Economia

Les ‘fintech’ entren al laboratori

Amb el Sandbox, banc de proves per a les finances digitals, s’espera cridar l’atenció de les inversions internacionals i poder redimensionar el sector, en continu creixement

El banc de proves pot ajudar a redimensionar el sector ‘fintech’
Les ‘fintech’ no volen ser vistes com a competència deslleial
francesc padilla
cofundador d’esvalor
Els bancs volen el Sandbox per experimentar amb criptomonedes
paulino de evan
cofundador finanzarel

El Sandbox, el banc de proves en què les noves empreses financeres d’arrel digital, les anomenades fintech, han d’assajar, davant el regulador, la seva capacitat d’innovació tecnològica, ja és un fet, després que el govern central n’hagi legislat el seu desplegament. Ara el dubte plana sobre si aquesta eina, que a banda de fomentar la innovació ha d’afavorir l’evolució del marc regulador, pot ser poc o molt restrictiva per a les noves empreses emergents, que competeixen amb la poderosa banca tradicional.

En tot cas, per al desenvolupament d’aquestes noves finances digitals, com diu Francesc Padilla, fundador d’Esvalor, societat de direct lending, “era urgent que aparegués el Sandbox, atès que el de les finances és un camp en què tradicionalment es treballa amb molta regulació, i mentre la banca ja opera segons el que mana la llei, moltes fintech a hores d’ara es troben en una situació que podríem considerar alegal.” I, és clar, “les fintech el que volen és estar regulades, que no es digui, per part dels bancs, que fan una competència deslleial”. Es pot posar l’exemple del conflicte entre el taxi, molt regulat, i noves empreses com Uber i Cabify, que és ara quan estan entrant en un cos normatiu propi.

Ara caldrà veure com es va generant la regulació a partir del que s’observa en aquest banc de proves. Si hi haurà una justa mesura en les exigències a les fintech, empreses d’estructura lleugera que han entrat en el món de les finances sense grans coixins de capital que siguin difícils d’assumir, o es tindrà en compte el desig de la banca, que vol que tots estiguin sotmesos al mateix patró normatiu. I no hem d’oblidar que els prestataris volen una regulació que els atorgui la màxima seguretat.

Per Francesc Padilla, les fintech “tenen l’avantatge que a Europa bufen vents favorables a les noves línies de negocis complementaris a la banca”. Això hauria de permetre que els reguladors, Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Banc d’Espanya i Direcció General d’Assegurances, “siguin sensibles perquè tothom hi tingui cabuda, sense donar barra lliure, no hi poden haver empreses que malmetin el nom del sector”.

El Sandbox és fonamental per donar projecció al sector fintech espanyol, en competència amb d’altres, com el de la City de Londres, que tradicionalment s’han afavorit de la laxitud de la normativa financera britànica. “Es diu que qui dispari el primer tret amb una legislació friendly per a les fintech pot aconseguir que vinguin empreses d’arreu.” És el que ja s’està constatant als estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània), que tan tingut ben clara l’estratègia per radicar allà empreses que operen en l’àmbit paneuropeu. Com vaticina Padilla, “és clar que al final hi haurà una harmonització en l’àmbit europeu, però qui s’hagi anticipat atraurà capital”. En el cas espanyol, fonts del sector han arribat a calcular que podrien arribar inversions per valor de 500 milions d’euros, que servirien per multiplicar el nombre de llocs de treball, que a hores d’ara ja arriba als 5.000 en més de 300 empreses.

Redimensionar.

Val a dir que, si bé l’Estat espanyol és el que té més fintech per habitants del món, són més petites que en altres indrets, per la falta d’inversió. Els emprenedors del sector tenen clar que si una idea innovadora qualla i el Sandbox l’aprova, indubtablement tindrà accés a un nivell elevat de finançament.

Si finalment el projecte de constituir un Sandbox per experimentar amb les finances digitals s’ha tirat endavant és perquè “els bancs han estat pressionant i estaven frisosos per fer proves amb criptomonedes, volien tenir un marc on testar totes les possibilitats que se’ls obren en aquest segment”, com assenyala Paulino de Evan, cofundador de Finanzarel.

La innovació que s’ha estat duent a terme a Catalunya i a Espanya ha ofert noves opcions en finançament o mitjans de pagament, “però com que no hi ha una regulació clara, es genera una incertesa que pot impulsar algunes empreses a marxar allà on la innovació tingui un clar suport legal”.

Com se surt.

Un altre interrogant que es planteja és que es parla de com s’entra al Sandbox, però no de com se surt del banc de proves: “Per exemple, a una plataforma d’assessorament amb roboadvisor, el Sandbox li imposa un límit de 50 inversors i 2 milions d’euros, i la CNMV la va supervisant. Quan demostra la seva eficiència i arriba al sostre que li han adjudicat, què ha de fer, esperar?” Al parer de Paulino de Evan, “caldrà una segona ronda de legislació per resoldre aquest problema, i que les empreses no quedin atrapades en aquest banc de sorra [sandbox, en anglès]”.

Àlex Planas, advocat d’AGM Abogados, augura que durant el pròxims mesos, quan es posi a caminar el Sandbox, “podrem veure la confrontació entre els diversos players, amb els emprenedors que volen menys regulació i els bancs demanant més garanties per barrar el pas a nous competidors en el sector”.

Així mateix, serà important ser-hi des del primer moment. Es calcula que a l’inici del Sandbox hi haurà entre 20 i 25 projectes, que s’han de presentar a la Secretaria General del Tresor del Ministeri d’Economia i Empresa. Un cop un projecte entra al Sandbox, estarà sota la supervisió de CNMV, Banc d’Espanya o DGS durant un període de tres a sis mesos prorrogable. “Per als emprenedors serà fonamental ser-hi des del principi, per fer màrqueting i per la necessitat d’estar emparats per la normativa que s’anirà generant”, indica Àlex Planas.

Tanmateix, pot passar que “no siguin necessàries noves normes, i que la fintech hagi d’anar al Banc d’Espanya o a la CNMV a demanar la mateixa autorització que es concedeix a un banc”.

Seleccionar.

Planas estima que el Sandbox hauria d’acollir només les empreses que realment aporten idees disruptives: “Una empresa que es dediqui al descompte de pagarés ja té una solució legislativa, o una que es dediqui al microcrèdit. On realment cal veure com es tira endavant la norma és en tot allò que tingui a veure amb criptomonedes i roboadvisors, per posar només dos exemples.”

Hi ha visions que, davant la rivalitat entre bancs i noves empreses digitals, interpreten el Sandbox com un territori que pot propiciar la col·laboració. Així, Álvaro González, consultor de legislació i regulació de Finnovating, creu que el “Sandbox pot propiciar grans col·laboracions entre entitats bancàries fortes i start-ups per accelerar la innovació en el sector. De fet, aquestes grans entitats ja estan injectant grans quantitats de finançament a les start-ups amb idees definitivament trencadores.”

Protecció addicional per als usuaris

Com explica Àlex Plana, “els usuaris que accedeixen a aquestes activitats tindran una certa protecció addicional, hauran de ser informats prèviament dels riscos i donar el seu consentiment previ”. Així mateix, “els usuaris també podran demanar lliurement la seva renúncia a participar en les proves del Sandbox”. Pel que fa a les responsabilitats, “els promotors d’un projecte determinat hauran de respondre als danys causats a l’usuari”.

Això sí, la llei especifica que no es consideren danys les pèrdues que es puguin derivar de la fluctuació dels mercats. La llei també preveu la confidencialitat dels projectes, per tal de preservar els secrets empresarials, programari i tota mena d’informació reservada.

El Sandbox està concebut sota una modalitat d’exempció, perquè els participants puguin assolir de mica en mica els requisits per obtenir una llicència per operar en el mercat de valors, bancari, serveis de pagament o assegurador, sense que se’ls exigeixi ab initio. Durant la fase postexperimental, és on es comprovarà la seva efectivitat, quan l’autoritat supervisora hagi de decidir si concedeix o no la llicència, segons els resultats, o si cal una pròrroga, en el cas que les activitats sobre les quals s’està experimentant encara no es trobin regulades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

L’Incavi invertirà 7 milions d’euros fins el 2030 per adaptar la viticultura al canvi climàtic

Reus
economia

Henkell Freixenet creix un 4,1% l’últim any assolint 1.230 milions d’euros de facturació

sant sadurní d’anoia
medi ambient

Part de les vinyes del Penedès, en perill de mort, per la sequera

VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Economia

L’acord perquè Chery fabriqui vehicles a l’antiga Nissan es signarà divendres

barcelona
economia

El Govern autoritza a Circuits de Catalunya a adjudicar la gestió a Fira de Barcelona

BARCELONA
Xina

L’economia xinesa creix un 5,3% en el primer trimestre

barcelona
economia

Tesla acomiadarà 15.000 treballadors, el 10% de la seva plantilla global

barcelona

Stuart anuncia un ERO però diu que mantindrà un “pol tecnològic” a Barcelona

Barcelona
turisme

Les estacions d’esquí de Lleida tanquen una bona temporada

lleida