L’abecé del liberalisme

A Catalunya, el liberalisme ha estat o bé invisible per a l’escena pública o bé el boc expiatori per a tots els mals”. Martí Jiménez, director de Recerca de l’Institut Ostrom, resumeix així els motius que han dut la institució, integrada per un centenar i mig de socis, a publicar una obra divulgativa sobre el pensament i els preceptes del liberalisme polític i econòmic. “No hi havia encara en català i en un llenguatge col·loquial cap obra que condensés les idees i les propostes liberals”, explica Jiménez. Amb articles de vuit autors de diferents perfils, entre els quals hi ha economistes, juristes, fiscalistes i filòsofs, l’obra, titulada La resposta liberal, es va publicar a mig juny i va ser escrita durant l’any 2019. “Es va fer abans de la pandèmia, així que no inclou reflexions sobre la Covid-19”, explica Jiménez. I no perquè la crisi sanitària no hagi assenyalat el liberalisme. “Al corrent liberal se l’ha acusat de moltes coses, com ara l’ascens de la desigualtat econòmica o la crisi climàtica, i, inclús, ara, de la pandèmia”, diu Jiménez, que és coordinador i un dels autors de l’obra –juntament amb Xavier Quer, Anna Rossell, Roger Medina, Irune Ariño, Jordi Oliver, Alexànder Golovín i Eric Herrera.

Es tracta de la primera publicació que l’Institut Ostrom adreça al públic en general, i no a l’especialitzat, des que aquest grup d’opinió d’experts o think tank es va crear, l’any 2016. “L’obra està orientada a la societat civil però també va dirigida als gestors públics”, diu Jiménez. Inclou una desena d’articles que versen al voltant de dos punts de vista. D’una banda, la visió internacional, amb l’ascens dels populismes i les amenaces derivades d’estats autoritaris; i d’altra banda, una mirada del que passa a Catalunya, on el liberalisme “ha estat o bé invisible per a l’escena pública o bé el boc expiatori per a tots els mals”. En el cas català, els autors fan una sèrie de recomanacions als gestors polítics. “L’obra també fa prescripció de polítiques públiques que s’alineen amb el pensament liberal”, diu Jiménez.

“El llibre revisa alguns dels reptes –polítics, culturals, socials, econòmics, tecnològics– més importants del nostre temps, com ara la robotització i el canvi de model productiu i tecnològic, la qüestió climàtica o el populisme i la xenofòbia, i planteja una nova narrativa.” De fet, per a l’Institut Ostrom Catalunya, “malgrat els presagis apocalíptics i les cròniques d’una mort anunciada, el liberalisme és avui més viu que mai” i proposa que “davant el setge a l’ordre liberal cal plantejar idees i reformes en el marc de la igualtat humana, la llibertat i la civilitat”.