Els habitatges turístics a Girona

Ha tornat a l’actualitat el tema recurrent dels habitatges d’ús turístic, arran d’una moció presentada per l’associació de veïns del Barri Vell al ple municipal en què s’exigeix la moratòria de llicències a tota la ciutat de Girona. Des del govern municipal de Junts per Catalunya sempre hem defensat que aquests habitatges no han sigut els responsables de l’augment del preu del lloguer o compra que hem viscut els últims anys, sinó que el mercat de l’habitatge és molt més complex i són desenes els factors que hi intervenen.

El govern de la ciutat apostem, i ho hem demostrat els darrers anys, per un turisme de qualitat, familiar, responsable i sostenible i és en aquesta direcció on encarem la nostra política turística, i més ara que la crisi sanitària Covid-19 està perjudicant considerablement el sector del turisme i del comerç.

Entenem que cal fer les actuacions fonamentades en dades objectives, demoscòpiques, empíriques, estant segurs que el que fem és pel bé i l’interès general dels ciutadans i ciutadanes de Girona.

Per això tenim a punt dues actuacions que ens han de marcar les línies d’actuació a seguir els propers anys: l’estudi sobre l’afectació dels habitatges d’ús turístic a la ciutat de Girona i el Pacte Local per l’Habitatge, fruit de l’acord entre les diverses forces polítiques. Per tant, té sentit aprovar ara una moratòria de pisos turístics? No seria més raonable esperar a tenir aquests documents per aplicar les mesures que es considerin més adequades?

Els fets moltes vegades anticipen les accions polítiques, i la situació actual de crisi sanitària que ha provocat una crisi turística sense precedents n’és una mostra contundent. Una moratòria hauria de ser un instrument provisional a l’espera que es resolgui la qüestió de fons que posarà fi a la temporalitat de la conjuntura que s’espera resoldre.

La crisi turística provocada per la Covid-19 comporta una paralització que no hauríem pogut preveure mai, per la qual cosa la tramitació, ara, d’una moratòria entenem que és totalment inoportuna per no aconseguir uns efectes més enllà dels que la realitat ens ha portat.

Venim d’una desacceleració notable en l’atorgament de llicències d’habitatges d’ús turístic, i de fet aquest 2020 ja hi ha hagut més baixes que altes. De ben segur aquesta tendència s’incrementarà, i de fet ja n’hi ha que ara s’estan posant al mercat del lloguer residencial. Això confirma allò que des del govern vam defensar: l’auge d’aquesta activitat permetia rehabilitar molts pisos en mal estat que el dia de demà podrien canviar l’ús per dedicar-se al lloguer.

Ens agradaria, doncs, que els termes del debat sobre el turisme es plantegessin actualment basant-se en les estratègies de futur i en les ajudes al sector, i no basant-se en argumentaris previs a la crisi en què només es parla de prohibir i limitar. Ara ens cal espai per córrer, i no construir-nos més parets; i així és com enfoquem des de Junts per Catalunya l’estratègia de reactivació econòmica i turística.