La Borsa
Més valors
Economia

Clíniques que claven les dents

Cadenes com ara Vitaldent i Dentix han obert el mercat dels tractaments dentals amb una proposta centrada en el preu. Els professionals, però, critiquen la mercantilització de la salut

Els escàndols no han corregit les accions comercials més agressives
Les grans cadenes del sector van facturar 1.100 milions el 2018

“Tú que te mereces un príncipe, un dentista”, deia una cançó del 2001, arrossegant clixés que ja aleshores no responien a la realitat d’una professió, la de dentista, que, atacada per molts fronts, havia viscut temps millors. Han transcorregut gairebé dues dècades d’aquella tonada i el panorama de la professió ha evolucionat de la pitjor de les maneres, segons el balanç del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya.

Allò que havia estat el vedat d’uns pocs, que es guanyaven molt bé la vida, ara és un mercat obert amb nous models d’empresa, de gestió i de comercialització que han permès que molta més gent pugui pagar-se un tractament, o bé perquè els preus han baixat o bé perquè ara es poden finançar. D’aquesta manera, el mercat de la salut dental no ha deixat de créixer, i, tenint en compte que la meitat de la població no va mai al dentista, encara té marge per continuar fent-ho. El problema, al parer del Col·legi, és que aquest creixement s’ha fet a còpia de convertir el pacient en client i mercantilitzar la salut: “D’un oligopoli que exigia un canvi hem anat a l’altre extrem, posant la salut al servei del màrqueting, i això és un perill”, afirma Antoni Gómez, president del Col·legi.

Els escàndols empresarials protagonitzats per cadenes de clíniques dentals dels darrers anys semblarien donar la raó a Gómez. Funnydent, Vitaldent (2016) i iDental (2018) han deixat, en alguns casos, milers de pacients sense tractament i endeutats.

Però Marcial Hernández, consultor del sector i autor del llibre Con la boca abierta, pensa que el fet que hi hagi “delinqüents” que fan trampes no deslegitima el màrqueting. Està convençut que aquesta actitud tan contrària a les eines de comercialització és fruit del desconeixement d’una part de la professió (el tall és generacional) que es va formar en àrees exclusivament clíniques. Per Hernández és un fals debat: “Les empreses han de fer màrqueting per sobreviure i això no va en detriment de la pràctica odontològica.” Realment és així?

Actualment hi ha 22.166 clíniques dentals al conjunt de l’Estat, quan fa quinze anys eren unes 14.000. I no paren d’augmentar. Tres territoris, Catalunya, Andalusia i Madrid, concentren la meitat dels centres, que en una immensa majoria són consultes privades, només el 3,4% pertanyen a cadenes corporatives (Vitaldent, Dentix, Vivanta, etc.) i l’1,7%, a cadenes d’assegurances (Adeslas, Sanitas o DKV), però el volum de negoci que mouen els dos últims grups és molt gran. Un estudi de l’Observatorio Sectorial DBK estima que les clíniques corporatives, immerses en ambiciosos plans de creixement, van facturar 1.100 milions d’euros el 2018, un 4,3% més l’any anterior, i preveuen creixements similars per a aquest any.

Aquest dinamisme persistent ha despertat l’interès dels fons d’inversió que han liderat moviments corporatius en el sector. Els més importants són l’adquisició de Vitaldent per part d’Advent International i la creació del grup Vivanta per part del fons Portobello fusionant la cadena Unidental amb d’altres. D’altra banda, el propietari i fundador de Dentix, Ángel Lorenzo, ha anunciat que vol vendre el 30% de la cadena i sortir a borsa.

Per la seva banda, les asseguradores també han creat les seves xarxes de clíniques per vendre més pòlisses mèdiques. De fet moltes mútues ofereixen primes dentals gratis com a ham promocional, si bé en realitat són plans de descomptes.

Marcial Hernández recorda que tot va començar el 1998 en allò que ell anomena “democratització de l’odontologia”: aquell any va néixer Vitaldent. Al fundador de la franquícia, el protètic Ernesto Colman, se li deu el fet de traslladar les consultes, dels pisos als baixos comercials, i d’instaurar un sistema de finançament del tractament. I tot això ben amanit amb una bona promoció va ser tot un èxit. Si bé amb el temps Colman acabaria sent detingut per la policia per frau.

Dentix ha estat l’alumne avantatjat. L’odontòleg Ángel Lorenzo va muntar la marca el 2010 i ara té 191 clíniques a Espanya i un centenar a l’exterior. Un dels seus trets distintius és la inversió en publicitat, molts mesos és el primer anunciant en televisió a tot l’Estat. Andrés Iniesta i Iker Casillas, entre molts altres famosos, han vinculat la seva imatge amb la de Dentix, en una pràctica prohibida expressament per la llei. També prometen grans descomptes en els tractaments com a part d’un ampli ventall de tècniques agressives de captació de clients. Així, el preu s’ha convertit per a no poques persones en el principal argument per triar una clínica o una altra, per sobre de la confiança. “S’ha posat de moda la ruta del pressupost”, diu amb sorna Ricardo Alaniz, responsable de la clínica privada IDO Dental, de Tona.

Antoni Gómez reconeix que moltes consultes tradicionals també s’han vist arrossegades per aquesta pràctica: “Els hem advertit i han rectificat però amb les grans cadenes no podem fer res.”

Alaniz té clar que, quan el preu mana, la qualitat se’n ressent i les reclamacions augmenten. Alguns dels escàndols de clíniques han posat al descobert que el model d’algunes cadenes se suporta en pressupostos inflats (es venen proves o tractaments que no calen) i materials de dubtosa qualitat. No tots els implants són iguals: n’hi ha de 25 euros de fabricació xinesa, fins als de 300 euros d’una primera marca suïssa.

Massa dentistes.

A més de comprar barat, també es contracta barat. El context de creixement d’algunes cadenes no s’explicaria sense l’abundància de professionals disposats a treballar a sous molt baixos. Cada any surten de les 23 facultats d’odontologia, públiques i privades, de l’Estat uns 1.200 llicenciats, uns 250 a Catalunya (UB i UIC). Això any rere any ha creat una bombolla de dentistes disposats a treballar fins i tot gratis. “Som la fàbrica de dentistes d’Europa”, diu el president del Col·legi. “Algú ha d’aturar això”, reclama Marcial Hernández. A Espanya hi ha un dentista per cada 1.700 habitants, quan l’OMS en recomana un per cada 3.000.

Des de la política no sembla que ningú estigui disposat a fer-hi res. Tots els partits tenen propostes en matèria de salut bucodental en els seus programes -En Comú Podem vol atenció universal gratuïta- i el Parlament de Catalunya va aprovar una moció el 2016 en què s’instava a augmentar el control de determinades pràctiques i fer un estudi detallat sobre l’oferta i la demanda de totes les sortides professionals. Però que no s’ha concretat.

Mentrestant, el mercat continua creixent, però d’aquest creixement es beneficien les grans corporacions perquè moltes clíniques privades lluiten per sobreviure. “Hi ha una gran bretxa al sector entre les clíniques que van molt bé i les que subsisteixen”, reconeix Hernández, que cada any imparteix formació en gestió empresarial a uns 600 professionals. Alguns d’aquests aconsegueixen passar d’un costat a l’altre, segons diu.

Manuel Acebal, director general de Clínica Verdi, va tancar el negoci familiar, una consulta odontològica que va muntar el seu besavi, per començar de zero amb un projecte 100% digital. El nou centre s’ha posat en marxa aquest any a través d’un soci financer i una inversió de 300.000 euros. L’objectiu és sortir de l’espiral de preus a la baixa i apostar per l’excel·lència, segons explica Acebal. Disposen d’escàners de nova generació, impressores en 3D i tecnologia que permet la cirurgia guiada per ordinador. Tot ha requerit molta formació i investigació: “Només hi ha un 3% de clíniques digitals a l’Estat, estem aprenent sobre la marxa”, diu Acebal. La tecnologia permet planificar i treballar amb precisió, motiu pel qual els riscos es minimitzen, però ara per ara suposa un sobrecost que només una part de la població es pot permetre.

Aquest màrqueting, el que es basa en la recerca i la posició de la clínica en el mercat, sí que pot ajudar moltes clíniques a trobar el seu espai, sense renunciar al codi deontològic.

Vitaldent

L’avarícia del pioner de les cadenes

L’operació Topolino (febrer del 2016) va posar al descobert un presumpte frau de 17,2 milions d’euros a franquiciats i clients de Vitaldent i a Hisenda, per part del propietari, Ernesto Colman. La cadena va sobreviure i va acabar en mans de Javier Botin (JB Capital Markets), que més tard se la va vendre al fons Advent International, amb unes plusvàlues de 200 milions.

Funnydent

Tanquen nou clíniques per mala gestió

Uns tres mil clients de Funnydent van veure els seus tractaments interromputs el gener del 2016, quan les nou clíniques de la cadena (dues a Mataró i Sabadell) no van tornar a obrir les portes. El propietari, Cristóbal López Vivar, va deixar el negoci amb un deute de 15,7 milions d’euros. Va ser jutjat per un delicte d’estafa però la jutgessa ho va desestimar i va veure només mala gestió.

iDental

Macroestafa piramidal amb milers d’afectats

Va esclatar el 2018 i fins ara és l’escàndol més important en clíniques dentals. Els directius de la companyia, que va tancar les seves clíniques i va deixar milers de pacients sense tractament, esperen judici a la presó acusats per administració fraudulenta, estafa, apropiació indeguda, lesions i delicte contra la salut pública. Es tracta d’una macroestafa piramidal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Calviño resta importància a la rebaixa en les previsions de l’FMI: “Està en la línia de la d’altres organismes”

Brussel·les

Vysion aplica la realitat virtual a Rússia

Barcelona

Els hotels costaners dominen la 2a edició dels Hotels & Tourism

girona
Economia

Sobrevivint a Amazon

Barcelona
Un referent europeu en filats tècnics, a Maçanet

Un referent europeu en filats tècnics, a Maçanet

Maçanet de la selva
Economia

Pensions, SMI i derogació de la reforma laboral, ja en marxa

Barcelona

El TSJC anul·la antics decrets de les delegacions a l’exterior

Barcelona / Madrid

Tancament patronal, a Sant Feliu, de l’hotel Hipòcrates

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Canadell: “Som en la quarta revolució industrial”

GIRONA