La Borsa
Més valors
Economia

Més municipis amb límit de lloguer

Una dotzena de poblacions ja han demanat afegir-se a les 61 que regulen els lloguers màxims

El govern manté que la norma impugnada al TC conté el mercat

S’albiren uns mesos clau en defensa de la llei

La llei catalana d’habitatge té un recorregut incert després que el govern de Pedro Sánchez i Podem hagi recorregut contra el text al Tribunal Constitucional (TC). La normativa catalana continua sent vigent per contenir els preus dels lloguers en 61 municipis que inicialment es van acollir a la llei i van demanar a la Generalitat ser reconeguts com a “zones de mercat tens” per poder establir un índex de referència en els preus que han de pagar els llogaters. Aquestes àrees poden afectar tot el terme municipal o barris i districtes que estan especialment en risc de no disposar de la dotació suficient d’habitatges de lloguer a un preu assequible per tal que hi pugui accedir tota la població.

La vigència de la regulació per a tots aquests municipis era d’un any, però al juny els ajuntaments han de comunicar a l’Agència de l’Habitatge la voluntat, si és el cas, de continuar regulant els preus un any més. Segons fonts d’aquest ens, hi ha 36 municipis que així ho han fet i ja han sol·licitat mantenir-se com a zones de mercat tens. També hi ha una dotzena d’ajuntaments que han decidit demanar-ho per primera vegada, ja que compleixen algun dels tres requisits que s’exigeixen: preu del lloguer superior a la mitjana catalana; càrrega del lloguer superior al 30% de la mitjana d’ingressos habituals en famílies o en persones menors de 35 anys, i creixement interanual acumulat de tres punts per sobre de l’IPC en els últims cinc anys.

La Generalitat haurà d’estudiar les peticions i que el municipi tingui índex de referència, que permet conèixer una estimació del preu mitjà del metre quadrat de lloguer. Entre els nous candidats, s’hi compten sobretot poblacions de la segona corona metropolitana, més enllà de les que inicialment es van afegir a la normativa i que eren sobretot de l’àrea metropolitana de Barcelona, incloent-hi la capital catalana. La pandèmia ha mantingut més treballadors de la segona corona a casa, pel teletreball, i han disminuït els desplaçaments diaris al centre.

El govern defensa que l’entrada en vigor de la llei als municipis amb més problemàtica de preus, com és el cas de Barcelona, ha permès reduir preus i al mateix temps augmentar el nombre de contractes de lloguer. Segons el darrer informe sobre l’habitatge, el nombre de contractacions a llogaters ha pujat de mitjana un 19%, i de manera notable a la ciutat de Barcelona.

“Encara que hi recorrin, s’ha demostrat que la llei funciona i on s’està regulant és molt efectiva”, defensa la portaveu del Sindicat de Llogaters, Carme Alcarazo, que considera que els propers mesos seran clau per defensar la normativa, que es va gestar com un acord de país amb una àmplia majoria parlamentària i més de 4.000 entitats que van lluitar perquè fos una realitat. “No perdem l’esperança quan veiem que hi ha municipis, també del PSC, que volen regular preus i posar fre a un problema que amenaça moltes famílies”, defensa la portaveu del sindicat. Sostenen que la regulació ha fet caure els preus del lloguer un 4,8% interanual durant els primers sis mesos de funcionament als municipis catalans on s’aplica. En canvi, als municipis catalans sense regulació, els preus del lloguer han pujat un 1,2% malgrat la pandèmia. Atesa la possibilitat que el Tribunal Constitucional acabi tombant la llei catalana, Alcarazo recorda que la llei estatal també planteja la regulació de preus. “Només es vol blindar en el cas de les comunitats que puguin regular”, indica, quan el més important per la portaveu del moviment per l’habitatge és que la llei catalana ha permès donar “tranquil·litat a les famílies”. El govern del PSOE i Podem prepara la llei d’habitatge estatal, però els socialistes ja han advertit que no regularan el preu com ho detalla la norma catalana.

El Sindicat de Llogaters denuncia que la majoria de casos que atenien eren per “l’extorsió” de destinar la major part del sou a pagar el lloguer. “No pot ser que en aquest país els lloguers augmentin el 30% mentre que els salaris es mantenen igual o empitjoren”, critica Alcarazo, que assegura que la regulació s’està notant i ha desmuntat la “teoria falsa” dels fons voltor, que auguraven que amb la regulació del lloguer es desplomaria l’oferta. “Estem firmant més contractes que mai”, hi afegeix la portaveu des del sindicat, i no estalvia crítiques pel fet que sigui un govern “progressista el que la intenti tombar”.

LES XIFRES

61
municipis
es van acollir el setembre passat a la llei catalana per contenir i regular el preu del lloguer.
37.181
habitatges
socials, gestionats per l’administració o per entitats sense ànim de lucre, hi ha a Catalunya.

Més ajuts socials per als lloguers

Fins a finals de març del 2021, dels habitatges gestionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, han rebut ajuts per pagar el lloguer 4.149 famílies. Una quantitat que els tres primers mesos de l’any s’aproxima al nombre d’ajudes que es van concedir durant tot el 2020, quan els ajuts van arribar a 5.370 llars. Segons el darrer informe sobre l’habitatge a Catalunya, han rebut ajuts d’especial urgència per evitar un desnonament 480 famílies, i 150 unitats de convivència, ateses pel servei d’Ofideute, han arribat a un acord per al pagament de l’habitatge.

A aquest conjunt d’ajuts ordinaris per al pagament de l’habitatge, cal afegir-hi 3.890 famílies que a finals de març havien percebut els ajuts extraordinaris per la Covid. Un import acumulat entre els primers tres mesos de l’any que puja a 11,5 milions d’euros. A finals de març del 2021, a Catalunya hi havia més de 37.000 habitatges destinats a polítiques socials, gestionats per les diverses administracions públiques o per entitats sense ànim de lucre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La tempesta danya a l’Ebre i a Lleida prop del 50% de cultius

Lleida

Acord per a les pràctiques dels alumnes de l’Escola Tècnica

GIRONA

Més voluntaris del previst a l’ERO de La Caixa

barcelona

Un de cada tres comerços de proximitat manté que està en una “mala situació”

Barcelona

Els escombriaires de Salou amenacen de fer vaga en ple agost

Salou

Lactia deixa de comprar als ramaders d’Osona

vidreres
economia

El preu de la llum es torna a disparar avui

Montero assegura que el govern espanyol ja ha entregat 7.230 milions d’euros dels fons europeus

Madrid

El preu de la llum torna a fregar màxims històrics aquest dimarts

barcelona