“La vaga té una motivació laboral”

Nosaltres som un sindicat republicà i la nostra funció és defensar els interessos de la gent treballadora. Estem veient com l’Estat espanyol infligeix diverses agressions a aquest poble. Sense anar més lluny, la suspensió d’una munió de lleis amb contingut social i laboral aprovades pel Parlament, unes lleis pensades per millorar la vida dels ciutadans. Disset lleis només l’any 2017. Deixant de banda la reforma laboral, la judicatura espanyola ha suspès la llei d’igualtat d’homes i dones, i un projecte important com la creació de l’Agència Catalana de Protecció Social; també ha bloquejat la llei d’horaris comercials, que ajudava a conciliar la vida laboral i familiar, especialment la de les dones, i té suspesa en part la llei de pobresa energètica i emergència habitacional. Totes havien d’afavorir els treballadors i en molts casos s’han copiat en altres territoris de l’Estat sense problemes. Tots sabem que hi ha un conflicte polític i social que ha dut gent a la presó. A la Intersindical-CSC ens toca respondre en el camp que ens pertoca, el laboral i el social, mentre que altres sectors afortunadament reaccionen quan es vulneren drets civils i polítics, iniciatives a les quals, evidentment, donem suport.

Les reivindicacions són també, a més de la derogació de les últimes reformes laborals, l’establiment d’un salari mínim català de 1.200 euros, la retirada de les impugnacions de lleis socials del Parlament, la derogació del decret de fuga d’empreses...

Estem pendents de la resolució del Suprem. La sentència del TSJC deia que la vaga del 8-N era legal, malgrat que Foment al·legava que era una vaga política. Vam deixar clar que la convocàvem sobretot com a protesta per la promulgació del decret que permetia la deslocalització d’empreses. El que va fer política va ser Foment i les pressions que va exercir sobre el govern del PP.

No tenim l’estructura dels sindicats majoritaris, que s’han posat de perfil i no faran aturada. Hem duplicat l’afiliació en un any i mig, però tenim uns 4.000 afiliats i uns mitjans limitats. Amb tot, creiem que la jornada ens augura un cert èxit, tenint en compte el context estructural i les adhesions que hem rebut. Potser no serà com la del 3 d’octubre, en què veníem de ser atonyinats, però el seguiment podria ser significatiu.

Hem debatut la qüestió amb els òrgans del sindicat. Hi donem suport i també farem convocatòria i ens hi implicarem. Som conscients que moltes vagues seguides afecten l’economia de la gent. No demanem barricades ni assaltar el Palau d’Hivern, però sí implicació. Si volem aconseguir coses, calen sacrificis.