La Borsa
Més valors
Economia

Albert Riba

Empresari, conferenciant, assessor i autor del llibre 'Conexión Monástica'

“Si ens relacionéssim amb suavitat i sense fricció com els monjos, tot aniria millor”

La disciplina no castiga, és una aliada que et dona llibertat, perquè fas menys errors

Albert Riba acaba de publicar el seu quart llibre després de Mamut o Sapiens, La paràlisis que activa i Tropa sapiens, dedicats a la cultura innovadora i emprenedora. A Conexión monástica indaga en la vida dels monjos i monges.

Hi ha un fil conductor en els seus llibres que és la necessitat de l’autoconeixement.
Sí, segueix igual de vigent en mi aquest tema, i ara l’exploro en la vida monàstica. Quan vaig començar amb el món de Sapiens era un autoconeixement epidèrmic i ara he anat al moll de l’os.
Quina ha estat la seva relació amb aquest món?
Quan el 2010 vaig tenir la paràlisi facial em vaig adonar que si bé feia allò que m’agradava en la vida no en tenia el control. I això va generar un problema d’estrès i, finalment, de salut. En aquell moment, a través d’un contacte, em vaig entrevistar amb el pare prior de Montserrat, Ignasi Fossas, que em van convidar a viure amb ells. Els primers anys hi anava un cop l’any, i ara un cop cada tres mesos, i em va molt bé. Per mi, és com parar el món exterior per veure el món interior i intentar sincronitzar.
Ha constatat la vigència de la regla de Sant Benet?
La regla, bàsicament, és un manual de cultura i de funcionament d’un monestir. Quan tu tens un moviment molt estructurat, organitzat i tens disciplines és més fàcil que tinguis autocontrol; és més fàcil que l’organització sigui més homogènia, més suau i acaba donant un benestar. La regla de Sant Benet explica coses que ara les grans consultores venen com la bomba, per exemple, es parla molt de job description, i ja en el segle VI Sant Benet parlava de les funcions del pare abat, de l’ecònom, de l’hostatger... També dels temes dels rols i del lideratge.
El monestir remet a un món en silenci.
Vivim en un món de soroll i d’imatge, i així no és possible fer un viatge interior. Quan vius la pau d’un monestir, estàs amb tu mateix amb tot allò bo i tot allò dolent que implica, tens un espai per tenir una perspectiva i una tranquil·litat, molt necessàries per prendre decisions encertades. És molt important saber gestionar el silenci per prendre bones decisions. També és molt important la disciplina. Se sol dir que l’hàbit fa al monjo. I més enllà del vestit que porten el que vol dir és que el monjo és una persona amb uns costums molt interioritzats.
Realment la disciplina és llibertat?
La disciplina no castiga, és una aliada que et dona més llibertat, perquè fas menys errors i això és més temps per tu i, per tant, ets més lliure. I quan tens disciplina i tens llibertat, el teu benestar es dispara. Això ho saben molt bé la gent creativa que triomfa, són molts disciplinats, perquè l’alternativa és el caos. Durant el confinament, la disciplina m’ha ajudat.
Sorprèn quan descriu els monjos i el món que els envolta amb propietats físiques com la suavitat i la no fricció.
El problema que tenim és que no entenem ni valorem aquesta capacitat humana de caminar i parlar amb suavitat i sense friccions. I lliga molt amb la capacitat de decidir. Si fóssim més suaus, més temperats i moderats, les coses anirien millor.
I si fossin més prudents?
La feina ben feta i amb prudència acaba arribant, però de manera més lenta i això avui dia no es porta. Però la prudència m’ha evitat un munt de problemes.
L’austeritat tampoc té bona premsa.
Austeritat és reflexionar sobre què necessito realment i què és accessori. Els monjos són austers fins i tot en les paraules, en el temps, en el menjar, i no passen gana. L’austeritat no és dolenta, però els polítics ens han fet creure que sí. El que és dolent és robar o gestionar malament.
Diu que la humilitat és una de les virtuts més importants que ha trobat. Per què?
Humilitat ve del terme llatí humus que és terra, i vol dir tocar de peus a terra. I un dels riscos que tenim les persones és perdre el nord quan destaquem per alguna cosa o, al contrari, si fracassem, i pensem que no som res. La humilitat et permet estar en contacte amb la terra, amb tranquil·litat sense por que se te’n vagi l’olla.
Parla de virtuts i no de valors. Per què?
Parlar de valors està més de moda, però és un acte proclamatori, res més; el que realment és important és la virtut, que és la concreció, la materialització, l’exemplaritat… És poden aprendre moltes lliçons quan es parla de lideratge, per exemple.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Treball convocarà al llarg de la tarda una reunió de mediació entre la direcció i els sindicats de Nissan

barcelona

Les Cambres catalanes critiquen que s’hagin descartat una vintena de projectes eòlics que aportarien 40 milions al PIB

barcelona

Nou període per demanar ajuts Covid, a Ripoll

Ripoll

L’atur registrat baixa en 15.670 persones al juliol a Catalunya

Barcelona

Els comerciants del sector de l’electrodomèstic demanen un pla Renove

Barcelona

Ajuts de 13 milions per a les vinyes malaltes

Vilanova i la Geltrú

El Banc d’Espanya xifra en 230.000 milions la factura de la Covid-19 per a les empreses de l’Estat

madrid

Jordà anuncia 13 milions d’ajudes per als pagesos amb vinyes malmeses per la plaga del míldiu

Vilafranca del Penedès

El govern espanyol demana a Nissan un “últim esforç”

Barcelona