La transició energètica i el mercat elèctric
Tant l’electricitat com el gas suporten a Espanya un IVA del 21%, quan en altres països és inferior, com a França (20%) o Alemanya (19%). Però, a més, a França, per exemple, s’aplica un IVA del 20% a la part variable de la tarifa i un 5,5% a la part fixa. En altres països s’ha optat fins i tot per gravàmens més reduïts, com és el cas d’Itàlia (10%) i Grècia (6%)
El preu de l’energia elèctrica va ser notícia al mes de gener per la sobtada pujada soferta durant els primers dies. De què depèn? Quin impacte tenen les energies renovables en la formació de preus?
En primer lloc, cal indicar que l’algorisme que determina el preu horari de l’electricitat a Espanya és el mateix que utilitzen la majoria dels nostres col·legues europeus (Euphemia) i es basa primordialment en la llei de l’oferta i la demanda. Podríem indicar, si simplifiquem el seu funcionament, que d’una banda hi ha els agents generadors –corba d’oferta- que ofereixen la seva producció a un preu en funció de la seva tecnologia, i de l’altra els comercialitzadors o consumidors directes –corba de demanda-, que presenten una oferta de compra pel volum de consum de la seva cartera de clients a un preu màxim. És llavors quan l’operador del mercat –OMIE- executa l’algorisme i determina un preu final per cada hora. És un sistema marginalista. L’última central a entrar marca el preu final per a tots els agents.
Així doncs, quan ocorren fenòmens meteorològics extrems com la borrasca Filomena a principis del mes de gener, en el mercat es viu una situació en què augmenta dràsticament la demanda davant l’onada de fred, i es redueix la capacitat de generació renovable, de manera que entren en el procés de cassació altres tecnologies de generació basades en matèries primeres més cares. Amb això, el preu final s’incrementa. De la mateixa manera, no obstant això, a la fi del mateix mes, quan el vent bufa amb força a tot el territori, la generació eòlica puja, i conseqüentment, el preu final decreix també en la mateixa proporció.
Davant aquesta situació, hem de considerar que en el futur es puguin repetir episodis com els viscuts al mes de gener. En aquest sentit, les empreses comercialitzadores són aquells agents de mercat que ajuden a esmorteir aquests efectes sobre la factura del client, oferint preus fixos a llarg termini o assessorant les indústries per minimitzar aquests impactes oferint solucions de flexibilitat o de gestió de la demanda.
No obstant això, cal recordar que el preu de l’electricitat anteriorment descrit no és l’únic cost de la factura elèctrica. A això se li han d’afegir, principalment, els costos regulats de peatges i els impostos que passem a descriure a continuació.
El peatge a les empreses.
Els impostos.
Una vegada tractada la conformació del preu de l’electricitat i els principals termes de la factura, m’agradaria parlar de l’impacte positiu present i futur de les renovables en el mateix mercat i en la factura elèctrica. El fet de disposar d’una instal·lació d’autoconsum per part del consumidor, que amb això es pot beneficiar d’una reducció de l’import de peatges i de la venda dels excedents, juntament amb l’expansió massiva de plantes fotovoltaiques i eòliques a Espanya –la subhasta feta el passat 26 de gener és un clar exemple- són els vectors que obren una nova era en el mercat elèctric. La capacitat de flexibilitat, els mercats continus i l’emmagatzematge seran eixos del nou model.
Així doncs, fins avui, hem parlat de transició energètica basada en eficiència energètica i l’expansió de les renovables, però ara la transició ha arribat per fi al mercat elèctric. És un pas endavant per augmentar-ne la competitivitat i, conseqüentment, també la del nostre teixit industrial, però, sens dubte, és un pas més que necessari en l’àrdua lluita contra el canvi climàtic.
