Les pensions que venen
L’acord entre sindicats, empresaris i govern espanyol inicia la reforma del sistema públic de pensions, que haurà de ser encara més àmplia
Es deroga el factor de sostenibilitat, que reduïa les pensions per l’esperança de vida
La nova reforma augmenta els ingressos del sistema
Vuit mesos de negociacions feixugues entre el govern espanyol i els agents socials han permès cuinar la primera reforma parcial del sistema de pensions de la dècada dels vint, que reverteix part del que va aprovar, de manera unilateral, el govern del PP l’any 2013. “Aquella era una reforma encaminada a disminuir la despesa del sistema de pensions o, si més no, a no posar-hi més ingressos, de manera que les pensions estaven destinades a perdre poder adquisitiu; les del present, perquè no es revaloraven, i les del futur, perquè una persona que ara tingués 30 anys cobraria una pensió un 19% inferior a la que tindria si es pogués jubilar avui”, lamentava en una trobada amb periodistes Montse Ros, responsable de comunicació de CCOO de Catalunya.
Amb la nova reforma, el focus es posa, de nou, en els ingressos del sistema. Amb tot, el cert és que renova alguns dels punts del sistema públic, però no presenta un paquet de canvis complet, de manera que els sindicats són conscients que caldrà tornar a negociar en un horitzó no gaire llunyà.
Ho explicava el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la presentació pública de l’acord, dijous passat a Madrid. “És només el principi d’una important reforma que marcarà un abans i un després en el sistema públic de pensions”, assegurava, i alhora sentenciava que “si hi ha una clau de volta de l’estat del benestar, és el sistema públic de pensions”.
També el secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez, reconeixia que, després d’aquest primer bloc de pensions, les properes negociacions “no seran senzilles, ni per a la part empresarial, sens dubte, ni per a la sindical”, i recordava que, en el darrer acord de pensions, del 2011, els sindicats van fer “un gran esforç”, segons recollia Efe.
El president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi, destacava, però, que l’acord genera “confiança” i que s’hi va arribar seguint les recomanacions del Pacte de Toledo i la línia que marca Europa. L’acord és la base d’un avantprojecte de llei que haurà de ser debatut en cambra parlamentària i que hauria d’entrar en vigor l’1 de gener del 2022.
Dues de les novetats més importants del document rubricat pel govern espanyol, CCOO, la UGT, CEOE i Cepyme són la derogació del factor de sostenibilitat de les pensions –que les lligava a l’esperança de vida i les reduïa fins a un 23%– i la revaloració anual tenint en compte l’índex de preus de consum (IPC). El factor de sostenibilitat es va introduir amb la reforma del 2013 i castigava sobretot els més joves, ja que la pensió minvava a mesura que augmentava l’esperança de vida de la població. Quant a la revaloració de les quantitats a rebre en la jubilació, també en la reforma del 2013 es deixava de guiar pel cost de la vida, l’IPC, i assignava un insuficient increment del 0,25%, cosa que les deixava pràcticament planes. Amb el nou sistema, augmentaran cada any segons l’IPC mitjà anual registrat al novembre i s’hi ha afegit una garantia perquè la pensió no baixi en cas d’inflació negativa.
Ingressos anuals
A banda de la derogació del factor de sostenibilitat i la revaloració en funció de l’IPC, l’acord signat la setmana passada és important perquè garanteix ingressos addicionals per retornar el sistema de pensions a l’equilibri financer. En aquest sentit, hi ha dos punts aprovats de vital importància. D’una banda, el govern farà anualment una transferència del 2% del PIB al sistema de pensions, percentatge que, segons els signants, garanteix prop de la meitat de l’increment de finançament addicional que es preveu que necessitarà el sistema l’any 2050. D’altra banda, renova el sistema de contribucions dels treballadors autònoms per tal que cotitzin d’acord amb els seus ingressos reals, de la mateixa manera que passa ara amb els treballadors per compte d’altri. El nou sistema de pagament es començarà a aplicar l’any 2023 i serà gradual durant un termini de nou anys. No ha transcendit, però, la manera com això es traduirà en més protecció social del treballador autònom per equiparar-lo al treballador per compte d’altri, per exemple, pel que fa a les baixes per malaltia i a l’atur.
Altres aspectes importants de la reforma fan referència a la jubilació anticipada, amb la millora de gairebé tots els coeficients reductors, que passaran ara a ser mensuals i no pas trimestrals, o fins i tot anuals, com en la reforma del 2011. D’aquesta manera, el treballador podrà filar més prim a l’hora de saber quin mes li és més propici a l’hora de jubilar-se.
L’objectiu d’aportar incentius i desincentius al sistema, segons van explicar les diferents parts, és promoure una aproximació d’almenys dos mesos entre l’edat de jubilació efectiva (64,7 anys el 2020) i la legal.
