Les confraries ho fan bé
Un estudi posa les confraries de pescadors com a exemple de bones pràctiques de l’economia social al territori
Es destaca l’aposta per la sostenibilitat
Les confraries de pescadors de les comarques gironines són un exemple de bones pràctiques en l’economia social del territori. Així es conclou en el Catàleg de nones pràctiques de l’economia social i cooperativa, que es va presentar fa pocs dies a Girona i que ha estat elaborat per l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines, un ens promogut pel Departament de Treball. Segons aquest estudi, que analitza cinc de les confraries més importants de les comarques gironines –n’hi ha 11, la majoria de les quals són més petites–, les confraries gironines fan una “aposta ferma per la sostenibilitat ambiental i es prenen moltes mesures per reduir la petjada ecològica en l’activitat”. També es destaca l’“alt grau d’arrelament territorial”, amb la seva participació activa en el manteniment del caràcter social, cultural i del patrimoni històric dels pobles pesquers”. Una destacada pràctica democràtica, en què tant treballadors com empresaris estan equitativament representats en el Cabildo, la transparència tant interna com externa i l’aposta pel consum de béns i serveis de proximitat i promoció de les economies locals, són altres punts destacats en la diagnosi. Així mateix, destaca que tot i ser un sector molt masculinitzat, el 2016, per primera vegada a la història, va ser escollida una dona com a patrona major: Roser Güell, a la Confraria de Pescadors de l’Escala.
Una altra dada recollida en la diagnosi és que set de les 11 confraries –les més grans: Blanes, Sant Feliu de Guíxols, l’Escala, Roses, Palamós, el Port de la Selva i Llançà– aporten una facturació de més de 38 milions d’euros –dades del 2016– en l’economia social de les comarques gironines, i representen el 40% del total de les confraries catalanes.
El president de la Federació Nacional Catalana de les Confraries de Pescadors, que també ho és de la federació gironina, Antoni Abad, explica com la situació global del sector ha portat a l’aposta per les bones pràctiques, de manera que s’aprofita al màxim els recursos de què es disposa. Amb menys flota que anys enrere i, conseqüentment, menys captures i menys facturació, el sector ha hagut de replantejar-se. “El pescador ha entès que avui o innovem i busquem nous canals o res”, afirma Abad, que hi afegeix: “La cosa no és com fa 20 anys, ni la manera de pescar, ni manipular, ni vendre...” La implicació amb el territori, que en alguns municipis com ara Roses i Palamós ha propiciat una forta col·laboració amb els ajuntaments, ha suposat una suma de sinergies.
La consolidada iniciativa Pesca Turisme, que es du a terme a alguns d’aquests municipis pesquers, és un exemple de col·laboració i intercol·laboració. La iniciativa, a banda de suposar una diversificació dels ingressos de les confraries, facilita l’apropament a la ciutadania des de diferents perspectives.
LA XIFRA
“Ara o ens renovem o hem de vendre el barco”
Des de novembre del 2006 és la primera i única patrona major que hi ha a Catalunya. Pertany a una família del sector pesquer de l’Escala.
Veda, plans de gestió, projectes
Són diverses les iniciatives que duen a terme les confraries gironines per gestionar l’impacte ambiental i que són reconegudes en l’estudi de bones pràctiques. A Palamós, per exemple, s’aplica un període de veda més gran que la normativa, s’utilitzen xarxes més grans per evitar la captura de peix juvenil i fan menys passades de les xarxes de pesca d’arrossegament. Per això, han aconseguit el distintiu MSC, que certifica que s’hi aplica una pesca respectuosa amb els estocs de peix i els ecosistemes marins i participen en el projecte MedFish. També destaca el Projecte Sèpia, que segons s’ha fet públic aquesta mateix setmana ha permès la supervivència el darrer any de més de mig milió d’exemplars de sèpia i calamar. El programa inclou la instal·lació de línies de branques subjectades al fons marí per facilitar que els cefalòpodes hi puguin dipositar els ous de manera més protegida, ja que els darrers anys s’havia detectat que cada cop hi havia menys branques i troncs al fons –perquè els rius i rieres en porten menys. Altres plans en què es treballa, són el pla de gestió de la gamba i del peix blau.
