Avís al Penedès d’un canvi de cicle industrial

El Baix Penedès torna a liderar la taxa d’atur a Catalunya, amb un 19,92% de persones desocupades al juliol. La mitjana de la comarca s’enfila fins a taxes del 32% al Montmell, el 23% a la Bisbal i el 22% a Santa Oliva. En aquest context, i després d’un estiu inimaginable per al sector turístic, s’anuncia el tancament de Robert Bosch (Castellet i la Gornal), on el 40% de la plantilla prové de l’Arboç, Cunit i el Vendrell, i la divisió de cristalleria de la multinacional Saint Gobain, instal·lada a l’Arboç, prepara un pla de reducció de personal.

El context no és gens encoratjador. Avui, el comitè d’empresa de Robert Bosch es reuneix amb la direcció de la planta de Castellet i aspira a poder frenar el tancament al·legant alguns acords de conveni que s’haurien de materialitzar abans de procedir a l’ERO anunciat per la direcció. Dissabte, la plantilla, acompanyada de familiars, va omplir la plaça del Penedès, a Vilafranca, per reclamar una solució alternativa. El president del comitè d’empresa, Carles Teruel (UGT), creu que és vital organitzar una reunió de totes les plantes abans de procedir al tancament i reclama aquest dret per intentar salvar la situació.

Des de la patronal, la decisió de Robert Bosch també es viu amb angoixa. La presidenta de la Federació Empresarial del Penedès (FEGP), Neus Lloveras, es mostra crítica: “Catalunya no ha fet els deures.” Segons ella, “el que està passant al Penedès és un exponent del que passarà a tot el país”. Lloveras creu que Catalunya no té un projecte econòmic definit. La indústria que hi ha actualment no prové de capital local, sinó que es basa en inversions estrangeres que en un moment determinat van apostar per un lloc amb terrenys econòmics, bones comunicacions i personal qualificat amb sous baixos.

Però la realitat és que l’entrada de la tecnologia a les plantes de producció ha provocat una reducció de la mà d’obra que anirà a més, una reducció de la presencialitat i, en el cas que les plantes tinguin els centres de decisió lluny de Catalunya, una deslocalització difícil d’aturar.

Segons Lloveras, la crisi de Nissan ja ha fet obrir els ulls a més d’un: “Tenim centres de producció al territori, però no som clau per definir l’estratègia de futur d’aquestes empreses.”

Des de la presidència de la FEGP, Neus Lloveras reclama a la Generalitat una aposta clara i definida per reindustrialitzar el país i per l’R+D, i la promoció d’inversions publicoprivades per al desenvolupament de tecnologia que permeti provocar el canvi de cicle que el sector industrial necessita per ser la base de l’economia catalana: “Fer un país turístic és fer un país pobre.”