La Borsa
Més valors
Economia

Els perills d’una energia més cara

El preu disparat dels subministraments amenaça l’economia de les famílies i el teixit productiu

La inflació podria generar una pujada de tipus que comprometi el deute públic i privat

El preu de la llum es va enlairar divendres fins al seu segon màxim històric, 231,82 euros el MWh, just l’endemà que les dades de l’índex de preus de consum (IPC), que a Catalunya ja arriba al 3,7%, activessin totes les alertes sobre el previsible impacte de l’encariment de l’energia sobre l’economia. I és que aquest mes és el més car de la història, ja que el preu de la llum ha superat vuit vegades la cota psicològica dels 200 euros per MWh i ha multiplicat per més de cinc el preu de fa un any.

Les accions dels responsables polítics, com ara el decret llei del govern espanyol que vol retallar en 2.600 milions els beneficis de les elèctriques, semblen, però, insuficients per pal·liar l’impacte que aquest encariment, sumat a d’altres com el dels combustibles i del gas –i abans fins i tot el de moltes primeres matèries–, té i continuarà tenint en les economies domèstiques i empresarials.

Aquesta enfiladissa de preus és general a Europa i té l’origen en diferents factors: la pujada del preu del gas que s’empra en centrals de cicle combinat, les restriccions en el subministrament que arriba de Rússia o l’absència d’energia eòlica per l’escassetat de vent al nord del continent, així com la pujada dels preus dels drets d’emissió de CO2, que té un component especulatiu i que ara com ara està descontrolada. Tot plegat genera una tempesta perfecta que pot comportar conseqüències molt negatives.

Ho detalla José García Montalvo, catedràtic d’economia a la UPF, que assenyala el gas com a principal vector del problema. “El mercat –assegura– funciona de manera que el gas acaba impactant en els costos de totes les companyies.” El catedràtic subratlla que s’ha estès una “percepció problemàtica”: la de “pensar que la sostenibilitat i la transició ecològica es podran assolir de manera low cost”. Per Montalvo, “el sistema funciona”, però si se’n toca una part per accelerar la transició i complir amb els objectius de París contra l’escalfament global, “tot el sistema trontolla”.

Alerta de conflictivitat

L’acadèmic alerta que els conflictes socials dels últims anys arreu del món han estat motivats majoritàriament per l’encariment dels productes energètics. “I això continuarà mentre vivim una transició, que ara com ara no té prou ritme i que s’ha d’accelerar”, de manera que les empreses patiran més, mentre algunes ja van tancant i d’altres són a la corda fluixa. “Tot plegat –agrega Montalvo–, pot generar un rebuig popular perillós contra la transició energètica”, que, conclou, s’ha portat a un ritme inadequat i amb molta demagògia, per exemple, suprimint el carbó abans de tenir prou fonts renovables, i tot podria acabar fent que depenguem de Putin o de si Algèria ens obre l’aixeta del gas.”

Des de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira, director del gabinet d’estudis de la institució, creu que la situació pot ben bé desembocar en un increment significatiu de la inflació, que afectarà el consum, i que, a escala empresarial, tindrà efectes desiguals, però en molts casos negatius. Es deixarà notar en funció de la tipologia d’empreses: “Negocis petits, com les botigues, podrien rebre un impacte dramàtic, perquè els serà difícil fer repercutir en els preus de venda els encariments energètics.” També patiran empreses grans electrointensives, és a dir, grans consumidores d’energia elèctrica, com les d’automoció.

Rovira admet que ningú sap del cert fins quan durarà l’escalada de preus, però augura que persistirà fins que les renovables no guanyin una quota molt més important que la d’ara sobre el total de generadores d’energia. És a dir, que el gas continuarà pujant, i també tot el que depengui del cicle combinat, sense oblidar temes geoestratègics com els esmentats a Rússia i Algèria.

Tant Rovira com Montalvo assenyalen encara una altra derivada ominosa: tot i que les institucions monetàries, com el Banc Central Europeu, intenten calmar l’opinió pública assegurant que el fenomen és transitori, si la inflació continua creixent acabaran apujant els tipus d’interès, amb les temibles conseqüències que això pot tenir per al deute, tant el públic com el privat. Rovira assenyala encara un altre risc, més remot, però que algunes posicions minoritàries entre els analistes no descarten del tot, i és el de l’estagflació, és a dir, la nefasta suma d’inflació més atur.

Empresaris amoïnats

Des del món empresarial, sectors dispars observen consternats la constant actualització a l’alça dels preus de l’energia. Moltes activitats, que ja fa temps que pateixen escassetat i dificultats per obtenir primeres matèries i components pels obstacles en el subministrament, la logística i de caire geopolític, ara han d’entomar l’encariment de l’energia.

Ramon Garcia, de l’empresa Vialser i portaveu de l’associació d’empreses constructores Constcat, comenta que el seu sector té unes característiques molt específiques i que, tot i que no ha patit cap trencament de la cadena de producció, com ha passat, per exemple, en el cas de l’automoció, sí que ha sofert l’encariment de les primeres matèries, com el coure, l’alumini i la fusta, i també molt especialment de l’energia i els combustibles. “La construcció –remarca Garcia– treballa amb uns marges molt petits; un impacte del 4% en una obra és una barbaritat, perquè no hi ha un coixí que ho compensi, i sí, en canvi, molta competitivitat en el sector.” Per Garcia, és important que hi hagi una feina de divulgació, com ha fet, per exemple, la patronal Pimec, per als clients i la societat en general, i també capacitat de negociació, especialment en el cas de l’obra pública, que cal negociar amb les administracions, ja que la llei de contractes del sector públic, afegeix Garcia, “és molt rígida”.

Al seu torn, l’empresària Carme Soler, de l’associació ASFAC de productors de pinsos i alimentació composta, afirma que el sector, com tants altres, està “molt preocupat” pels preus de l’energia, que en el seu cas també s’afegeixen als de les primeres matèries. “Catalunya és deficitària en aquests productes i la necessitat d’importació ens genera un hàndicap respecte a altres països. Amb tot, si es tenen preus acordats es podran salvar les companyies.” L’energia són figues d’un altre paner. A parer de Soler, l’impacte més fort es veurà l’any vinent, especialment per l’efecte del preu de l’electricitat. “Ara ja es nota, però estic segura que l’any vinent caldrà repensar els negocis o buscar alternatives com ara produir de nits.”

LES FRASES

S’ha fet una transició energètica a un ritme inadequat i abans de consolidar les renovables
José García Montalvo
catedràtic d’economia a la universitat pompeu fabra
En els negocis petits l’impacte podria ser dramàtic, perquè no podran fer repercutir en els preus l’encariment
Joan Ramon Rovira
cap del gabinet d’estudis de la cambra de comerç de barcelona


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La indústria dels “influencers”, a la VII Setmana del Talent Audiovisual

l’econòmic

Calviño diu que la inflació és transitòria i s’anirà atenuant al llarg del 2022

Madrid

L’economia tornarà l’any 2022 a nivells prepandèmics

GIRONA
economia

El preu de la llum torna a l’alça i avui batrà el seu segon màxim històric

Els preus pugen un 5,6% al novembre a l’Estat espanyol

madrid

Analitzen els reptes de la Covid en l’economia

GIRONA

El cofundador de Twitter Jack Dorsey dimiteix com a cap executiu

nova york

El preu de la llum es torna enfilar i marca el segon màxim històric per a aquest dimarts, fins als 274,5 euros MWh

madrid

L’IPC a l’Estat segueix a l’alça

madrid