Esade preveu una caiguda del PIB del 10% el 2020

L’economia espanyola acabarà el 2020 amb una caiguda superior al 10% del seu PIB i, per al 2021, registrarà un creixement entre el 6% i el 7%, si no hi ha un segon episodi de confinament, segons preveu l’Informe Económico i Financiero de Esade.

L’informe també prediu un increment del dèficit públic per damunt del 10% del PIB i un deute públic superior al 115% a finals del 2020. Segons l’anàlisi, realitzada pels professors José Ignacio Conde-Ruiz i Josep M. Comajuncosa, la recessió de l’economia espanyola és més profunda que a altres països a causa del seu perfil, molt orientat a serveis que demanen de contacte social elevat, que es veuran més afectats i durant més temps i al seu teixit empresarial, format essencialment per empreses petites o molt petites que necessitaran mesures específiques de finançament. A més a més, el fet d’haver patit un confinament més estricte que el d’altres països ha determinat que el creixement al segon trimestres hagi estat més gran. També alerten els analistes d’Esade del problemes que comporta un mercat laboral més precari, amb més taxes de temporalitat, i que l’Estat espanyol, amb menys capacitat de resposta fiscal que altres països, ha mobilitzat menys recursos davant la crisi.

Segons Comajuncosa i Conde-Ruiz, la recuperació dependrà de la correcta desescalada dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), per a la qual cosa suggereixen un esquema flexible amb incentius a l’ocupació, per tal d’evitar que es converteixin en acomiadaments. També demanen ajuts específics a sectors que es vegin especialment afectats, que necessiten que se n’activi la demanda. Així mateix, aquest principi de flexibilitat també caldria aplicar-lo al crèdit, perquè la manca de liquiditat de les empreses no es tradueixi en una manca de solvència.

Una menció especial mereix el Fons Europeu de Recuperació Econòmica, el qual, en la seva opinió, hauria de compensar els països amb menys marge fiscal perquè puguin competir en igualtat de condicions a la zona euro. Aquest recolzament hauria d’arribar principalment via transferències, i no pas crèdit, perquè no acabi repercutint en el deute i les finances públiques, que estaran sotmeses a un gran estrès els anys a venir.