La Borsa
Més valors
Economia

Com detectar el tecnoestrès

El teletreball i la poca mobilitat han fet créixer un risc psicosocial que té conseqüències laborals negatives

Els experts alerten que cal identificar el risc psicosocial i avaluar-lo

L’augment exponencial del teletreball, de les videoconferències i de les jornades laborals difuses han disparat l’ús dels dispositius tecnològics, de manera que han crescut els riscos psicosocials lligats a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Una de les conseqüències negatives n’és el tecnoestrès, que en les seves variants (tecnoadicció, tecnofatiga i tecnoansietat), ha vingut per quedar-se. L’any 2003 es va definir el tecnoestrès com un estat de salut psicològic negatiu derivat del mal l’ús de la tecnologia del treballador.

“Les conseqüències afecten en l’àmbit laboral i personal. En el primer, perquè es perd productivitat, eficàcia i qualitat del treball, ja que trastoca les funcions cognitives i la capacitat de presa de decisions. S’experimenta esgotament mental”, explica Gabriela Paoli, autora del llibre Salut digital: claus per a un bon ús de les tecnologies i que fa anys que treballa en la difusió de la hiperconnectivitat i les seves conseqüències.

Segons les darreres dades de l’informe de la Societat Digital a Espanya, el 38% de la població passa la mateixa quantitat de temps connectada al mòbil que interactuant amb persones directament.

El tecnoestrès, de la mateixa manera que ocorre amb la resta de riscos psicosocials, està molt condicionat a la percepció del treballador. Per exemple, un canvi en el software pot generar a un empleat un elevat grau d’estrès, mentre que un altre ho pot interpretar com un repte estimulant.

Ara bé, hi ha estudis que demostren que factors com l’edat, la formació, l’experiència o les hores de treball fent ús de les TIC poden condicionar el tecnoestrès i, per tant, s’ha de considerar a l’hora d’identificar-lo. “Els empleats més joves hi estan més adaptats, perquè han crescut amb les TIC, però els canvis i el creixement exponencial del seu ús no es detindrà, la incidència del risc del tecnoestrès anirà creixent els pròxims anys”, explica Ramon Ferrer, professor de riscos laborals de la Universitat de Barcelona.

Havent vist tot això, els experts alerten que convé identificar, avaluar i minimitzar l’impacte en la vida laboral, social i personal d’aquest risc psicosocial.

Des de la patronal Foment del Treball han elaborat una guia sobre el tecnoestrès i les eines d’avaluació disponibles perquè les empreses facin seguiment del risc que hi ha a les seves organitzacions. Una de les més utilitzades és un qüestionari elaborat per l’equip Wont, que se centra en la tecnoansietat i la tecnofatiga. Conviu amb altres qüestionaris que avaluen els creadors i els inhibidors del tecnoestrès a les organitzacions, amb propostes d’intervencions per potenciar els inhibidors.

Tatiana Cuervo, professora de prevenció de riscos laborals, explica que s’han d’estudiar les particularitats de l’activitat de cada empresa i tenir molt present quines són les necessitats dels treballadors.

En termes generals, les recomanacions per evitar que les plantilles se sentin sobrepassades per l’ús de les TIC estan centrades a afavorir que el treballador faci servir aquestes eines a l’hora d’establir el pla de mesures preventives. Per exemple, si hi ha previst un canvi important en les eines informàtiques amb què els treballadors treballen diàriament, és important que s’impliqui els empleats afectats del canvi, des del primer dia. D’altra banda, l’empresa hauria de facilitar l’alfabetització tecnològica, és a dir, proporcionar als treballadors les competències que siguin necessàries per afrontar el canvi.

“Tenim un problema greu, amb el tecnoestrès, i s’ha de gestionar des de la prevenció de riscos laborals. És fonamental que la llei de riscos laborals avanci i que la prevenció evolucioni amb les noves realitats”, diu Cuervo.

Per la seva banda, Paoli recomana accions individuals per detectar el tecnoestrès i que ens fem preguntes com: tinc sempre el mòbil a prop?, el consulto de manera compulsiva?, entro en pànic quan em quedo sense bateria?, he de contestar de manera immediata les notificacions que rebo? Si contestem que sí a la majoria de les qüestions és el moment de revisar l’ús de les TIC. “Els símptomes es van manifestant de manera progressiva en l’aspecte físic amb insomni, tensions musculars, marejos, ansietat o vertigen i van creixent fins a arribar al col·lapse”, afegeix Paoli.

Hiperconnexió



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Només el 37% d’habitatge de Roses és de primera residència

ROSES
JOSEP COLL
EMPRENEDOR I ADVOCAT, ARTÍFEX DE DUES START-UPS CONTRA LA PIRATERIA I PER DEFENSAR EL DRET A L’OBLIT DIGITAL, A MÉS DE MÚSIC

“Els emprenedors tenim un superpoder”

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Aposta d’última generació per l’energia amb biomassa

campllong
Economia

Vueling prepara un ERTO per als seus 4.000 treballadors

La pròrroga dels ERTO s’encalla després de la segona absència del Ministeri de Seguretat Social a les reunions

Madrid
economia

Repunt de les exportacions del sector agroalimentari

Vols regulars d’Andorra a Madrid a partir de l’hivern

Andorra La Vella
economia

Empleats de Banc Sabadell fan una protesta contra l’ERO

El Congrés aprova una esmena que obliga Aena a baixar el lloguer dels locals comercials d’aeroports

Madrid