Economia

editorial

Nova relació amb el plàstic

Caldria un canvi cultural per superar l’usar i llençar, i més que pensar en alternatives al plàstic, hauríem de consumir menys

La consciència de l’opinió pública, i en els àmbits de l’empresa i l’administració, sobre el greu problema que hem creat al voltant del plàstic, del seu residu, es manifesta reiteradament els darrers temps. Alhora, la llei de la UE amb tot el seu rigor ens vol encaminar cap a un futur en què el plàstic, en qualsevol mena de suport, vagi acompanyat dels epítets reciclable i reutilitzable. Certament, hem viscut molt còmodes d’ençà que, en la dècada dels cinquanta, es va inaugurar aquesta era dels polímers que tant ha contribuït a la progressió de la nostra civilització hipertecnològica. Tanmateix, la nostra perspicàcia per obtenir noves i insospitades funcionalitats al plàstic s’ha vist acompanyada d’una condemnable desídia per gestionar adequadament un residu que, semblantment al canvi climàtic, també es pot considerar una veritable crisi ambiental que cal combatre. De cara al futur, la indústria haurà de tractar de reduir en pes el plàstic que utilitza per al disseny dels seus objectes, que inevitablement hauran de tenir la virtut de la reciclabilitat. Així mateix, caldrà cercar alternatives al plàstic, com ara els materials biodegradables, perquè deixi de ser un dels principals agressors del medi, amb tristes materialitzacions, com ara els abocadors gegantins curulls de plàstic en totes les seves formes i les immenses illes de plàstic que naveguen a la deriva pels nostres oceans. D’altra banda, les administracions hauran de fer la passa per adoptar sistemes de gestió realment eficients, com els de dipòsit i retorn de l’envàs, que ofereixen prou incentius perquè la recollida del residu pugui reeixir.

A més,en el futur immediat caldrà tenir en compte figures impositives molt individualitzades, en què qui generi més residu de plàstic pagui més que qui tingui cura per no generar més brossa. Però el més important seria arribar a un canvi civilitzador pregon, un abandonament de la cultura de l’usar i llençar, en què, més que pensar a cercar alternatives biodegradables, un nou residu de fet, tinguem consciència que cal consumir menys. Els països desenvolupats, que no han estalviat supèrbia per dir a tot els altres com s’havien de fer les coses per tenir un món més net, hauran de bandejar d’una vegada actituds hipòcrites, com ara exportar deixalles de plàstic als abocadors de països asiàtics, en una trista i lamentable pràctica d’imperialisme de la brossa .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

Tesla acomiadarà 15.000 treballadors, el 10% de la seva plantilla global

barcelona

Stuart anuncia un ERO però diu que mantindrà un “pol tecnològic” a Barcelona

Barcelona
turisme

Les estacions d’esquí de Lleida tanquen una bona temporada

lleida
economia

La Generalitat assegura que s’han resolt més de la meitat dels fons europeus

barcelona
CASSÀ DE LA SELVA

L’Ajuntament reconeixerà el teixit empresarial del municipi

CASSÀ DE LA SELVA
economia

El barril de Brent baixa dels 90 dòlars tot i la tensió a l’Orient Mitjà

barcelona
GIRONA

Gelati Dino preveu obrir sis punts de venda més a curt i mitjà termini

GIRONA

La Paradoxa d’Easterlin

professor d'economia i empresa, Universitat de Girona, emprenedor i expert en gestió de crisi i desenvolupament de negoci
Tribuna

Memòria històrica

@sninobecerra / Catedràtic emèrit de l’IQS School of Management (URL)