Sopar com abans

L’estudi clínic Obrir Girona, amb el qual es vol provar l’eficàcia d’un passi digital Covid-free per obrir al públic tota mena d’esdeveniments, va arrencar ahir amb un cicle de sopars a cinc restaurants de la ciutat: l’Índigo, el Divinum, el SiNoFos, Cal Ros i l’Umai (també hi havia el Mimolet, que es va retirar a darrera hora). Aquests sopars es faran cada divendres i dissabte mentre duri la prova pilot (cinc caps de setmana, fins al 22 de maig), i a Girona coincideix amb actes tan populars com Sant Jordi (ahir) i Temps de Flors.

El SiNoFos, de la plaça Catalunya, és un restaurant relativament nou que té una capacitat per a una quarantena de persones. Va obrir portes ara fa disset mesos amb l’objectiu d’oferir “el millor producte de temporada i bo”. Al capdavant de la cuina hi ha Marc Ramos. En tan poc temps ja han aconseguit una menció Repsol i han guanyat un concurs de Joc de cartes de TV3. Han decidit participar en l’estudi perquè “estem cansats que diguin que som els restauradors els culpables dels increments dels contagis de la Covid.” “Hi participem amb caire reivindicatiu per demostrar que no ens fa por obrir el restaurant i perquè tenim necessitat que la gent sàpiga que l’hostaleria fa les coses bé”, explica el gerent del SiNoFos, Xavi Manresa.

Tant ahir com avui tenen les reserves que s’han marcat tenir: 22 persones, malgrat que la prova pilot permet omplir fins al 80% de la capacitat del restaurant, amb taules de fins a sis persones i tres bombolles de convivència. I de cara a la setmana vinent, quan el Procicat haurà aixecat el confinament comarcal, ja han començat a rebre trucades de possibles clients provinents de Barcelona. Totes les reserves de la prova pilot les fan per telèfon perquè volen “explicar molt bé als clients tot el que han de fer per venir”.

Manresa explica que si participen a l’estudi no és per guanyar diners. De fet, participar-hi, segons el gerent, els surt car perquè han hagut de treure alguns treballadors que fins ara tenien en ERTO i perquè tots els treballadors han d’acreditar igual que els clients que tenen el certificat MBCC (molt baixa capacitat de contagiar), perquè estan vacunats, han passat la Covid-19 o bé perquè s’han fet un test d’antígens, i això també costa uns diners.

El restaurant va obrir a les vuit del vespre i fins a dos quarts de nou van anar arribant els clients. El primer que havien de fer és mostrar a la cap de sala, Ingrid Ramírez, el mòbil amb l’aplicació gratuïta de certificats digitals ICC AOKpass que es van haver d’instal·lar per poder acreditar que disposen del certificat MBCC. Aquest certificat s’ha de validar a qualsevol de les més de trenta farmàcies que participen en el projecte. Durant aquest primer cap de setmana de funcionament, s’han emès uns 200 certificats.

Els clients van ser relativament puntuals amb l’hora concertada perquè sabien que només tenien dues hores per menjar. I tots ells van explicar que estaven molt contents de poder tornar a sopar en un restaurant perquè “feia molt” que no ho podien fer. La Laia i en Pep havien decidit anar a dinar per celebrar Sant Jordi però “ja estava ple” i els responsables dels restaurants “ens van suggerir si volíem anar-hi per sopar”, i els van explicar el projecte i la idea els va agradar. Pel que fa al test d’antígens que havien de passar si volien formar part de l’estudi clínic, van explicar que no els va costar gens fer-lo.

El cas de la Sònia i en Manel, que ahir també van ser al SiNoFos, va ser diferent perquè en Manel no sabia que anava a sopar. La Sònia li havia dit que li havia preparat una sorpresa per Sant Jordi i que s’havia de fer el test d’antígens. I va descobrir que participava en l’estudi just davant del restaurant, quan els periodistes que ens hi vam concentrar vam preguntar com és que anaven a sopar. “Anem a sopar? i “a fora de casa?”, va preguntar a la Sònia, i quan ho va haver confirmat va dir: “És emocionant!” L’emoció va ser més gran quan va descobrir que en el sopar també hi hauria una amiga que feia molt que no veien.

L’Hèlia va ser una altra client d’aquest restaurant i va anar a sopar amb els seus pares “perquè feia molt que no ho fèiem” i abans de la pandèmia era una tradició.