La Borsa
Més valors
Economia

SANDRA ZAPATERO

PRESIDENTA DE LA UNIÓ DE TREBALLADORS AUTÒNOMS DE CATALUNYA (CTAC) - UGT

“El 86% dels autònoms cotitza sobre la base mínima de 944 euros”

Establir trams progressius de quota ajuda a fer aflorar l’economia submergida
A 2 3 4 5
Amb la crisi de la covid, hem detectat un increment d’uns 3.000 falsos autònoms
A Catalunya les ajudes han arribat fins a uns 329.100 autònoms aquest primer trimestre
‘Riders’, personal de la construcció o sanitaris han passat del règim general al d’autònoms

Sandra Zapatero desmenteix la dada “interessada” que la nova reforma del RETA (règim especial de treballadors autònoms) suposarà un increment del 50% de la quota per a aquest col·lectiu format per 548.000 persones a Catalunya.

Com definiria la Unió de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC)?
La CTAC va néixer fa 20 anys per defensar els treballadors autònoms i aconseguir més drets, igual com ja tenen els assalariats.
Quants autònoms hi ha a Catalunya?
Uns 548.000, 327.000 dels quals són persones físiques, que estan soles, i la resta serien col·laboradors familiars o autònoms administradors de societats mercantils, laborals o de cooperatives. La CTAC ha aconseguit fites en guanyar drets, més que laborals, mercantils, perquè el col·lectiu tingui més seguretat. Recordo una de les últimes lleis que hem negociat, la de 28/2018 -perquè dintre del col·lectiu les organitzacions representatives formem part del diàleg social-, on queden coberts tots aquells drets que té un assalariat. Per exemple, la prestació, si l’autònom es posa malalt té la protecció de la incapacitat permanent, la protecció de l’accident laboral o els casos d’itinere.
Ara hi ha alguna prestació que reivindiqueu amb més intensitat?
Ens va venir un suggeriment de la subcomissió del RETA, que era que els autònoms hauríem de cotitzar en funció del rendiment. Qüestió que nosaltres defensem perquè és una de les principals reclamacions del col·lectiu.
Per què?
Jo sempre poso un exemple: no és el mateix que a un mecànic entre els seus ingressos i despeses li quedi un rendiment de 10.000 euros que una altra activitat com la d’un arquitecte, que obtingui un rendiment de 35.000 euros. Per tant, no és equitatiu fer la mateixa aportació a la Seguretat Social. No inventem res, estem parlant comparativament com en els convenis col·lectius, en funció de les tasques a desenvolupar i de la categoria, ja que no és el mateix un auxiliar administratiu que una directora administrativa. Per tant, amb més responsabilitat, més salari, però també més cost per a l’empresa. Els autònoms sempre diuen que volen pagar la cobertura social en funció d’allò que els quedi a la butxaca.
I això com es fa, incorporant-hi més trams?
Vàrem establir una proposta de trams de forma progressiva, en què el primer tram seria per a aquelles persones autònomes que no superen el salari mínim interprofessional. Això ajudaria a aflorar aquella economia submergida, on s’aplicaria un import bastant simbòlic, per exemple 100 euros. És a dir, no arribar a pagar els 286 euros que avui qualsevol autònom amb una base de cotització mínima ha d’abonar. De la manera que funciona ara, per exemple, la prestació de jubilació és precària. Perquè el 86% del col·lectiu d’autònoms i autònomes estan acollits a la base mínima de cotització, que actualment és de 944 euros.
Què vol dir això?
Que sobre aquesta base es percep la prestació de jubilació. Nosaltres volem un sistema just, solidari per a les persones perquè tinguin un treball digne. El que no ens podem trobar és que hi hagi persones autònomes que estan sobrecotitzant per sobre de les seves possibilitats però també n’hi hagi que estan infracotitzant. Això provoca desequilibri del sistema.
L’autònom s’ha sentit maltractat davant l’administració?
Històricament, sí. Des que les organitzacions d’autònoms representatives hem estat més visibles amb les nostres lluites, els autònoms se senten més representats.
La pandèmia ha deixat un panorama desolador amb moltes persianes abaixades.
Efectivament. Les dades en el treball autònom són totalment versàtils. Si observem el sistema d’altes i baixes, podem trobar només 11.000 baixes, però 9.000 altes, per exemple. Si fem un estudi comparatiu des del desembre del 2020 fins al desembre del 2019, veiem que només són 1.209 autònoms els que han sortit del sistema a escala global. Però aquestes dades no són reals. Hi ha molta més gent que s’ha donat de baixa. Però estadísticament són 1.209 persones. Què hem detectat dins el sistema? Mirant les dades de l’EPA, són 2.885 actius que surten del règim general i entren en el RETA, gairebé 3.000 persones a Catalunya. I això que vol dir? Doncs que són falsos autònoms. Són d’empreses que han deixat de banda aquests assalariats i s’han vist abocats a donar-se d’alta potser i malauradament a treballar per la mateixa empresa amb una relació laboral diferent. Això passa evidentment en el sector del transport de la darrera milla, on hi ha tota la part dels riders, la construcció, la comunicació i també activitats sanitàries.
No creu que l’autònom es troba desorientat i empipat amb tantes partides d’ajudes que no acaben d’arribar mai?
Després de l’estat d’alarma, el primer que va fer el pas va ser el govern de l’Estat, nosaltres vam formar-ne part. En aquell temps hi havia la prestació ordinària del cessament d’activitat, que això és que, quan a una persona li va malament la feina i durant un any acredita un 10% de pèrdues, té el dret, si ha cotitzat, a rebre la part econòmica que li correspon. A través de les mútues es va acordar que d’aquesta prestació se’n digués prestació extraordinària del cessament d’activitat, normalment hi ha hagut entre quatre i cinc supòsits en la totalitat de les pròrrogues que s’han anat fent. I el que és més important és que a partir de la primera negociació s’ha anat millorant la prestació. Per exemple, el d’activitat de temporada era un col·lectiu que no tenia accés a la prestació per l’acreditació dels mesos anteriors d’alta en el sistema. Avui, en les tres anteriors prestacions en el temps de la pandèmia, aquest grup ha tingut dret a l’accés i també se li ha flexibilitzat l’entrada burocràtica en la prestació.
I pel que fa a les ajudes de la Generalitat?
Si parlem de la Generalitat, no hem estat tan satisfets amb la primera convocatòria dels 7,5 milions d’euros perquè hi havia una insuficiència econòmica brutal. En la segona, després del diàleg que vàrem tenir dins el Consell Català del Treball Autònom, ja es va poder arribar a 10.000 persones. Davant de 327.000 autònoms és una xifra ridícula i aquí va venir el gran col·lapse del web. Aquesta organització va denunciar tant el Departament de Treball com el de Tecnologia de la Generalitat perquè entenem que aquestes coses poden ocórrer però no entenem com no poden estar preparats sabent que hi haurà una allau de sol·licituds. Després de totes les ajudes rebudes, sí que creiem, i és obvi, que cal un acompanyament a les persones autònomes que vulguin demanar algun tipus d’ajut. És molt difícil saber quants autònoms han rebut una ajuda dues vegades, per exemple, de 2.000 euros, podran consolidar l’activitat o malauradament hauran de tancar la seva activitat.
Quants autònoms catalans se n’han beneficiat aquest primer trimestre?
Uns 329.100 autònoms que percebran uns 468 euros.
Molts treballadors autònoms estan sobreendeutats.
Sí. Un dels problemes principals que hi va haver són les línies ICO, que per una empresa potser són necessàries però per un autònom és diferent. Un autònom pot demanar una línia ICO, però si no té ingressos llavors s’ha de sobreendeutar i això és molt greu.
Havia dit algun cop que l’autònom no viu dels crèdits sinó d’ajudes directes.
Jo crec que l’autònom, quan parlem d’una persona física que treballa sola, com pot ser el cas d’una perruqueria, no ha de sol·licitar un crèdit per desenvolupar la seva activitat. En tot cas, si en un moment de dificultat li donen un ajut per l’aportació de lloguer seria molt benvingut.
Ara s’estan tramitant els ajuts d’11.000 milions des de l’Estat.
D’aquesta partida, 5.000 milions d’euros van destinats als autònoms i a les pimes. Nosaltres reivindiquem que sigui equitativa per al nombre d’autònoms en cada comunitat. Jo no veuria bé que Galícia, per exemple, que té molts menys autònoms que Catalunya, rebés el mateix. Per tant, demanem que hi hagi un repartiment en funció del percentatge d’autònoms que hi hagi. Un dels principals ítems d’aquest decret diu que servirà per fer front a aquells deutes pendents de pagament com poden ser una línia ICO, que tinguis deutes amb els proveïdors, amb els subministraments, amb el lloguer, etc. Aquesta partida anirà bé per treure part de l’endeutament del col·lectiu.
Quin perfil té el treballador autònom?
A Catalunya hi ha lògicament quatre sectors d’activitat: serveis, indústria, agricultura i construcció. Hauríem de desenvolupar no els sectors sinó els subsectors perquè no és el mateix el turisme que el guia turístic, que les cases rurals, etc. Però el sector pioner sempre ha estat el de serveis, que equival aproximadament al 79% del col·lectiu. Hi ha una dada important: el 82%del col·lectiu no té assalariats a càrrec, per tant són autònoms habituals, sols, que s’autoocupen per desenvolupar una activitat. Si parlem per sexes, és característic que l’autònom tingui un percentatge més gran que la treballadora autònoma, però això és culturalment degut a la falta d’igualtat. Un 65% són homes autònoms i un 35% són dones. Per edat, sovint es diu que els joves s’autoocupen o emprenen, però no és així. El més significatiu són les persones entre 40 i 54 anys, que ocupen el 46% del treball autònom. I hi ha un 16% de persones emigrades que són autònoms. I per antiguitat del negoci el resultat és bastant dur i greu. Sí que tenim el 54% del col·lectiu que fa més de cinc anys que és treballador autònom. Però què passa amb la resta? Abans les dades venien disgregades de la següent manera: de 0 a 12 mesos. El lamentable és que ara tenim dades disgregades de menys de 6 mesos i de 6 a 11 mesos. Si agafem aquests dos trams –és a dir, persones que no arriben a l’any d’activitat– trobem que hi ha un 14% de persones que abans dels 12 mesos han tancat la seva activitat. Per tant, es veu la necessitat d’inserir-se en un mercat d’una forma potser no desitjable. Persones que estan en recerca de feina i que no saben què fer i es llancen a la piscina tan sol sense mirar si hi ha aigua. I una altra dada, més del 86% cotitzen sobre una base mínima, que és de 944 euros. D’aquí es calculen totes les prestacions presents i de futur. La jubilació, amb aquesta base, quedaria entorn els 750 euros. L’assalariat cobraria un 40% més, la diferència és abismal.
És vital poder cotitzar per trams?
Per això és important poder cotitzar per rendiments reals per trams. Si no, ens trobem que hi ha persones que infracotitzen. Si aporten una mica més al sistema voldrà dir que també tindran més quantia en la seva jubilació, que és importantíssim.
Creu que arriba amb claredat la reforma del RETA? Alguns pensen que en plena crisi els autònoms hauran de cotitzar un 50% més.
Jo ho desmenteixo. Si hi ha organitzacions representatives d’autònoms que publiquen qüestions no certes, llavors hi ha malentesos. En la darrera publicació del Ministeri sobre la reunió de la subcomissió del RETA amb el ministre José Luis Escrivá i la ministra Yolanda Díaz del 26 de febrer, es parlava de 13 bases de cotització. Persones que estan en el tram des del salari mínim fins a 30.000 euros, que és el 70% del col·lectiu, es quedarien igual. Tenint en compte aquesta franja, no es pot dir que els autònom pagaran un 50% més de la quota. Nosaltres com a organització reivindicativa no permetríem que una persona que paga 286 euros n’hagi de pagar ara 540. La resta de trams anirien augmentant de 5.000 en 5.000 euros a partir dels 30.000.
Quan creu que arribarà l’acord?
Crec que serà en els dos propers mesos, però l’aplicació del sistema nou de cotització serà a partir de l’1 de gener del 2022.
Catalunya és la que té més dones autònomes de l’Estat?
Catalunya, Andalusia i la Comunitat de Madrid són les tres líders en treballadores autònomes.
Creu que hi ha el risc que els treballadors que estan amb ERTO, un cop desaparegui, derivin cap a l’atur definitivament?
Una part, sí, però hem de salvaguardar la situació. D’aquí la darrera negociació que vam tenir amb la Generalitat per les ajudes directes a les empreses en els assalariats i en els autònoms, sobretot a les empreses que tinguessin ERTO, ja que hi ha un mínim de temps que es requereix per al manteniment de l’ocupació. En les bonificacions estatals passa el mateix; és a dir, si jo tinc cinc persones en un ERTO a mi la Seguretat Social m’ha bonificat. Això vol dir que si aquesta persona acomiada els treballadors haurà de tornar tota la bonificació que ha subvencionat l’Estat.
Veu la recuperació econòmica a prop?
Crec que trigarà.

Abocada a la lluita del treballador autònom

Ramon Roca

Sandra Zapatero (1978, la Pobla de Lillet) té el grau d’administració i empresa i d’altres estudis de tributació i el postgrau de relacions laborals i negociació col·lectiva. Va portar la gestió de recursos humans i finances en una empresa a Vilassar de Mar (Maresme).

L’any 2002 es va afiliar al sindicat UGT de Catalunya i des de llavors va començar a treballar per a la Unió de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC), entitat de la qual és presidenta des de l’any 2016. És consellera del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya i membre del Consell Català del Treball Autònom des del 2019. Així mateix, és conciliadora del Tribunal Trade de Catalunya, secretària del Treball Autònom a la UGT de Catalunya i membre de la comissió gestora de la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA) d’Espanya.

Quan la berguedana no està en plenes lluites reivindicatives, assegura que allò que més li agrada quan es pot escapar és caminar per la muntanya. “Segurament això em ve dels records que tinc de la natura bellíssima de la meva comarca”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Acqustic aixeca 425.000 euros de finançament

barcelona

Reactivació comercial a Girona

GIRONA

Aprovada la llei que converteix els ‘riders’ en assalariats

Barcelona

La pandèmia fa tancar el negoci a 5.000 autònoms

Barcelona

Els botiguers, animats per les noves obertures

GIRONA
Roses

Segell al comerç per a la seguretat dels clients

economia

CaixaBank i els sindicats pacten una comissió social

L’exconseller Castells defineix els fons europeus com un “punt d’inflexió” cap a la integració europea política i fiscal

barcelona

Escrivá diu que “probablement aquesta setmana” el nombre de treballadors en ERTO baixarà dels 600.000

Madrid