La Borsa
Més valors
Economia

La nova CaixaBank ja és el primer banc de l’Estat

Els consells d’administració de Bankia i CaixaBank donen llum verd a la fusió de les dues entitats bancàries

Avui donaran els detalls en roda de premsa a València, on es mantindrà la seu social

Fumata blanca a la fusió de Bankia i CaixaBank, després que ahir els consells d’administració de les dues entitats beneïssin un acord que ja estava aprovat per les cúpules directives i els principals accionistes, segons fonts properes a la negociació. L’entesa entre els dos bancs, que tenen la seva seu social a València des que CaixaBank hi va marxar pels fets de l’1 d’octubre, servirà per crear el primer banc de l’Estat espanyol en actius, amb més de 664.027 milions d’euros, si se sumen els 445.572 milions de CaixaBank i els 218.455 milions de Bankia, segons els comptes del primer semestre de l’any de les dues entitats, tal com recull Efe. És previst que la nova entitat mantingui la seva seu a la capital valenciana i que Gonzalo Gortázar en sigui el conseller delegat i José Ignacio Goirigolzarri, president. Malgrat que els consells d’administració es van reunir des de la tarda fins al vespre, els detalls de l’operació es coneixeran al llarg del dia d’avui. És previst que tant Gortázar com Goirigolzarri detallin l’operació en una roda de premsa al migdia des de València, on mantindrien la seu social.

De fet, són molts els experts que hi veuen en aquesta operació la fi del sistema bancari català i un triomf personal de qui en va ser president durant gairebé una dècada, Isidre Fainé. El banquer manresà ha liderat part de les negociacions, més reeixides que quan, fa anys, va voler fusionar les que van ser les dues grans caixes d’estalvis de l’Estat: la llavors catalana La Caixa i la madrilenya Caja Madrid, que va acabar integrant-se a Bankia.

Un altre fet rellevant, si no cabdal, de l’operació és el control que exercirà el govern espanyol sobre la nova entitat resultant, després que es converteixi en el segon accionista, a través del FROB, el fons de reestructuració ordenada bancària, que en va facilitar un rescat mil milionari que encara ara no s’ha tornat. La incògnita és saber quant de temps estarà l’Estat en l’accionariat, i quina part dels diners públics del rescat de Bankia s’acabaran recuperant quan l’Estat abandoni l’accionariat.

De fet, ni el govern català ni entitats com ara la Cambra de Comerç de Barcelona veuen amb bons ulls la fusió, que enterra el ja ben mort sistema de caixes d’estalvi català. També els sindicats i les associacions de consumidors mostraven els seus recels per la pèrdua de llocs de treball i de competència en el mercat que suposarà.

En un comunicat, el Cercle Català de Negocis considerava aquesta setmana “l’absorció de Caixabank per Bankia un atac frontal a la nostra economia”. “Catalunya és l’únic dels pols econòmics d’Europa sense un sistema bancari propi” i insistia que “ara més que mai es fa necessària la recuperació d’un sistema bancari propi desvinculat del poder polític que respongui a les necessitats de l’economia”.

10è
banc
a Europa per dimensió i el primer a l’Estat espanyol; el primer a liderar una fusió d’aquestes característiques.
664.027
milions d’euros
en actius tindrà el nou banc, resultat de la suma dels actius de les dues entitats.

Gortázar i Goirigolzarri, els dos noms clau

E. Garcia

Amb permís d’Isidre Fainé, que fa temps que cuinava una operació d’aquestes dimensions, els dos noms clau en la fusió de Bankia i CaixaBank són els de Gonzalo Gortázar (Madrid, 1965) i José Ignacio Goirigolzarri (Bilbao, 1954). Els dos banquers, de dilatada experiència, estaran al capdavant de la nova entitat resultant de la fusió que ahir a la nit mateix es va aprovar i els termes de la qual se sabran avui mateix.

Gortázar, que és conseller delegat de CaixaBank des del juny del 2014, afronta ara una fase en la qual continuarà al capdavant de la presa de decisions com a primer executiu, però haurà de comandar una entitat de molta més grandària en un context realment complicat per als bancs.

Després d’exercir diverses responsabilitats a Bank of America, tant en banca corporativa com d’inversió, del 1993 al 2009 va treballar a Morgan Stanley a Londres i a Madrid, on va ocupar diversos càrrecs en la divisió de banca d’inversió, segons recorda Efe. Des del 2009 va estar vinculat al grup La Caixa a través de Criteria, on, fins al 2011, va substituir Francisco Reynés com a director general de l’hòlding de participades.

Després d’exercir de director general de finances de CaixaBank, el seu nomenament com a conseller delegat va tenir lloc l’any 2014, amb la sortida de Joan Maria Nin.

José Ignacio Goirigolzarri, el banquer expert en fusions que va salvar Bankia amb una ajuda pública –que encara no s’ha retornat, com sí que van fer altres bancs europeus– de més de 22.400 milions d’euros, assumeix el repte de presidir el nou grup.

Nascut a Bilbao el 1954, és llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Deusto i va estudiar finances i planificació estratègica a Leeds, al Regne Unit. Va començar la seva carrera professional amb 23 anys al Banc de Bilbao i va ocupar diferents llocs al llarg de les successives fusions, fins que el 2001 va ser nomenat conseller delegat de BBVA, càrrec des del qual va pilotar l’expansió per l’Amèrica Llatina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Recerca biomèdica

Cavalls de Troia vs. VIH

barcelona
Joan Vidal
Director de l’àrea Ribas Àlvarez Advocats

“Sumem innovació a l’experiència adquirida”

Ramaderia més sostenible

MONELLS

L’hostaleria i l’estètica gironines surten al carrer

GIRONA

Els botiguers de Girona reclamen ajuts ràpids

GIRONA / FIGUERES

El viver d’empreses Nexes creix en pandèmia

forallac

Projectes pirinencs de micromecenatge

Puigcerdà
Juntes generals de CaixaBank i Bankia al desembre
ECONOMIA

Juntes generals de CaixaBank i Bankia al desembre

Els sindicats denuncien davant del TSJC l’ERO als treballadors d’Acciona a Nissan

Barcelona