L’electricitat eleva la inflació a Catalunya al 3,7% al setembre
És la variació més alta des de l’octubre del 2012
A l’Estat l’IPC s’ha enfilat set dècimes, fins al 4%
L’encariment de l’electricitat i dels carburants ha elevat al setembre la inflació a Catalunya al 3,7%, sis dècimes més que a l’agost, segons ha informat aquest dijous l’Institut Nacional d’Estadística. Es tracta de la variació més alta des de l’octubre del 2012.
L’increment s’explica pel constant augment del preu de l’habitatge, l’aigua, l’electricitat, gas i altres combustibles, que al mes passat va ser del 12,4%, tot i que també es va registrar en altres àmbits, com el transport (+10%). Pel que fa la variació mensual, va passar del 0,4% a l’agost al 0,7% al setembre.
A l’Estat, la variació anual de l’IPC al setembre va ser del 4%, set dècimes més que la registrada a l’agost, també com a conseqüència del preu de l’electricitat (+14,5%) i el transport (+9,8%).
A Catalunya, si es compara només amb els mesos de setembre de la sèrie històrica de l’INE, la variació ha estat la més alta des del 2012 (+3,9%). A banda de l’increment del 12,4% en el grup de l’habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles, també van registrar un augment en els preus el transport (+10%), i en menor mesura els aliments i begudes no alcohòliques (+1,5%), l’oci i la cultura (+1,2%), el vestit i el calçat (+1,1%) i els restaurants i els hotels (+1%). En canvi, van registrar descensos els preus de l’ensenyament (-3,7%), les comunicacions (-2,9%) i les begudes alcohòliques i el tabac (-0,1%).
Entre els subgrups, l’increment de preus només de l’electricitat, el gas i altres combustibles és del 30,6%. També destaca el de les begudes no alcohòliques, amb un 5,2%, seguit dels mobles i accessoris, entre d’altres, amb un 2,5% i l’educació secundària, en un 2,7%. Per contra, van baixar els preus de l’educació superior (-10,7%) i el de les begudes no alcohòliques (-1,7%), entre d’altres.
Augments superiors al 4% a les demarcacions de Girona i Lleida
Per demarcacions, la de Barcelona va ser l’única que al setembre va registrar un creixement inferior a la mitjana catalana. Concretament, va ser del 3,5%, sis dècimes més que a l’agost. A les comarques de Girona, la variació anual de l’IPC va ser d’un punt i va passar del 3,4% a l’agost al 4,4% al setembre, i a la demarcació de Lleida, la variació anual va ser del 4,7%, nou dècimes més que el mes anterior.
Pel que fa a la demarcació de Tarragona, la variació anual de l’IPC es va situar en un 4%, és a dir, quatre dècimes més que la registrada a l’agost, segons les dades publicades aquest dijous per l’institut Nacional d’Estadística.
La variació més alta a l’Estat des del setembre del 2008
Al conjunt d’Espanya, la taxa anual de l’Índex de Preus de Consum (IPC) al setembre, del 4%, va ser la més alta des del setembre del 2008. Els grups amb major influència van ser l’habitatge, que amb una variació anual del 14,5% es va situar tres punts per sobre la registrada el mes passat com a conseqüència de l’augment del preu de l’electricitat. En menor mesura, també ho van fer el gasoil, la calefacció i el gas, que l’any passat van baixar de preu.
També hi ha influït l’oci i la cultura, amb una variació del 0,9%, un punt i mig superior a la de l’agost per l’increment dels preus en els paquets turístics, que al setembre del 2020 van baixar. En canvi, el grup amb influència negativa va ser el dels aliments i les begudes no alcohòliques, que van registrar una taxa de l’1,8%, una dècima menys que el mes passat pel descens del preu de les fruites davant l’augment de l’any passat, o de l’augment de les llegums i les hortalisses, que van pujar més de preu l’any passat.
La taxa de variació anual de la inflació subjacent, que no té en compte aliments no elaborats ni productes energètics, va pujar tres dècimes, fins a l’1% i es va situar tres punts per sota l’IPC general. Aquesta diferència més alta no es donava des de l’inici de la sèrie, a l’agost del 1986.
Per comunitats autònomes, el major increment es va produir a Cantàbria, amb un punt més, fins al 4,5%, mentre que en l’altre extrem s’hi va situar la Comunitat Foral de Navarra, amb un augment de cinc dècimes.
