Economia social
Com comprar diferent
Barcelona i Manresa disposaran dels primers supermercats cooperatius de Catalunya
Les iniciatives, pensades per al foment del consum responsable, participatiu, solidari i sostenible, reben la subvenció dels Projectes Singulars
Ciutats europees com ara París i Brussel·les ja disposen d’exemples d’aquesta fórmula de negoci alternatiu
El model permet treballar amb marges baixos i beneficiar productor i consumidor
Barcelona i Manresa seran ciutats pioneres a Catalunya en la creació de supermercats cooperatius. La iniciativa s’ha presentat aquesta setmana a les dues ciutats com una aposta per un tipus de consum responsable, participatiu i sostenible, pensat per potenciar els productes agroecològics i de proximitat i d’implicar els ciutadans en l’impuls de l’economia alternativa. Ho explica Núria Vega, sòcia del Supermercat Cooperatiu i Participatiu de Barcelona, que, junt amb Judith Saus, sòcia de Supercoop Manresa, van ser a Barcelona per definir els projectes. Tant el cas de Manresa com el de Barcelona s’han inspirat en precedents europeus, com ara els que hi ha a París i a Bèlgica, i també a Nova York, basats en models cooperatius d’economia social que permeten als ciutadans accedir a preus raonables a productes agroecològics, amb certificat i sense, i també convencionals i omplir tot el cabàs de productes en un sol lloc.
En el cas de la capital catalana, la gent es podrà vincular al súper assumint diferents rols: a més de consumint-hi, sent copropietari amb una aportació única i recuperable de 90 euros al capital social, que donarà dret a participar en la governança del negoci. El vincle també implica treballar en l’operativa de la cooperativa exercint-hi diferents tasques, com ara col·locar productes a les lleixes del supermercat o atendre una caixa, amb el compromís de dedicar-hi tres hores cada quatre setmanes de bracet amb les persones professionalitzades que hi treballin. “La singularitat arriba pel fet que el consumidor és alhora propietari, treballador i client”, detalla Vega.
La portaveu explica que el projecte és meditat, ja que l’embrió inicial va sorgir d’una trobada el 2018, amb ocasió de la diada de les persones consumidores, el 18 de març, en què ja es van posar en marxa un seguit de comissions per desenvolupar la idea. El suport de l’Ajuntament barceloní, de la Generalitat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (aquesta dins del pla estratègic metropolità, el PEM) ha fet possible elaborar un pla de negoci i contractar els primers treballadors. En aquest aspecte, també hi ha tingut molt a veure l’arribada d’una subvenció, la de Projectes Singulars, del govern català (240.000 euros compartits amb el projecte de Manresa i amb la Central de Compres de les Terres de l’Ebre) i altres suports financers, com ara el del consistori barceloní.
Agents implicats
El Foodcoop de Barcelona es va constituir com a cooperativa integral de consum i serveis el passat 10 d’octubre, amb 19 persones i entitats impulsores, entre què l’Economat Social de Sants i el Menjador de Ca la Rosa, de la Sagrera, que, de fet, és la zona aproximada on busquen ubicació per al local, que voldrien que es trobés entre el Clot i Sant Andreu.
“Ara, ja som en fase operativa i obrim portes perquè la gent es faci sòcia –comenta Vega– o doni suport al projecte fent-se’n soci col·laborador.” La idea és arribar a unes 1.000 persones implicades, tot i que a partir d’unes 600 el negoci es podrà posar plenament en marxa a final del 2020. La data és important, perquè l’any següent Barcelona serà capital de l’alimentació sostenible i tot plegat vol funcionar en aquesta línia. De moment, el nou supermercat ha comptabilitzat unes 4.000 persones interessades que segueixen de prop el projecte.
Al seu torn, Judith Saus, de Supercoop Manresa, recorda que el seu projecte data del 2017 i que gràcies a la implicació, entre d’altres, de l’Ajuntament bagenc, veuen viable obrir portes el març vinent, probablement al mercat municipal Puigmercadal, on hi ha un espai a concurs públic. Com a Barcelona, es volen compartir valors i accés a tota la cistella de la compra, amb “ productes ben triats, de proximitat” –“temes en què volem posar el focus”, assegura Saus–, que apunta que també es vol incorporar un col·lectiu social que treballi en l’àmbit de les cures.
A Manresa, obriran persiana amb 700 socis confirmats, amb una línia de treball que anomenen “sociocràcia”, explica la portaveu, que consisteix en una estructura de cercles molt operatius que marquin criteris de compra, que defineixin, per exemple, la comissió de governança, estableixin torns, etc., pensant molt en factors com ara la sostenibilitat, l’ús mínim d’envasos i l’apoderament social per innovar “en el diàleg entre producció i consum”. Per fer possible aquesta accessibilitat del consumidor, Supercoop Manresa treballa amb marges molt baixos, d’un 18,5%, que permeten oferir bons preus al client i un benefici just al productor. “Ens ho permet el fet que, en una cooperativa, les despeses són baixes”, precisa Saus, que especifica que en el pla de negoci s’esperen beneficis en el tercer exercici.
Les pàgines web per a tothom qui hi estigui interessat són foodcoopbcn.cat i supercoopmanresa.cat. Tant Saus com Vega insisteixen que els supermercats cooperatius neixen com a iniciatives sense ànim de lucre i que tots el guanys es reinvertiran d’una manera o altra en el mateix projecte, que també promet oferir bons salaris als treballadors.
