Les cambres de Sant Feliu i Palamós obren nova etapa
Els nous vocals prenen possessió avui, amb Eduard Bosch com a candidat de consens a la presidència a Sant Feliu
A Palamós, només Pol Fages s’ha proposat per al càrrec
Les dues llistes aposten pel relleu tranquil i continuar la feina engegada
La renovació de les cambres de comerç gironines entra aquest matí en la recta final, amb la constitució dels nous plens de la Cambra de Sant Feliu de Guíxols i la de Palamós. A la institució guixolenca, l’únic candidat que es presentarà a la presidència és l’empresari cassanenc Eduard Bosch, director del grup industrial de maquinària alimentària Mainali, i es dona per feta la seva proclamació. Mentre que a Palamós l’únic membre electe del nou ple que ha anunciat la intenció de presentar-se per al càrrec aquest migdia és l’empresari turístic Pol Fages, que no descarta, però, l’opció que pogués aparèixer algun nom alternatiu.
Els perfils dels dos candidats tenen semblances. Bosch té 44 anys, es va llicenciar en direcció d’empreses en una universitat dels Estats Units i no és nascut ni resideix al municipi en què es va fundar la cambra, el 1905. En el cas de Fages, de 43 anys, es va diplomar en turisme per l’Escola d’Hostaleria i Turisme CETT de la Universitat de Barcelona, i tampoc és palamosí, sinó bisbalenc. Malgrat aquest fet territorial, el canvi es pot interpretar com una valoració del conjunt de territori que comprèn cada demarcació –en el cas de Sant Feliu, tota la Vall d’Aro, Tossa, Llagostera, Cassà i Vidreres; i en el de Palamós, la subcomarca que s’estén des de Calonge fins a Begur, pel litoral, i la Bisbal.
Suport de Puig i Ribera
Els dos presidents sortints, Joan Puig –Sant Feliu– i Xavier Ribera –Palamós–, s’han integrat en les respectives candidatures que els dos presidenciables aquest matí també sotmetran a votació, per completar els noms dels comitès executius. Tots dos, però, passen a un segon pla. Puig ocuparà la vicepresidència segona: “Continuo perquè m’ho han demanat –diu Puig– i crec que puc ajudar encara a culminar projectes començats. No m’hi podia negar.” Per a la primera vicepresidència, presenten Joan Casas, amb Lali Mas com a tresorera i Pere Ayach, Josep Mir –novetat–, Albert Sibils i Olga Vila com a vocals. Entre els plans, però, figura ampliar la composició del comitè i donar veu a més empreses que es vulguin implicar en el ple, per fer tots dos òrgans més participatius.
En el cas de Palamós, Ribera s’integraria com a vocal de l’ens gestor, que completaran Carles Arnall, Elena Riart, Antoni Cardona, Xavier Ribera, Enric Gimeno i Esther Zerbst. En aquest cas, la renovació proposada és més àmplia –només repetirien Arnall i Cardona, a més de Ribera–, i Fages destaca que del 100% d’homes en el comitè del 2010, ara hi hauria un 30% de presència femenina, amb Riart i Zerbst.
Plans de treball
Pel que fa al projecte de Bosch, prioritza “ajudar les pimes a internacionalitzar-se, dinamitzar el sector turístic i donar suport al teixit de petits comerciants, perquè adoptin les noves tecnologies”. Tot plegat, estructurat a partir de comissions sectorials i amb vocació de “treball en equip”. La Cambra de Sant Feliu també manté les apostes diversificades del Banc de Negocis, amb implicació de diferents empreses en xarxa i convenis per aconseguir serveis a preus més avantatjosos. I la del Nàutic Vell, que a banda de la concessió d’amarraments i l’edifici de l’antic Club Nàutic, treballa per enllestir retocs en el pla portuari i defensa que es potenciï la formació en professions vinculades al sector.
A Palamós, Fages i el seu equip també volen posar en marxa nous serveis, i considerava aspectes com ara la formació, la indústria, l’assessorament i suport al comerç i empreses, així com liderar la creació del Costa Brava Clúster Nàutic de la mà del Barcelona Clúster Nàutic.
L’altre repte compartit és teixir xarxa entre les poblacions de referència de cada cambra, encara més en l’escenari paral·lel de renovació de cares –i en algun cas d’alcaldies– als consistoris. L’objectiu, però, és la complementarietat de serveis, no pas la competència, i la millora d’infraestructures, ja en clau supramunicipal, com ara el port Schengen a Palamós.
LES FRASES
LA DATA
La constitució del nou ple a la Cambra de Girona, el dia 7
Després de les dues cambres baix-empordaneses, només faltarà la constitució del nou ple de la Cambra de Girona, on el fins ara vicepresident, Jaume Fàbrega, aspirarà a agafar el testimoni de Domènec Espadalé. En el calendari de la Generalitat per donar el tret de sortida als nous mandats camerals, però, la data s’ha endarrerit fins al divendres de la setmana vinent, 7 de juny, de manera que no coincideix amb les altres dues.
Puig fa balanç a Sant Feliu de tres mandats difícils
E.ALa vigília de la constitució del nou ple de la cambra guixolenca, el seu president sortint, Joan Puig, va fer balanç de les dues dècades que ha estat al capdavant de l’ens, des del 1998, que va destacar que era en una situació delicada. Començaven les retallades del recurs cameral, el tribut que gravava els beneficis en l’IAE, i aquest fet, que es va acabar de consumar el 2012, en el pitjor de la crisi econòmica, va forçar el comitè executiu a reduir estructura i començar a atreure clients per a nous serveis a empreses, pimes i autònoms.
Han estat anys durs per al conjunt de cambres, i en el cas de les gironines hi ha hagut més col·laboració i treball en xarxa, va recordar Puig, amb iniciatives com ara el Grup d’Infraestructures (GIG), per desencallar el desdoblament de l’eix costaner, la millora de l’abastament elèctric o la cobertura telefònica i de banda ampla. I fer que de moment cadascuna preservi la identitat d’una eventual fusió que ara sembla enterrada.
El president sortint, que va rebre un homenatge d’empresaris, amics i diversos polítics de la demarcació, que va cloure la secretària general d’Empresa i Coneixement, Marta Felip, va recordar també altres fites dels darrers anys. Entre els exemples, va esmentar la implantació de l’euro, el 2002, i el suport a l’adaptació entre empreses i comerços; o la transició de l’economia cap a l’era digital, amb avantatges però també altres derivades per resoldre en l’era global.
L’acte va servir perquè Puig, de manera paral·lela, recordés altres iniciatives de la cambra en matèria de ciutat o cultural, com ara la rehabilitació de la Casa Patxot, l’adquisició de la revista Àncora o les exposicions de rellotges o petxines amb llegats i col·leccions privades que els han cedit. Després de la intervenció, va presentar Bosch, i els noms del nou comitè i de la resta de membre electes del nou ple, amb l’agraïment als sortints.
