Empenta monetària a una economia europea amb signes de desacceleració

El Banc Central Europeu va reactivar ahir un paquet d’estímuls per fer front a la creixent por d’una desacceleració econòmica global que afecti Europa. A punt d’acabar el mandat, el seu president, Mario Draghi, va anunciar unes esperades mesures expansives per contrarestar el lent creixement d’una zona euro, sobreexposada a la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. Un xut monetari basat en la compra de deute i l’encariment dels dipòsits dels bancs.

Anticipant una “desacceleració prolongada” a la zona euro, i especialment a Alemanya, Draghi va recórrer ahir al programa de compra de bons a menys d’un any després d’haver-lo abandonat. A partir del novembre, el banc central per als països de l’euro comprarà cada mes 20.000 milions d’euros de deute i ho farà “tant de temps com faci falta”.

Al mateix temps va rebaixar una dècima els tipus d’interès de facilitat de dipòsit fins al -0,5%, cosa que significa la primera retallada des del març del 2016. Amb això pretén pressionar els bancs perquè donin més crèdits a empreses i consumidors, ja que aquest nou tipus d’interès encareix que els tinguin guardats a la caixa.

En el seu penúltim consell de govern abans que el substitueixi la francesa Christine Lagarde, l’italià va mantenir intactes la resta de tipus d’interès: al mínim històric del 0% pel tipus general i al 0,25% pel de facilitat de crèdit. Uns baixos nivells que continuaran més temps del previst fins que la inflació no augmenti i estigui per sota, però pròxima a un 2%. Actualment és d’un l’1%, molt lluny d’aquest objectiu.

L’expert en finances i macroeconomia del centre d’opinió Bruegel, Gregory Claeys, va dir que aquest “gran paquet” de mesures, de fet, pretén “reduir el cost de prestar diners” per “rellançar l’economia”.

Draghi va justificar les mesures per la desacceleració “més marcada” del que havien calculat, unes expectatives d’inflació a la baixa i la persistència de riscos geopolítics i d’una guerra comercial. Així, auguren ara un creixement d’un 1,1% aquest any, una dècima menys de l’anticipat, i el 2020 d’un 1,2%, dues dècimes per sota de l’1,4% que s’esperava. Amb tot, el BCE veu “petita” la probabilitat d’una recessió, però reconeix que ara “ha crescut”. Per això, Draghi va demanar als governs europeus que també incrementin la despesa per estimular l’economia.

L’aposta de Draghi per retornar a les mesures d’estímul davant aquest panorama segueix les passes d’altres bancs centrals arreu del món també espantats pel clima econòmic generat per la guerra comercial entre el gegant nord-americà i l’asiàtic. Claeys remarca que precisament Europa, com a gran exportadora mundial, és la més “vulnerable” a aquestes amenaces.

En aquest sentit, l’expert assenyala que l’acció del Banc Central Europeu, de fet, intenta mitigar l’exposició de l’economia de la zona euro als riscos externs impulsant el consum intern i la inversió en comptes de l’exportació. “En definitiva reequilibrar la demanda interna amb unes condicions financeres més favorables”, puntualitza.