –253.000 euros–, serveis a empreses –459.000 euros– i a persones –651.000 euros–, i l’hoteleria i la restauració –876.000 euros– són els que tenen els ingressos més baixos, en xifres.
Més qualitat en el turisme per millorar la productivitat
El subsector turístic, i més concretament el que fa referència a hoteleria i restauració, té característiques de baixa productivitat i això s’explica, segons Guinjoan, pel fet que aquest sector està “remogut” per la competència interna que té, com ara per l’oferta d’allotjaments no hotelers. “En general, el turisme té un repte de millora; cada vegada hauria de posar més èmfasi en la millora de la qualitat, i no anar a buscar que cada vegada vinguin més turistes, sinó que els que vinguin gastin més”, va subratllar fent referència no només a les comarques gironines, sinó al conjunt català.
Pimec insisteix en la necessitat d’apostar per l’FP
El president de Pimec Girona, Pere Cornellà, va recordar ahir que la formació, i sobretot el “focus en l’FP”, és un dels elements essencials per a la competitivitat de les empreses. Així, ha reclamat al govern intensificar la formació. Sobretot, per respondre a la demanda de perfils que necessiten les empreses. “Tenim problemes estructurals entre l’oferta que promou la formació professional i la receptivitat”, va dir, fent referència a la necessitat de les empreses d’incorporar persones qualificades. Segons la patronal, es considera que actualment hi ha “una sobreformació” que no va lligada a “l’ocupabilitat”. Com a exemple, va posar el cas que a la demarcació el sector agroalimentari és molt potent i, per contra, no hi ha persones que es formin en aquest àmbit, o també en la indústria mecànica, digitalitzada. Així, Cornellà va recordar que la tendència, per causes diverses, és apreciar més la formació superior en detriment de la formació professional en graus superiors, on hi ha “una ocupabilitat molt més alta”. “És important orientar les famílies cap on es trobaran més feina”, hi va afegir.
