La Borsa
Més valors
Economia

Noves perspectives

A pesar que les previsions publicades per diferents organismes a partir dels primers dies d’abril poden oscil·lar en funció de les variables i dels temps considerats, en tots els escenaris, sense segona onada i amb segona onada, s’assemblen i totes pinten un panorama particularment negatiu per a Espanya que, no ho oblidem, ja es trobava en una situació molt precària quan el virus va arribar

El 10 de maig passat, en aquestes mateixes pàgines, vau poder llegir un text titulat ‘Espanya 2020 – 2021’ en què comparàvem l’evolució de les previsions de creixement per a l’economia d’Espanya que va fer el govern espanyol el febrer d’aquest any respecte a les elaborades pel mateix govern el dia 1 de maig passat. (https://www.leconomic.cat/article/1786530-espanya-2020-2021.html).

El dia 24 de juny, el dia de Sant Joan, l’FMI va publicar la revisió de les previsions que havia publicat el 14 d’abril. N’avanço un resum: en dos mesos i deu dies, l’FMI ha empitjorat el creixement per a Espanya el 37%: del -8,0% al -12,8%. De fet, l’espanyola juntament amb la italiana, seran les economies europees que pitjor evolució tindran.

D’una banda, el tancament de l’economia espanyola amb data del 31 de desembre del 2019, ja mostrava una situació que no era bona i que havia anat declinant des de la tardor del 2018. Un creixement insuficient per afrontar un dèficit que va créixer respecte al del 2018, un nivell de deute públic molt elevat i una taxa de desocupació alta però que no donava la idea de la precarietat en què viu molta de població ocupada: el 14% de les persones que treballen amb contracte són pobres.

De l’altra, les previsions del govern de l’11 de febrer, les últimes publicades abans de l’arribada del virus a Espanya, en què es podia apreciar un empitjorament en la taxa de creixement, però una reducció del dèficit i del deute.

A la columna següent, les primeres previsions que va presentar el govern després de la declaració de l’estat d’alarma. Es pot observar la degradació que el mateix govern preveia després de 45 dies d’aturada econòmica. Les diferències respecte al que el mateix govern estimava al febrer són immenses.

A la columna següent, la revisió de les seves últimes previsions publicades per l’FMI el 24 de juny. En tot molt pitjors que les del govern.

Aquestes tres columnes es refereixen a la situació el 2020; a la dreta, les previsions del govern d’Espanya i de l’FMI per al 2021.

Punts que cal destacar:

X A pesar que les previsions publicades per diferents organismes a partir dels primers dies d’abril poden oscil·lar en funció de les variables i dels temps considerats, en tots els escenaris, sense segona onada i amb segona onada, s’assemblen i totes pinten un panorama particularment negatiu per a Espanya que, no ho oblidem, ja es trobava en una situació molt precària quan el virus va arribar.

X Creixement al marge, per a Espanya el saldo dels comptes públics cobra una importància especial a causa que l’economia espanyola ja incomplia els compromisos adquirits amb la Comissió Europea per a la reducció del seu dèficit. Per comprendre el que suposa el dèficit previst per l’FMI per a Espanya aquest any només cal que recordar el pitjor dèficit obtingut assolit per Espanya després de l’inici de la crisi el 2007: el -11,0% del 2009.

X Espanya va per un camí de deute públic absolutament fora de control. No tant pel volum –hi ha altres països amb un nivell de deute superior–, que també, sinó pel ritme de progressió, és a dir, per la taxa de creixement. El 2009 abans esmentat, el nivell de deute públic sobre el PIB va assolir el 52,7% (el 35,5% el 2007), i ara l’FMI estima que pot arribar al 124%; i el pitjor és que la major part d’aquest deute és exterior (el deute de les economies avançades supera avui, en taxa sobre el PIB, el nivell assolit en la Segona Guerra Mundial, recorda l’FMI en la seva revisió de juny).

X En el seu informe, l’FMI distingeix dos escenaris, amb i sense segona onada de pandèmia. No detalla percentatges, tot i que sí que publica uns gràfics molt significatius. En el cas que es produeixi una segona onada, l’FMI estima que l’activitat es pot reduir a la meitat. Sense la segona onada, l’FMI estima un creixement mundial del 5,4% per al 2021, creixement que es veuria reduït al 0,6% si es produís aquesta segona onada (0,4% per a les economies avançades i 1,4% per a les economies de mercats emergents).

X Dia sí dia no, noves projeccions no fan res més que corroborar que la situació a què s’ha arribat com a conseqüència de l’aturada provocada pel virus no serà transitòria: deixarà en l’economia el que molt gràficament s’està anomenant cicatrius. Personalment, penso que, amb el que l’economia espanyola arrossegava, i amb el que arrossega, serà molt difícil que Espanya creixi el 6,3% el 2021, encara que no hi hagi segona onada, sobretot si, com s’indica, el 36% de les empreses que han dut a terme ERTO, acaben duent a terme ERO quan els ERTO finalitzin.

En qualsevol cas, quan llegiu aquestes línies potser ja s’haurà publicat una altra previsió que corrobori o empitjori les que fins ara s’han publicat, però el que no crec és que les millori.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un 14% menys de producció de poma

GIRONA

Un miler de temporers i molt ben equipats

La TALLADA D’EMPORDÀ
economia

Barcelona, quarta ciutat europea més atractiva per a les ‘fintech’

Vilafranca del Penedès farà tests PCR a tots els temporers de la verema que arribin sense contracte de feina

Vilafranca del Penedès

Unió de Pagesos demana més vigilància al Camp de Tarragona per prevenir robatoris en època de collites

Reus

Els treballadors acollits a ERTO a l’Estat espanyol baixen del milió la primera setmana d’agost

Madrid

Pla sanitari per als temporers de la poma

GIRONA

Díaz estudia un subsidi per als qui no en reben cap

madrid

Anul·len l’ERTO de Ryanair per “frau de llei”

barcelona