La pandèmia posa a prova la resistència alemanya
La primera potència europea ja no exporta ni produeix al nivell que necessiten el país i la Unió Europea
El govern de Merkel ha activitat tots els estímuls possibles després d’anys d’austeritat
La pregunta de fins quan podrà Alemanya treure’s de la butxaca mecanismes suficients per garantir que ni el país ni els seus ciutadans no s’enfonsaran enmig de la pandèmia plana sobre la primera potència europea. El govern d’Angela Merkel ha activat des del mes de març passat un paquet extraordinari i excepcional rere l’altre.
Aleshores va aprovar un pressupost suplementari de 156.000 milions d’euros –el més gran de la història de la República Federal d’Alemanya (RFA)–. Fa una setmana va anunciar un pla de reactivació econòmica de 130.000 milions d’euros, que inclou una baixada de l’IVA durant sis mesos –del 19 % actual al 16 %– i estímuls a tots els sectors, des d’empreses fins a famílies, món cultural i altres sectors castigats per la pandèmia.
Merkel sap que això vol dir endeutament, la paraula que va quedar prohibida sota pràcticament tot el seu mandat. Però sosté que precisament l’austeritat dels anys passats permetrà al país de l’estabilitat pressupostària trencar amb aquesta dinàmica sense hipotecar a nivells insostenibles les generacions futures.
Dos indicadors, amb dos dies de diferència, posen a prova, però, la capacitat de resistència econòmica alemanya. Les exportacions, motor tradicional de la indústria del país, van caure a l’abril un 31 %. Alemanya no respira si no exporta, s’acostuma a dir. És la caiguda mensual més greu en setanta anys i arriba després de l’enfonsament de la producció industrial, palesada en les xifres difoses la vigília: una caiguda interanual del 25% a l’abril.
La coalició de Merkel pronostica una caiguda del producte interior brut (PIB) del 6,3% per a aquest any. De nou, la recessió més greu de la història de la RFA. I un atur disparat, en un mercat laboral que fins ara era l’enveja de molts socis europeus. Entre l’abril i el maig ha sumat mig milió d’aturats. L’índex de l’atur és encara moderat –un 6,1 %–, però cal tenir en compte que hi ha set milions de persones en règim de reducció de jornada, la fórmula de treball subvencionat creada pel govern per evitar acomiadaments massius.
Bona part de l’activitat econòmica ja s’ha reactivat, en un país amb 83 milions d’habitants on la pandèmia ha deixat fins ara una xifra alta de contagis –186.861 fins ara–, però moderada quant a víctimes mortals –8.729–. Queden uns 6.700 pacients encara actius i dos terços del territori es consideren lliures d’infecció.
Però Alemanya no rutllarà mentre no rutllin els seus socis comercials. El mercat prioritari és a la UE. L’interès econòmic prioritari de Merkel en el semestre de presidència alemanya del bloc comunitari, a partir de l’1 de juliol, és òbviament aconseguir tirar endavant el pla de reconstrucció dissenyat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en harmonia amb Berlín i París.
L’automòbil, víctima inesperada
La crisi derivada de la pandèmia ha tingut dimensions apocalíptiques al sector de l’automòbil, fill tradicionalment mimat des del poder polític alemany i que ara ha quedat fora del paquet de rescat. La caiguda de la producció mensual va ser a l’abril d’un 75% en aquest sector. Les esperances dels consorcis estaven fixades en la proposta dels conservadors de Baviera i els socialdemòcrates de la Baixa Saxònia –dos estats federats on tenen la seu BMW i Volkswagen– d’incloure en el paquet de reactivació econòmica una prima per a la compra d’un cotxe nou, inclosos els de motor convencional o dièsel. Però la coalició d’Angela Merkel ha deixat fora del paquet un sector del qual depenen al país uns 400.000 llocs de feina. S’ha trencat així amb la dinàmica favorable a un sector capdavanter per a la indústria alemanya.
