La Borsa
Més valors
Economia

ANTONI TORRES

PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE FARMÀCIES DE CATALUNYA

“Les farmàcies podríem estar administrant vacunes”

Si tot el valor que donem a les coses essencials és el preu estem perduts: hem de començar a valorar el coneixement
Volem participar en l’àmbit sanitari, sense substituir ningú; ser una mena de preprimària per als pacients

Clar i contundent, el president de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya creu que la xarxa de professionals que la integra podria implicar-se encara més en la lluita contra la pandèmia, aprofitant la capil·laritat i la proximitat amb la població.

No hi ha hagut aplaudiments per a les farmàcies... Creu que la feina que han fet ha estat prou reconeguda?
Nosaltres hi hem sigut. Quan la gent més necessitat ha tingut de proximitat o d’informació hi hem sigut. Com els llums que no s’apaguen. A les ciutats, quan tot estava tancat i fosc, l’única cosa que es veia era una creu encesa. No ha estat una feina cridanera, no hem salvat vides directament, però si no hi haguéssim sigut sí que s’hauria notat.
En molts casos han fet un servei de tipus assistencial...
Hem fet tres papers. El primer, de tipus tècnic, donant informació, més enllà de dispensar medicaments, amb recomanacions i consells. En segon lloc, escoltant. Quan la gent sortia del metge amb un positiu, venien en xoc i amb preguntes bàsiques: “Em moriré?” “El meu familiar ens encomanarà als de casa?”, demanant informació que potser havien rebut però que precisament per estar en xoc no havien assimilat. Hem estat aquell entorn de confiança de la farmàcia del barri, on m’han atès tota la vida, tant si he tingut dubtes sobre el refredat, o la febre del nen o de la regla... Això ha reduït el grau d’estrès i ha fet que la gent hagi entès més bé la informació, en un moment en què als CAP atenien per telèfon. I també hem fet, sense tenir coneixements ni voluntat de psicòlegs, una tasca de suport emocional.
Ara està tot més rodat, però al principi, precisament pel fet de ser servei essencial, segurament van haver de fer actuacions molt ràpidament...
L’endemà de l’estat d’alarma, a la federació ja teníem un protocol de protecció que vam extreure d’un manual de bones pràctiques internacional. Ningú ens va dir que ens havíem de protegir. El mateix Fernando Simón ens va dir que “corríem riscos propis de la professió”. Jo li vaig respondre que mai havia vist cap bomber apagar focs en vestit de bany i xancletes. Ens vam haver d’espavilar buscant nosaltres mateixos els mitjans de protecció... Va ser una bogeria.
I quin impacte econòmic va tenir en el sector?
Tot va anar a càrrec nostre. Des de les instal·lacions com les mampares i altres proteccions fins a l’increment de la neteja o elements bàsics com mascaretes, guants, gels... L’organització general, el canvi de torns... tot va caure sobre l’esquena del farmacèutic titular i va anar bé gràcies a la implicació dels equips.
Moltes empreses han hagut de recórrer als ERTO per no afectar les plantilles, i altres ajudes de l’administració. També les farmàcies?
Tothom pensa que en plena pandèmia, amb més necessitat de medicaments i sent els únics establiments oberts, el negoci haurà anat de primera. Doncs no ha estat així. Ha depès de la mobilitat. Totes aquelles farmàcies ubicades en àmbits turístics, amb moviment de cap de setmana, aeroports, zones d’oci... han patit molt, amb caigudes de facturació enormes. Després de fer una enquesta, a la Fefac estimem que al voltant del 20% de les farmàcies han reduït substancialment la seva facturació, un 50% s’han mantingut igual, i un 30% sí que han fet més caixa. Aquestes han estat les d’àmbits residencials, als barris. Pel que fa als ERTO, segons aquesta enquesta, que vam fer a mitja pandèmia, només un 2% de les farmàcies ha recorregut a ERTO o acomiadaments. No pots treure gent perquè més tard la necessitaràs, i també perquè, sent un servei essencial sanitari, no teníem l’opció d’obrir o no. Nosaltres estàvem obligats a atendre i a fer totes les guàrdies que tocaven. Tant si entrava gent com si no. Això en molts casos ha deixat el compte d’explotació amb un nivell de pèrdues molt rellevant.
Han tingut més contagis que altres col·lectius?
Al principi es va calcular, i sí, teníem un nivell de contagis més alt que en altres activitats. No tant com en el cas dels sanitaris o el personal de residències, però sí més alt.
Han avaluat quins efectes hi ha hagut en l’aspecte emocional o psicològic?
N’hi ha hagut, i importants. Tots tenim família, i tothom ha passat angoixa, no tan sols per agafar el virus sinó per endur-se’l a casa i encomanar els familiars. A més, s’ha treballat amb unes circumstàncies d’incertesa absoluta en molts sentits, mèdica, econòmica... com tothom, és clar. Però a les farmàcies aquesta incertesa l’hem viscut posant en risc la salut i el patrimoni.
I tanmateix, durant tota la pandèmia, els farmacèutics s’han ofert a col·laborar més amb l’administració...
Actuem en diferents àmbits. El primer, en el nostre cas, és la de la protecció. I hem proporcionat molts productes relacionats amb aquesta necessitat. I al principi, he de dir que aconseguir mascaretes o gel, tal com ho va gestionar el ministeri, era terrible, perquè l’única opció era el mercat negre, a uns preus desorbitats. Calia valorar pros i contres i decidir si comprar car, sabent que ens estaven utilitzant per saquejar la butxaca del consumidor, però calia obtenir la protecció al preu que fos. Vam ser els primers que vam demanar al govern espanyol que regulés el preu de les mascaretes. I van trigar mesos a fer-ho.
Quins altres serveis podrien oferir?
Un altre seria la prevenció, que són les vacunes. A l’Estat i a Catalunya tenim un sistema sanitari amb una primària potent, amb tots els seus defectes. Tenim uns professionals molt implicats, que ja els voldrien molts països. Però hi ha una realitat: pensem sotmetre aquesta primària a més pressió encara, com diuen molts, fins al 2022? Ho resistiran? Potser sí, per la implicació personal que he esmentat... però, i el sistema? Què passarà amb els crònics, tots els que estan sent atesos remotament? Es faran les proves que cal fer? Per això crec que implicar en la lluita qualsevol professional, dotant-lo, formant-lo, no és sols una necessitat, és una obligació per a l’administració. I nosaltres com a professionals ens hi hem d’oferir. No es tracta de restar protagonisme a ningú. El que està passant és prou gros per sumar-hi tothom. França, Alemanya, el Regnet Unit, el Canadà, els EUA, Nova Zelanda... Tothom està fent servir les farmàcies en un grau o en un altre.
La comunicació amb Salut ha estat bona?
No ens podem queixar. Ha estat molt fluida però no tan productiva com hauríem volgut. Hi ha resistències que venen de la mateixa necessitat d’anàlisi. I acabem en paràlisi, de tanta anàlisi. Com pot ser que en molts llocs del món els farmacèutics estiguin administrant vacunes i aquí no aprofitem el fet que el 99% de la població tingui una farmàcia al seu municipi? Fer un vacunòdrom potser no és mala idea, però només en desplaçaments hi haurà milers d’hores de feina perdudes, i cues... El cost logístic és brutal. Si ho fessin les farmàcies, només que administressin 30 vacunes al dia, amb les de Catalunya faríem gairebé 100.000 vacunes cada dia.
Estan preparades per a això?
Com tot a la vida, s’haurà de planificar. Seiem i parlem. A França ho han aconseguit d’una manera tan simple com posant una carpa davant de la farmàcia i atenent amb cita prèvia. Hi ha la tecnologia, tenim recepta electrònica, un sistema molt segur. Tot estaria dins del dispositiu. I aquí entraríem en un tercer aspecte on podríem fer feina, que és la detecció, que són els testos. Quina raó tècnica hi ha perquè les farmàcies no puguem fer testos d’antígens? Doncs que els testos in vitro s’han de fer en un laboratori d’anàlisi. A la farmàcia dispensem quatre autotestos: VIH, embaràs, sucre en sang i fertilitat, que n’estan exempts, d’aquesta norma. Des de l’inici hem demanat que els testos d’antígens siguin considerats autotestos. Si no els venem a la farmàcia, la gent es busca la vida i els acaba comprant per internet, sense cap garantia ni traçabilitat, activant el mercat negre. A més, a la farmàcia podem donar informació, fer seguiments... Si som valents per prendre mesures que impliquen restriccions de llibertats o pèrdues de llocs de treball, com és que no fem el pas de facilitar que la gent es pugui fer un test d’antígens? Cal ser capaços de modificar normativa que en aquesta situació de pandèmia ha quedat obsoleta.
Abans parlava del mercat negre... Ens hem adonat de la importància de la proximitat i la fiabilitat a l’hora d’obtenir certs productes essencials?
Hi ha dos temes primordials: la seguretat i la traçabilitat. Ens veuen com els qui venen capsetes de colors. Però hi ha un acte professional d’algú que controla que allò tingui unes condicions, que s’hagi emmagatzemat correctament, que compleix la normativa, i que vigila la persona que l’adquireix en faci un bon ús... També hi ha unes instal·lacions que permeten la conservació correcta, i una distribució potent que és capaç de posar un medicament en quatre hores en qualsevol població del territori, al mateix preu! I al darrere hi ha uns laboratoris i una xarxa capaç de donar suport a tot plegat. Què passa si es trenca tot això? Hem vist com la política sanitària s’ha basat en la rebaixa de preus i a fer més barata la factura farmacèutica. La indústria, per compensar, ha concentrat laboratoris, cada cop més grans i més lluny, per rebaixar els costos de producció. La Xina és el productor del 80% dels principis actius dels medicaments de tot el món. I l’Índia en fa el 80% de la manipulació. Del paracetamol, n’hi ha dos productors al món, tots dos xinesos, i a l’Índia es fan els comprimits rodons, o allargats, amb ratlleta al mig... o com es vulgui... França ja ha fet un pla per recuperar producció, sabent que la pagarà més cara perquè la seva política salarial, social, ecològica i industrial és molt diferent de la de la Xina. I això passa en molts altres productes essencials. No ens podem permetre aquestes febleses. I a nivell microeconòmic, ens trobem amb Amazon. Preguntem a Amazon quan tenim un dubte sobre cert medicament, a veure quina informació ens en dona. Si tot el valor de les coses és el preu, estem perduts... O comencem a valorar el coneixement o ho estarem... Hi ha estudis que relacionen la distància amb els comerços amb una pitjor qualitat de vida i fins i tot d’increment de la violència. Amazon va néixer com a resposta a les necessitats de determinats territoris als EUA. Ara ho hem importat aquí, amb el perill de carregar-nos el nostre valuós teixit de comerç de proximitat accessible i arrelat, quan els que ho van inventar ja estan de tornada.
Quines demandes té el sector ara mateix?
Que a les farmàcies se’ls permeti ajudar el sistema sanitari. Som professionals, ben distribuïts al territori (3.200, envers 500 CAP), horari ampli, amb vocació de servei i valorats pels usuaris. Podríem assumir feines de més valor afegit. No volem ser metges o infermeres barats, volem fer de farmacèutics, però aportar tot el que puguem. Si nosaltres controlem la tensió arterial a un usuari i això queda registrat en la seva fitxa mèdica, el seu metge de capçalera hi podrà accedir i valorar-ne l’evolució. Seríem com una pre-primària. Només la gestió de les dades revertirà en millor qualitat de servei al ciutadà. Hem detectat casos de violència masclista, de problemes juvenils, de problemes cognitius... No ho podem tractar, però sí donar un crit d’alerta. No es tracta de fiscalitzar ni de fer el tafaner, però sí de sentinella per evitar mals majors. Recordem que vam distribuir onze milions de mascaretes, de forma ordenada, uniforme i equitativa. Poca broma.

Dinamitzador

“Les farmàcies hem demostrat un potencial que no entenc que no s’exploti”, declara. A més de presidir la federació dels farmacèutics, lidera la branca de Pimec de serveis de salut i socials. Fa 34 anys que regenta la seva farmàcia del carrer Aribau, que manté oberta 24 hores. Amb aquesta disponibilitat, coneix bé la clientela: “Al matí ve el poble Aribau; a la tarda, joves que treballen fora, i a la nit i caps de setmana atenem l’oci”. Intenta ser present a la farmàcia tant com pot, malgrat la seva feina de representativitat, i es declara convençut que les empreses, “i la farmàcia ho és”, han de fer “un retorn a la societat”. Es declara especialment orgullós de la seva campanya contra el lupus, que dona servei a més del 50% de malalts de l’Estat i que, en col·laboració amb uns laboratoris, facilita productes de protecció solar a aquests pacients a un 50% del seu preu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.