La Borsa
Més valors
Economia

Un crit de SOS

Darrere les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél, s’amaga el malestar per la crisi econòmica, social i sanitària, que afecta amb especial intensitat els joves

La taxa d’atur entre els menors de 24 anys s’ha enfilat fins al 38% a Catalunya

Les manifestacions podrien ser l’inici d’una dinàmica de conflicte social d’una magnitud més àmplia

Els joves lamenten ser culpats de l’augment de contagis, quan pateixen la falta d’oci i contacte social

La taxa d’atur entre els 16 i els 24 anys ha escalat amb la pandèmia fins al 38% a Catalunya, dada que significa que quatre de cada deu d’aquests joves no tenen feina. Entre els 16 i els 29 anys, l’atur se situa en el 27%, la pitjor dada en cinc anys, tot i que són la generació més (sobre)qualificada de la història. Els que tenen la sort d’haver pogut accedir al mercat laboral ho han fet, majoritàriament, amb condicions molt precàries, com ara sous ínfims i contractes temporals. Quan arriben crisis com l’actual, els primers contractes que es destrueixen són aquests, així que molts joves que havien aconseguit la proesa d’independitzar-se, encara que fos compartint un minipis amb quatre estudiants, han hagut de tornar a casa. Resultat dels –enèsims– entrebancs: la taxa d’emancipació està en mínims històrics, per sota del 20%. Tot això, i molt més, s’amaga darrere les manifestacions convocades per exigir l’alliberament del raper lleidatà Pablo Hasél.

“És evident que les protestes no responen únicament a l’empresonament d’un cantant, que és un escàndol, sinó que darrere hi ha ràbia acumulada en un moment en què la crisi social, econòmica i sanitària encara ha colpejat més les nostres condicions de vida, amb acomiadaments, ERTO i treballs temporals massificats”, resumeix Coral Latorre, secretària general del Sindicat d’Estudiants. El gran problema dels joves d’avui dia és que només han viscut en recessió: “Som coneguts com els fills de la crisi, però és que, si no en volies una, ara, amb la Covid, dues tasses”, recorda Latorre, que destaca més elements del polvorí: “La falta de drets i la criminalització dels joves, als quals es culpa dels contagis quan ja hi ha estudis que alerten dels efectes de la pandèmia en la nostra salut mental, perquè no ens podem relacionar amb els amics.”

Per al psicòleg i educador Jaume Funes, el problema de la crisi sanitària i les restriccions aplicades per apaivagar-la és que “hem assumit que el virus afecta menys els joves, però un cop acceptades les mesures des de la lògica sanitària, ningú els ha preguntat com ho estan vivint”. “No hi ha oci el cap de setmana, quan s’acaba l’escola els adolescents no tenen res i els universitaris no es poden trobar ni al campus, així que t’has carregat una bona part de les formes felices de ser jove.” “En aquesta atmosfera emocional, hi col·loques les crisis, el control i la repressió; tot ho vas sumant a una població molt inflamada des del punt de vista afectiu”, alerta.

Per una banda, doncs, el malestar emocional s’afegeix a la crisi social, econòmica i laboral eterna, i, per l’altra, les demandes de solucions són sistemàticament desateses. “Quan hi ha esclats d’aquest tipus, el debat de la violència al carrer és recurrent –recorda Josep Maria Antentas, professor de sociologia de la UAB–, però em sembla important no quedar-nos en la part més superficial, sinó amb la violència estructural, la incapacitat de les institucions de donar solucions als problemes elementals que s’arrosseguen.” Per Antentas, cal deixar clar que, quan hi ha aldarulls, una cosa és el que fan els ciutadans, i l’altra, el que fan els servidors públics. “Que un policia s’extralimiti és molt greu.” Però es dona la paradoxa que quan s’ajunten un malestar i un poder que va perdent legitimitat, cada cop s’usa més la força. “Precisament la llei mordassa es va fer al seu moment per intentar restringir les protestes socials en un context de poder molt poc legítim”, exemplifica Antentas.

Un toc d’alerta

La gran incògnita és què passarà amb les manifestacions per l’alliberament de Hasél, si seran o no la punta de llança d’un moviment més ampli de rebuig al sistema o, com a mínim, a tot el que no està funcionant i la crisi de la Covid ha posat encara més al descobert. Com recorda el professor de sociologia de la UAB, molts moviments socials comencen amb la joventut, però van captant sectors de població més amplis, com el 15-M. Creu que estem assistint al “pròleg d’una dinàmica de conflicte social d’una magnitud similar a la que vam tenir a principis de la crisi anterior amb les marees ciutadanes”. La nova tanda de protestes, pronostica, serà de més duresa en clau de contingut i enfrontaments, “fruit d’una degradació social més forta i d’un poder polític amb molta menys legitimitat, que ha de fer servir la força per fer-se escoltar”.

Guille Chirino és el president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i recorda que fa anys que s’estan fent propostes per millorar la vida dels joves. “El nostre projecte polític és l’1-O, el 8-M, la lluita contra el canvi climàtic i el Benvinguts, refugiats”, resumeix. És per això que seran els primers a demanar al nou Parlament que faci un ple monogràfic sobre els joves perquè cada partit s’hi hagi de pronunciar, però confia que el malestar continuï ben visible al carrer. “Hi ha repressió perquè volen que tinguem por i renunciem als nostres drets; els va bé que creiem que els problemes són culpa nostra i no del sistema”, reflexiona per tancar debats de manera contundent: “És significatiu que una jove sigui mutilada i es parli de violència contra un contenidor, que com a molt podria ser vandalisme; per a mi l’única violència relacionada amb un contenidor és que una família s’hi hagi d’abocar per buscar menjar.” “No tenir futur és violència”, remata la responsable del Sindicat d’Estudiants.

13
dies
fa que va ingressar a la presó el cantant de rap lleidatà Pablo Hasél.
75
per cent
dels menors de 25 anys tenen contractes de menys de dos anys.
13
per cent
dels joves han reduït el consum d’aliments bàsics per poder pagar els preus del lloguer, segons un estudi del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Quan la lluita al carrer dona fruits
L’APUNT

Quan la lluita al carrer dona fruits

cALONGE I sT. aNTONI

Ponència per lligar turisme i gastronomia

A licitació per 8 milions la redacció i la direcció de l’ampliació de la Fira

Barcelona

Air Nostrum demana 103 milions d’euros dels fons per a empreses estratègiques per fer front a la crisi de la covid

barcelona

Pimec manté el procés judicial contra Canadell per “danys reputacionals” a la patronal

barcelona

Tremosa lamenta que l’Estat encara no tingui “cap compromís en ferm” per una planta de bateries: “Cal afanyar-nos”

barcelona

Calviño demana a Brussel·les “accelerar” l’aprovació dels plans de reformes perquè es faci en menys de dos mesos

Brussel·les

ActitudPro va facturar 2,1 milions l’any passat

barcelona
LUIS ROMERAL
Coordinador de Looming Factory

“Correm el risc de convertir-nos en el balneari de la resta del món”

barcelona