La Borsa
Més valors
Economia

Ni xips ni matèries primeres

El desajustament entre l’oferta i la demanda de components per a la indústria afecta vuit de cada deu pimes, que tenen línies aturades o comandes endarrerides

Es dispara el preu dels semiconductors, l’acer, el ferro i la fusta

Els expedients de regulació temporals que Seat i Mahle han hagut d’aplicar per culpa de la crisi dels microxips són només la punta de l’iceberg. La indústria catalana, com passa a escala internacional, té problemes per abastir-se de tot tipus de components i matèries primeres i fa mesos que n’està patint les conseqüències. L’origen és un gran desajustament entre l’oferta i la demanda. La producció d’aquests materials –des de semiconductors i microxips fins a acer, ferro, alumini, coure, liti, níquel i estany, passant per fusta, plàstic i cartró– ha disminuït amb la pandèmia i, en canvi, s’ha disparat el consum de productes que necessiten aquests components per poder ser fabricats o transportats. Són les principals causes d’un problema que, segons les dades de Pimec, ja afecta a Catalunya vuit de cada deu petites i mitjanes empreses, que han d’aturar la producció perquè falten peces o les han de pagar a uns preus altíssims.

“Es parla dels grans grups automobilístics perquè són els que tenen més ressò mediàtic, però són moltes les pimes que tenen línies productives aturades per la falta de material, que paguen preus desorbitats per les matèries primeres i components que necessiten o que estan entregant amb retard les seves comandes, amb les penalitzacions econòmiques que això comporta”, explica Àngel Hermosilla, director de l’àrea d’economia de Pimec. “La crisi dels microxips té una afectació directa en un sector que a Catalunya i a tot el món és molt rellevant i visible, el de l’automoció, però el problema no és més gran que el que tenen la resta d’empreses i pimes que necessiten tot tipus de components i de matèries primeres que actualment escassegen”, constata Joan Tristany, director general de l’agrupació d’empreses exportadores Amec. En el cas dels seus associats, les companyies no estan aturant la producció, però sí que registren retards en els aprovisionaments i han de pagar preus més alts, fet que impacta en el seu marge de benefici (més o menys en funció de la seva capacitat financera i de si poden o no traslladar-ho al client).

Nous hàbits de consum

Els microxips són el cervell de qualsevol circuit electrònic i, evidentment, es necessiten per fabricar ordinadors i mòbils, però en una era on tot és digital i intel·ligent, són també indispensables per produir cotxes, televisors i petits electrodomèstics. Avui dia, l’electrònica és present a tot arreu. La pandèmia ha accentuat tendències de consum com aquesta, però també n’ha creat de noves: el sobtat boom de la compra online ha fet disparar la demanda de cartró i fusta, necessaris per transportar les comandes. Darrere el desajust entre oferta i demanda, hi ha molts més factors que s’han conjurat. Com resumeix Cristina Serradell, directora d’internacionalització de l’agència pública per la competitivitat de l’empresa, Acció, s’ha produït la “tempesta perfecta”, ja que “la gent no va gastar durant els primers temps de pandèmia i ara està consumint més, ja sigui decorant-se la casa o canviant-se de cotxe, mentre que la capacitat productiva no s’ha posat al dia, perquè arran de la Covid-19 es van tancar moltes fàbriques, però encara ara hi ha moltes aturades per culpa de brots que sobretot es produeixen a l’Àsia, on les mesures sanitàries són molt estrictes”. En el cas dels microxips, la falta de peces s’agreuja perquè la producció està molt concentrada –Corea i Taiwan n’acaparen el 80%–, però totes les indústries suporten problemes afegits, com els colls d’ampolla en el transport marítim. Hi ha poques navilieres, menys contenidors de mercaderies dels que fan falta i importants rutes es mantenen tallades, cosa que fa que, segons les fonts consultades, els preus de transport també s’hagin enlairat, fins a arribar a multiplicar-se per set.

Mesos decisius

S’acosten les festes de Nadal i hi ha empresaris nerviosos. Qui pot, està fent aprovisionament de peces i components –i agreuja així el desajust entre oferta i demanda– per no quedar desproveït just a les portes de la campanya més forta de l’any. Als Estats Units ja circulen vídeos virals que, irònicament però amb “base científica”, animen el consumidor a adquirir ara el que vulgui per al desembre per no tenir problemes (o sigui, que no trobi el que busca o que ho hagi de pagar molt més car). De cara a un futur una mica més llunyà però no gaire, el director de l’àrea d’economia de Pimec alerta que està a punt d’arribar a casa nostra una pluja de milions per finançar la transició energètica i digital –els fons europeus de recuperació postpandèmia Next Generation– i escassegen tots els materials que calen per fer realitat aquest necessari canvi de model econòmic.

Tot plegat posa sobre la taula un debat que tard o d’hora havia d’arribar: els efectes negatius de la deslocalització. “En un món globalitzat no té sentit que ho fem tot aquí, perquè hi ha coses que és més eficient fer-les a fora, però hi ha d’haver un equilibri entre eficiència i resiliència”, reflexiona Serradell. La directora d’internacionalització de l’agència pública Acció assenyala que, com va quedar demostrat quan Seat es va aliar amb altres empreses i centres de recerca per produir d’urgència respiradors perquè no n’hi havia, “les economies han de tenir capacitat tecnològica i de talent per adaptar-se a les necessitats que vagin sorgint”. El mateix destaca el director general d’Amec, que recorda que ara “es parla que s’han de fabricar microxips quan fa pocs mesos el que calia fer eren mascaretes”, de manera que per a ell la solució inclou una estratègia de país que “modernitzi les capacitats productives i els equips per ser competitius i també més flexibles” per adaptar-se a les necessitats de cada moment. El Pacte Nacional per la Indústria, assenyala Tristany, ho hauria de tenir com a prioritat.

La gent consumeix més i encara tenim talls en la producció; és la tempesta perfecta
Cristina Serradell
dir. internacionalització acció
El problema que tenen les pimes no és menor que el dels grans fabricants de cotxes
Joan Tristany
director general amec
Vuit de cada deu pimes tenen línies aturades o retard en les comandes, o paguen preus desorbitats
Àngel Hermosilla
director àrea economia pimec

Els perills d’una recuperació imprevista

Com constata Laia Pagès, directora executiva i científica del hub de recerca i innovació en mobilitat Carnet, de la UPC, la part positiva de la crisi dels microxips és que demostra que la indústria de l’automòbil s’ha recuperat molt més ràpid del que es preveia. “L’aturada que va viure va ser gran i no s’esperava que la demanda pugés tant”, destaca. L’auge en la compra de productes per equipar la llar i el boom del comerç en línia també han estat importants i imprevistos i, després de la sotragada, les exportacions tornen a marcar rècords. El gran temor és que la falta de components –i el consegüent encariment dels que hi ha– freni aquesta recuperació, tingui també efectes en l’àmbit macroeconòmic i ens faci entrar en una espiral inflacionista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Fira de Mostres torna amb un 70% dels expositors

GIRONA
economia

Més de 140 empreses participen avui i demà en la X Fira d’Economia Solidària

societat

Les empreses d’automoció aposten per la nova mobilitat

economia

Vall Companys i Cañigueral compren Leridana de Piensos

economia

El grup reusenc Freshly Cosmetics, millor botiga en línia del 2021

Obre el restaurant U35 Sushi & Drinks a Girona

girona

Air Nostrum posa a la venda els bitllets de la nova ruta entre l’Aeroport d’Andorra - La Seu d’Urgell i el de Madrid

La Seu d’Urgell

Les companyies aèries van operar durant la temporada d’estiu un 58% dels vols equivalents al 2019

Madrid/Barcelona

El Suprem anul·la la disposició que reduïa el període de validesa de les ITV per la pandèmia

Tarragona