La Borsa
Més valors
Economia

Reciclatge sota sospita

El nou sistema de devolució i recompensa Reciclos per a la gestió de la deixalla d’envasos aixeca polèmica

Hom espera que la nova llei catalana de residus incorpori un SDDR

La darrera iniciativa de reciclatge promoguda per Ecoembes, el sistema integrat de gestió (SIG) de residus d’envasos, Reciclos, concebut com un sistema de devolució i recompensa a través de tecnologia mòbil, ha tornat a despertar les crítiques dels que denuncien que és una maniobra de distracció que impedeix que a Catalunya i a Espanya es puguin assolir els objectius de recol·lecció separada del 90%.

A partir de l’informe Más residuos, más beneficio, de la fundació Changing Markets, que descriu el sistema de recollida d’envasos a l’Estat, associacions que lluiten per arribar al residu zero, denuncien que se segueix mantenint un model de recollida basat en el fet que com més envasos es posen al mercat, més ingressos obté Ecoembes, tot generant al contribuent una despesa anual de 744 milions d’euros. Aquestes associacions malden perquè d’una vegada s’implementi un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) mitjançant el qual llaunes, ampolles i brics retornin a la botiga. Rosa García, directora de Rezero, una de les principals associacions que a casa nostra propugna un veritable sistema de dipòsit i polítiques de prevenció i reutilització, posa l’accent en primer lloc en la posició contradictòria de les grans marques: “Veiem que Coca Cola, Danone, Unilever, Nestlé, Lidl i Carrefour, que es manifesten públicament en altres països per l’SDDR, a casa nostra callen o s’hi pronuncien en contra.” I què ho fa que aquí Ecoembes no vulgui implantar un sistema de dipòsit amb tots els ets i uts? “Els grans productors de productes envasats s’oposen a fer el canvi perquè amb un SDDR se sap quants residus d’envasos s’han generat i n’haurien d’assumir el 100% del cost de la recollida, cosa que amb l’actual sistema no fan.”

Evolució del model.

Des d’Ecoembes, hom defensa que “Reciclos és una evolució de l’actual model de recollida selectiva, però sense trencar l’hàbit que ja s’ha adquirit al llarg de vint anys per la població de separar els seus residus als contenidors de reciclatge.” Les fonts del SIG defensen que Reciclos afegeix “la novetat de l’incentiu per compensar el bon hàbit del reciclatge, cosa que és molt més mobilitzadora socialment que les penalitzacions en què es basen els sistemes de dipòsit tradicionals. Aquests incentius, en transport públic, mobilitat sostenible, donacions a ONG, etc., estan, a més, orientats a millorar el nostre entorn més pròxim.”

Segons els experts que han participat en l’informe esmentat, el cost de netejar ciutats i pobles d’ampolles, llaunes i brics, que pot assolir els 529 milions d’euros, es podria reduir un 80% si les begudes es venguessin amb un sistema de dipòsit incorporat, com ja passa en quaranta regions del món.

Des de Rezero i altres associacions, hom espera que la reforma legislativa contribueixi a redreçar la situació actual. Com diu Rosa García, “en línia amb el que demana la UE, la nova normativa que s’hauria d’aprovar en els pròxims mesos avança en la direcció d’evitar els plàstics d’un sol ús i penalitzar-ne amb un impost la generalització: 0,45 euros per quilo”. La pressió impositiva pot ser decisiva si tenim en compte que “alguns distribuïdors, com Mercadona, basen el seu model comercial en el sobreenvasat i no deixaran de fer-ho si no hi ha una llei que els penalitzi”.

En el cas català, en què la nova llei de residus es troba en procés participatiu, pot ser una ocasió “per fer com les illes Balears, que ha apostat per alternatives valentes, com imposar una responsabilitat ampliada del productor (RAP) que ha d’incorporar un SDDR”. La nova llei, si es compleixen les expectatives, posaria en primer pla la RAP no només en envasos, sinó també en altres classes de brossa, com la generada en tèxtil, mobles i altres sectors. Tot plegat per tal que no sigui el ciutadà qui pagui més del 50% de la gestió de la brossa que es genera. Reciclos, pel que fa a Catalunya, ja està en més de vint municipis i diverses estacions de ferrocarrils, i “l’acollida està sent bastant bona”, segons afirmen des d’Ecoembes. Rosa García discuteix aquesta afirmació, i explica: “Hem pogut constatar com en ciutats com ara Sant Boi la participació en aquest sistema és molt baixa.” En tot cas, a Ecoembes ja pensen a posar en funcionament aviat “contenidors intel·ligents que siguin capaços d’escanejar directament els envasos, tot fent el procés de reciclatge més còmode”. La directora de Rezero insisteix que el que cal és anar a sistemes “en què realment es distribueixin responsabilitats entre productor i consumidor, amb un dipòsit que es recuperi quan retornis l’envàs a la botiga.”

De les dades a noves propostes

Les illes Balears van obrir el camí tot denunciant amb un informe que amb el SIG convencional al seu territori només s’assolia un 25% de taxa de reciclatge d’envasos. Constatar això va donar pas a una legislació més agosarada, com la que volen implantar les autoritats ambientals del País Valencià per tal de complir amb els objectius de la UE, i que consisteix en una llei que obliga els productors a instal·lar almenys 3.000 SDDR al territori, tot oferint al consumidor un incentiu, si més no de 2 cèntims, per envàs retornat.

A la UE, estats com Portugal i Àustria estan fent passes en aquesta direcció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.