La Borsa
Més valors
Economia

JESÚS ARRIBAS

PROFESSOR DEL DEPARTAMENT D’OPERACIONS D’EADA BUSINESS SCHOOL

“La normalitat en el sector dels xips no arribarà fins al 2022 o el 2023”

Enguany, la indústria dels xips ha crescut un 25% respecte a l’any anterior
La falta de xips afecta tots els sectors industrials, l’automoció només és el 10% del sector
Europa està a la cua de la fabricació de xips, una indústria que lideren la Xina, els EUA i Taiwan
Muntar una fàbrica de semiconductors suposa, pel cap baix, uns 1.000 milions d’euros

Jesús Arribas diu que la pandèmia ha potenciat la falta de xips. Però la dessincronització entre oferta i demanda, factors climàtics i el fort creixement d’aquest sector faran que la normalitat en moltes indústries no arribi fins d’aquí a un any.

Diverses empreses han d’aturar part de la producció per falta de components. Per què hi ha escassetat de xips o semiconductors al món?
Per començar, hauríem de conèixer què és un xip.
Com el definiria?
El xip és un conjunt de circuits electrònics que tenen diferents elements en un espai molt petitó i que permeten fer una sèrie de funcions electròniques per donar unes respostes en funció d’unes entrades.
Per què es produeix la falta de semiconductors?
Pràcticament tot allò que està al nostre voltant i que està endollat porta un xip. Estaríem parlant dels mòbils, la càmera de fotos, els sistema wifi, els ordinadors, les tauletes, els videojocs, els cotxes… Avui en dia, gairebé tots els aparells porten xips. Hi ha hagut un creixement fortíssim d’aquest sector, i encara creixerà més.
Què causa el creixement?
Per exemple, tota la connectivitat 5G, la intel·ligència artificial, la informació del big data, el progrés del cotxe intel·ligent i connectat...
I per quin motiu s’ha produït la crisi precisament ara?
Enguany, en la indústria del xip hi ha hagut creixements d’un 25% a escala global. Estem parlant d’un creixement molt alt, i per a l’any vinent la previsió serà augmentar un altre 10%. Penso que hi hagut una dessincronització entre l’oferta i la demanda. Hi ha una demanda creixent molt forta i una oferta que va seguint el ritme com pot. Això ha generat aquesta dificultat per obtenir xips.
Aquesta falta d’aprovisionament que ens trobem es podia haver evitat treballant amb més estocs?
A pilota passada, tot és més fàcil de corregir. El que hem de fer és saber què ha passat i estudiar-ho perquè no torni a passar. Hi ha diverses causes que han agreujat aquesta crisi i que afecten especialment l’automoció. Ara es diu que la falta de xips afecta la Seat, però el cert és que afecta totes les automobilístiques d’Espanya, d’Europa, dels EUA i d’Àsia. Totes tenen repercussions i han vist disminuïda la seva activitat industrial.
I com està afectant el sector de l’automoció?
Fins ara, més o menys ho anaven trampejant. Hi havia algun guru que ja deia que hi hauria falta de xips, però s’anava tirant. Quan va arribar la pandèmia, els directors de compres van fer allò que tothom hauria fet: dir que no els enviessin més xips perquè no fabricarien més cotxes perquè havien d’aturar l’activitat pel confinament. Els xips no van directament a la Seat, van als fabricants d’equips que fan l’aire condicionat, l’airbag, l’alçavidres elèctric..., i aquests són els que ho entreguen a producció. Paral·lelament, a escala global, es va aturar tota l’activitat i els directors de compres també van tancar les compres i el sector va fer una aturada.
I llavors, què va passar?
Que quan ens van confinar, vam haver de teletreballar. Molta gent es va haver de comprar un ordinador, una webcam per poder connectar-se amb altres companys de la feina o de l’escola; els professors van haver de fer classes en línia, es van comprar consoles i videojocs per als nens que s’avorrien a casa… Tot això va comportar un increment de consum d’equips domèstics electrònics. Per tant, els que encara podien aguantar fabricant xips van derivar part de la seva producció als sectors de fora de l’automoció. Després, a més, quan semblava que l’activitat s’anava recuperant, l’automoció –almenys als EUA es va veure molt clar– va tenir una demanda forta, perquè la gent tenia por d’utilitzar el transport públic. Allà la gent es va animar a comprar més cotxes. Llavors els fabricants de vehicles van tornar a tenir comandes i van tornar a demanar xips, però com que no en tenien en demanaven en més quantitat. D’això se’n diu efecte fuet. És a dir, tu comences, t’espantes i demanes més del compte per no quedar-te sense existències. El resultat és que això passa en cadena dels proveïdors als diversos subproveïdors i al final el darrer té una tempesta de comandes, que, a més, és fictícia. Segurament el fabricant no en necessita tants, però es vol curar en salut. Els fabricants de xips llavors no saben si el nombre de comandes és real o està sobreexposat. I es produeix una confusió molt gran.
Quin pes té l’automoció sobre el consum de xips?
Entre el 10 i el 12%. El pes que té és relativament baix, per tant, la seva capacitat negociadora no és tan forta com altres sectors que tenen més força. I, a més, els xips que munten per a l’automoció tampoc segueixen els mateixos estàndards que els xips que hi ha al mercat convencional. Per què? Perquè si es posa un xip defectuós en un telèfon i falla és qüestió que s’apagui el telèfon i es torni a posar en marxa. Probablement el defecte s’haurà solucionat. Però si vas en un cotxe mai podràs aturar el cotxe amb una frenada perquè el xip t’està fallant. La taxa de defectuositat que permet l’automoció és molt més baixa que la de l’electrònica convencional. Si aquesta darrera podria acceptar al voltant d’un 10%, posem per cas, l’automoció mai acceptaria un percentatge que estigués per sobre de l’1 per bilió de peces. En un automòbil, els xips s’incorporen per temes de potència, per donar control al motor, per veure la injecció de la benzina, per temes de seguretat, pel confort i per connectivitat. Per tant, no es poden permetre que hi hagi cap error en un xip. Són xips molt més exigents.
En resum, hi ha hagut més demanda de l’habitual i les empreses que fabriquen els xips són limitades. Tot això fa que es generin molts problemes, com els preus?
Efectivament, hi ha problemes de tot tipus i, de preus, també. Els senyors de compres, que sempre procuren negociar contractes a llarg termini, ho han de fer ara a més curt termini. Això dona més volatilitat i incertesa.
I les matèries primeres també escassegen i augmenten el preu.
La problemàtica de les matèries primeres és semblant a la dels xips. El que afecta més és el silici i derivats d’aquest element químic. També afecta altres materials per fer les conduccions com l’estany i l’or. A més, molts d’aquests materials venen de països que viuen una situació geopolítica complexa, com la República Democràtica del Congo, per posar un cas.
Hi ha altres causes que expliquen l’escassetat de xips?
Sí, algunes poden resultar anecdòtiques, però també tenen una certa influència. A principis d’aquest any, es va incendiar una fàbrica de xips al Japó. Aquestes plantes són molt especialitzades, treballen en condicions de sala blanca. Això vol dir que només que l’incendi sigui en una sola sala, després cal descontaminar la resta d’espais, un fet que suposa allargar l’anormalitat productiva de la fàbrica un cert temps. A més, aquest era un fabricant de xips dels que més serveixen al sector de l’automoció. Després hi ha una altra situació que afecta tot el sector, que és la situació climatològica. Les fabriques de microxips necessiten molta aigua i, curiosament, moltes d’aquestes estan instal·lades al desert dels EUA, ja que al seu moment hi havia incentius per localitzar-se en determinades zones d’aquell país. A Texas hi va haver una tempesta molt forta aquest estiu, i això va fer que la llum marxés durant dos o tres dies i aquestes fàbriques van haver d’interrompre la fabricació fins a tornar a la normalitat. Aquests dos casos potser són més anecdòtics, però tot suma. I a Taiwan hi ha hagut una sequera molt forta, que els meteoròlegs diuen que ha estat la pitjor dels darrers anys.
On estan els majors fabricants de microxips del món?
Abans cal explicar una cosa. En aquest camp, el més important són els dissenyadors, que la majoria de les vegades no són els fabricants. El fabricant seria com una espècie de marca blanca que produeix per a un dissenyador. Alguns dissenyadors sí que tenen capacitat de produir. Per exemple, Bosch a Europa té capacitat de dissenyar i produir. I altres dissenyadors encarreguen la producció a fàbriques situades a Taiwan i a la Xina. Les grans fàbriques, no els dissenyadors, estan gairebé totes al continent asiàtic. Això fa que moltes vegades no tinguin el 100% del domini. S’ha d’entendre que és un mercat que funciona amb unes característiques pròpies. Per no anar coix, s’hauria de dominar el disseny i també la producció.
La falta de xips ha afectat diversos sectors?
Hem parlat de l’automoció, però el cert és que ha afectat altres camps com el de telefonia, la informàtica i el dels videojocs, el que passa és que potser es veu més quan un client no pot comprar un cotxe o bé ha d’esperar diversos mesos per adquirir-lo.
Es pot saber si el desproveïment podria durar setmanes, mesos o anys abans de tornar a la normalitat?
És molt complex. Els experts diuen que fins a mitjans del 2022 hi haurà aquest problema, sobretot en el sector de l’automoció, però n’hi ha que diuen que la normalitat no tornarà fins al 2023. Per solucionar el problema, què caldria fer? Doncs obrir més fàbriques, però el problema és que construir i posar en funcionament aquestes factories pot costar entre dos i tres anys. I, molt important, la inversió hauria de ser de 1.000 milions d’euros, com a mínim. Bosch va muntar una fàbrica a Dresden fa quatre anys i li va costar aquesta quantitat, però n’hi ha d’altres que han costat 3.000 o 4.000 milions d’euros. Estem parlant de molta inversió que no tothom pot assumir i, a més, aquestes fàbriques, segons la coordinadora de proveïdors d’automoció, han de funcionar al 90-95% de saturació per poder ser rendibles. Per això quan les fàbriques treballen al 90% de capacitat i hi ha una gran demanda tampoc poden incrementar més la producció.
I quan un client vol comprar un cotxe i li diuen que no se li podrà servir fins al cap de certs mesos, què ha de fer?
Això afecta de diverses maneres. Una és que els terminis de lliurament augmenten. Ja hi ha qui parla de vuit mesos per lliurar un cotxe. El client s’haurà de posar en una llista d’espera. Un altre efecte és que certament hi hagi parts del vehicle que no funcionin al 100% i que s’hauran de completar més tard. Un altre cas és que, tard o d’hora, els preus acabaran pujant, perquè els xips augmentaran de preu. Quant afectarà el preu final del cotxe? No ho sé, però poc o molt segur que sí. Els preus dels transports també estan augmentant. I l’altre és que els fabricants tenen una capacitat limitada, i per tant, han de prioritzar allò que fabricaran. I de ben segur que prioritzaran aquells models en què hi hagi més benefici comercial, que acostumen a ser els vehicles de gamma més alta. Per tant, podrà passar que un utilitari mitjà trigui més a lliurar-se que un de gamma alta.
Les conseqüències de l’escassedat de xips en l’automoció i en altres sectors podria repercutir en la recuperació econòmica?
Jo crec que això afectarà poquet. Que parin els fabricants de vehicles no agrada i se’n parla molt. La indústria també s’està preparant per reposar aquests materials que no acaben d’arribar, per tant això s’acabarà solucionant. A més, la recuperació no només depèn del sector de l’automoció. Jo crec que serà un petit impacte que no afectarà gaire.
Creu que la crisi dels microxips podria servir per reactivar aquesta indústria a Europa?
La Comissió Europea ja ha impulsat una línia de treball per aconseguir que el 2030 Europa sigui capaç de fabricar el 20% de la producció global de xips. Jo, personalment, ho veig força complicat.
Per què?
Perquè ens agradi o no, anem a la cua del tren. Tu pots córrer per agafar el tren, però aquest continua avançant. Els EUA i l’est d’Àsia continuen creixent en aquest camp i per superar-los hauràs de créixer a un ritme espectacular. A més, els costos de fabricació aquí no serien tan competitius com els costos actuals. Hi ha aquesta proposta europea, però crec que hauríem de ser més realistes.
Creu que caldria canviar el model econòmic actual de Catalunya per apostar més per la indústria?
La indústria avança i té un repte interessant que és tot allò relacionat amb el canvi per la sostenibilitat. Això pot requerir moltes inversions i pot ajudar moltes empreses a haver de renovar i a fer inversions. Tot plegat hi pot ajudar.

Un enginyer que fa classes d’automoció

Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i diplomat en direcció d’operacions per EADA, Jesús Arribas, acumula més de trenta anys d’experiència en empreses industrials multinacionals líders, principalment en el sector d’auxiliar d’automoció. Com a professor i com a professional ha desenvolupat les funcions de director general, director de planta, director tècnic i cap de qualitat, entre d’altres. Ha participat en diverses ponències relacionades amb la implantació del lean manufacturing (mètode d’organització del treball que se centra en la contínua millora i optimització del sistema de producció).

Jesús Arribas, amb una llarga experiència i coneixement d’empreses proveïdores de components i materials imprescindibles per a l’acabat d’automòbils, explica en l’entrevista les causes de la crisi de la falta de xips com a conseqüència, en bona part, de l’arribada de la covid-19. El problema diu que és el desajustament entre l’oferta i la demanda en les compres de microconductors.

El professor és un amant de la lectura i de fer exercici físic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La plantilla de Nissan clama pels llocs de feina

barcelona
economia

El govern critica la “desorientació” amb els Next Generation

El Black Friday de l’Espai Gironès acaba demà, diumenge

El Black Friday de l’Espai Gironès acaba demà, diumenge

SALT
economia

Nixi for Children guanya la primera edició del Fet a Catalunya

La Costa Brava és la marca catalana amb més pernoctacions

GIRONA

L’oci nocturn busca el consens a Figueres

palamós

La borsa espanyola cau un 4,96%, el seu major enfonsament en gairebé any i mig

De Guindos diu que els nous rebrots i variants tindran un efecte “més limitat” en l’economia que el 2020

S’Agaró

El govern espanyol proposa fomentar la contractació de treballadors en ERTO bonificant el 50% de les quotes sis mesos

Madrid