La Borsa
Més valors
Economia

Ramaderia més sostenible

IRTA i Diputació avaluaran solucions d’economia circular per a explotacions agroramaderes

Volen provar que aprofitar fems i purins, o les plaques solars, generen estalvi i un menor impacte ambiental

Una de les noves línies de treball de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries de Catalunya (IRTA) i la Diputació a les comarques gironines és l’aposta per l’economia circular, una estratègia que consisteix a treure profit dels elements tradicionalment descartats o ignorats, sobretot els fems, però amb més possibilitats. El director general, Josep Usall, destaca que de retruc es pot reduir l’impacte ambiental de les explotacions ramaderes: “És fonamental compatibilitzar l’activitat productiva del sector primari amb la seva sostenibilitat”, econòmica i ecològica. I el delegat institucional de les l’IRTA a les comarques de Girona, Joan Tibau, ressalta que la descarbonització, o la fita d’assolir activitats neutres en emissions de CO2 a l’atmosfera, “és més factible en la ramaderia i l’agricultura” que no pas en la resta de sectors.

Cal, però, invertir en estudis demostratius per poder estudiar la viabilitat d’aquestes tècniques i garantir que les inversions es recuperaran en forma d’estalvi. Tibau, tot i la prudència davant l’escenari dur que imposa la pandèmia, aposta per accions “amb un calendari a quatre o cinc anys vista”, a raó d’uns 200.000 euros anuals. Compten amb el suport de la mateixa Diputació, propietària de les finques i instal·lacions de la granja experimental de vacum (EVAM), la mateixa Generalitat i fons europeus. La nova política agrària comuna de la UE afavorirà, amb un 20% de les subvencions a explotacions fins al 2027, projectes que vagin acompanyats de pràctiques beneficioses per al medi ambient.

Mesures en estudi

Del conjunt d’idees i projectes per a l’economia circular, Tibau avança que, probablement, prioritzaran els que tenen més relació amb el negoci principal de la granja lletera: l’eficiència en la producció i l’aprofitament dels fems i purins del bestiar per adobar els camps de l’entorn de la granja on ja produeixen farratge. D’aquesta manera s’estalviaran comprar adobs químics i, en paral·lel, donaran sortida de quilòmetre zero als fems i part dels purins. Per a la resta de dejeccions líquides, contemplen uns altres dos projectes: una planta de generació elèctrica amb el biogàs que se’n desprèn –i que, cremat, a banda d’evitar emissions amb un elevat efecte hivernacle, produirà energia– i un programa d’estudi de la fertirrigació, amb les proporcions òptimes per no contaminar aqüífers i millorar el rendiment dels camps. En aquest pla, es contempla també la participació de les parcel·les experimentals i dels tècnics especialistes de l’estació experimental de mas Badia.

Bona part del farratge que es destina al consum del bestiar de la granja, amb 120 vaques lleteres, ja surt actualment dels camps. Però Tibau destaca que són de secà, i “els anys plujosos, pràcticament” fan les paus. Però que si plou poc, hi ha dèficit.

Entre les possibilitats futures, també hi ha instal·lar plaques fotovoltaiques als teulats del gran estable que aixopluga les vaques, una iniciativa en la línia amb el programa de comunitats locals d’energia en diversos municipis que impulsa la Diputació i que podria satisfer la demanda de les bombes de reg de camps o de les necessitats en energia de la mateixa explotació. Això darrer, però, amb la viabilitat condicionada a un marc legal que no gravi l’autoproducció elèctrica als privats.

Un model a imitar

Com en la resta de projectes de l’àmbit agroalimentari que l’IRTA impulsa a les comarques de Girona, l’objectiu és que les explotacions gironines –amb la cinquantena d’empreses, productors i associacions que hi col·laboren i els que s’hi sumin– adoptin algunes de les solucions per assolir “sistemes de producció d’aliments més eficients, sostenibles i equilibrats amb l’entorn natural”, va destacar Tibau en el marc de la segona taula territorial gironina, amb administracions, celebrada a la Bisbal.

El mosaic, garantia per al paisatge

Altres de les línies de treball en marxa se centren en els programes per optimitzar l’ús d’aigua de reg, amb sistemes i tecnologies diverses. És un altre dels reptes del canvi climàtic, i s’hi pot arribar també per la cerca d’espècies i conreus més ben adaptats al territori o les noves condicions climàtiques.

La voluntat, però, és conciliar una agricultura viable i sostenible, complicada amb el foment de monocultius, que des de l’IRTA aposten per defugir en excés. En pro de la biodiversitat, Usall i Tibau ressalten els avantatges de l’alternança de conreus i solucions com ara les bandes florals, que serveixen com a reservori per a altres espècies que poden depredar i contenir plagues, amb un menor recurs als pesticides químics, i alhora afavoreixen la presència d’abelles i insectes que garanteixin la pol·linització. Malgrat tot, en la defensa de l’agroramaderia rau una altra màxima: les explotacions abandonades són ocupades per boscos que cal mantenir. Un pulmó mentre no es cremin, però que, en cas d’incendi, n’impossibiliten l’extinció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

El govern calcula que uns 100.000 autònoms rebran els nous ajuts

Deneguen a Ryanair dos nous ERTO que afectaven 316 empleats

Madrid
Pimec veu abusiu el càstig si s’incompleix els termes dels ERTO
economia

Pimec veu abusiu el càstig si s’incompleix els termes dels ERTO

Tradeinn dobla les vendes en la Black Week

CELRÀ

Campanya de protesta contra la fusió bancària

barcelona

La Cambra de Barcelona estudia quina viabilitat tindria crear una entitat bancària catalana

Barcelona

El Banc d’Espanya alerta que l’economia espanyola és una de les més exposades al Brexit

Madrid

L’Empordà i la Selva patiran una crisi severa per la Covid

GIRONA

L’accionariat de CaixaBank aprova la fusió amb Bankia

barcelona