ROSES
Un municipi ple de contrastos naturals
Busquen el turisme familiar i el sostenible, que es mou per sensacions
No es renuncia al turisme de sol i platja, però es fan moltes activitats per atraure turistes i visitants que ajudin a desestacionalitzar-lo
Potencien també el turisme que busca visitar patrimoni
Es farà una jornada de portes obertes al castell de la Trinitat
Anys seixanta. Roses, com la resta de poblacions marítimes de la Costa Brava i de Catalunya comença a rebre turistes i la ciutat comença a canviar. El sector de la construcció es desenvoluparà sota l’empenta de la demanda turística. La pesca, un dels motors principals de la població fins aleshores, i la pagesia comencen a anar de baixa. “Roses és un dels termes més grans que hi ha a l’Empordà, i hi havia molts masos i camps. És per això que amb el boom turístic es deixen de plantar oliveres i a treballar les vinyes, i es planten cases als mateixos terrenys”, comenta el tècnic de l’arxiu municipal de Roses, Pol Meseguer. I entre el 1960 i el 1970 és quan es planifica pràcticament tot el territori “i les urbanitzacions que coneixem ara”: Mas Fumats, la Garriga, Mas Oliva, Puig Rom, Santa Margarida, Montjoi, Canyelles Petites i Canyelles Grosses, entre d’altres.
Però Roses sempre ha tingut visitants. El 1880 ja hi comença a haver hotels i hostals que es consoliden perquè al port hi havia molt moviment comercial i es rebien vaixells de tot el món (a l’arxiu hi ha documentació que van donar algunes famílies i empreses de Roses en què “es veu el moviment que hi havia”). El port de Roses, segons Meseguer, va ser un dels principals ports de la costa de Llevant.
I paral·lelament a tot aquest moviment econòmic, hi ha famílies conegudes amb arrels a Roses que marxen a viure a Barcelona però que hi construeixen la seva casa d’estiueig, entre els quals hi ha la família Pi i Sunyer, “que van començar tota aquesta moda del turisme i dels banys a Roses”. “Hi ha imatges de la dècada de 1880 on es veuen les típiques barraques de banys a la sorra de la platja de Roses.”
Anys més tard –les dues primeres dècades del segle XX– hi ha un creixement econòmic i elitista a la població, i la façana marítima “guanya qualitat estètica” amb la construcció de tota una sèrie d’habitatges “destinades a elits locals d’arrel comercial i agrícola”. Són les cases Mallol, Mates, Jordà, Canals, de Ramon Rahola, de Pere Rahola, de Baldiri Llorens o de Pere Pi i Calleja.
També hi passen Vicens Vives perquè la seva dona, la Roser Rahola, era de Roses, i Steffen Frances, que va a Roses amb el primer turisme i s’hi queda a viure-hi. Entre els anys 1950 i 1960, Frances, escriu una guia de la Costa Brava.
Activitat econòmica
Amb tot això, la pesca, una activitat econòmica molt important al municipi, també perd importància “però no l’acaba de perdre del tot” perquè “és la identitat de la vila” –la gastronomia de Roses està basada en el peix fresc i el marisc–. És per això que s’ha volgut acostar el turisme a la pesca i es fan visites guiades al port i a la llotja.
És un municipi de contrastos. Segons diu l’Ajuntament en la presentació del seu lloc web: “Té penya-segats i recollides cales d’aigües transparents, platges de sorra fina i aigües poc profundes ideals per a famílies i per a practicar esports.” I per als amants del senderisme i de la natura, proposa sis recorreguts perfectament senyalitzats i accessibles integrats en un entorn natural únic “fruit de la perfecta combinació del mar i la muntanya”. Però també ofereix la possibilitat de practicar tota mena d’esports: senderisme, bicicleta de muntanya, parapent i esports nàutics, entre d’altres.
Desestacionalitzar
“Al municipi s’estan fent molt esforços per dur a terme activitats que atreguin turistes fora de temporada”, segons explica l’alcaldessa, Montse Mindan. Es fan fires, proves nàutiques i es potencia el patrimoni, com la ciutadella o el castell de la Trinitat –al setembre s’hi farà una jornada de portes obertes– i a més de tota mena de productes culturals i esportius per atraure turistes i visitants els caps de setmana i ponts de primavera, tardor i hivern.
Roses busca el turisme familiar i el sostenible, que es mou per sensacions i “que avui dia és el turisme bo”. Tots sabem, diu Mindan que ara el turisme no fa estades llargues, i no només de platja. I tot i que no renuncien al turisme de sol i platja, “perquè tenim les platges en molt bones condicions i amb tots els serveis”, el turisme gaudeix també de tots els altres productes que ofereixen. “Tenim dos parcs naturals i la Mediterrània, i per tant no hem de fer res que sigui artificial, sinó simplement adequar el que tenim a les necessitats d’aquest turisme que vindrà a buscar el senderisme o les rutes amb BTT, etcètera”, manté Mindan.
A part de les activitats a l’aire lliure, el turista a Roses té molt per visitar. El castell de la Trinitat n’és un clar exemple. És una construcció militar que data del 1544 i va ser edificada sota el regnat de l’emperador Carles I, com a complement essencial de la Ciutadella. Des del castell hi ha unes vistes espectaculars de la badia.
El castrum visigòtic és un altre indret que s’ha de veure. Amagat i poc conegut, es tracta d’un nucli fortificat de població altmedieval construït al cim d’un puig estratègic que domina l’antic nucli urbà de Rhode-Roses, la badia i l’accés al port. Va estar habitat entre els segles VII i VIII dC i s’hi conserven restes arqueològiques d’habitatges, sitges i carrers.
La Ciutadella és el jaciment arqueològic més conegut de Roses i la seva visita és imprescindible. Està declarada conjunt historicoartístic des de l’any 1961. La fortificació militar, amb la monumental porta de mar, és un recinte d’estil renaixentista construït el 1543.
També és imprescindible passejar pel nucli històric. Els carrers són estrets, irregulars, paral·lels al mar. Hi ha l’església de Santa Maria, amb un antic temple que va ser consagrat l’any 1796. A la plaça de Catalunya es poden veure exemples d’arquitectura modernista com la casa Malloll, actual seu de l’Ajuntament.
FITXA
Habitants: 19.319 Extensió: 45,91 km² Establiments hoteleres: 46 Places hoteleres: 6.894 Hostals i pensions: 12. Hotels d’1 estrella: 5; Hotels de 2 estrelles: 7; Hotels de 3 estrelles: 14; Hotels de 4 estrelles: 7; Hotels de 5 estrelles: 1 Habitatges d’ús turístic: 3.993 Càmpings: 4 amb 2.358 places Platges: cala Calís, cala Calitjàs, cala Jòncols, cala Montjoi, cala Murtra i cala Rustella. Platges: Nova, Canyelles Petites, el Bonifaci, el Rastrell, els Palangrers, l’Almadrava o Canyelles Grosses, la Pelosa, la Punta, el Salatar i Santa Margarida. Llocs d’interès: castell de la Trinitat, ‘castrum’ visigòtic, conjunt megalític, el far, la Ciutadella, parc dels Aiguamolls de l’Empordà, parc natural del Cap de Creus, nucli històric, port i refugi antiaeri.“Som artesans d’experiències de luxe”
Miquel Gotanegra és el gerent del Terraza Grup de Roses, una empresa familiar que es va crear el 1935.
