La Borsa
Més valors
Economia

Els acusats del Castor minimitzen els danys del cas

Negació · Del Potro i Martínez Dalmau declaren que no van cometre cap irresponsabilitat injectant gas al magatzem

Asseguren que els sismes no van ser importants ni van afectar la seguretat de la població

Desvien la culpa cap al difunt director tècnic

L’expresident d’Escal UGS, Recaredo del Potro, i l’exconseller delegat de la companyia, José Luis Martínez Dalmau, els dos únics acusats en el cas Castor, a causa dels centenars de terratrèmols que va generar la injecció de gas al magatzem el 2013, van negar ahir a l’Audiència de Castelló qualsevol responsabilitat en els moviments sísmics assegurant que mai no es va superar la pressió màxima que podia rebre l’estructura submarina. Tots dos, que van minimitzar les conseqüències de l’activitat a la plataforma, van coincidir a declarar, en contra dels múltiples testimonis, que “ningú va percebre la més lleu tremolor”, que l’activitat que va realitzar l’empresa ara fa vuit anys complia tots els protocols de seguretat i que “no ha alterat” la perillositat a la falla d’Amposta (Montsià), que, segons van insistir, continua sent “la més baixa de l’Estat”.

El judici, per al qual es preveuen onze sessions, ha de determinar la responsabilitat dels encausats durant l’actuació de la seva empresa, filial d’ACS, en els sismes, que s’atribueixen a la injecció de gas a la plataforma Castor, ubicada en un antic jaciment de petroli a uns 22 quilòmetres de la costa de Vinaròs i a més de 1.700 metres de fondària.

El fiscal demana per als acusats set anys de presó per presumptes delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, amb perjudicis que podrien ser “irreversibles i catastròfics”, a més del risc per a la salut dels ciutadans.

Els dos encausats van negar rodonament haver comès irregularitats o imprudències. Responent a la fiscal, Del Potro va admetre que es coneixia la microsismicitat de la zona, però que l’IGN, l’institut geogràfic espanyol, havia determinat que el màxim que es podia produir era un terratrèmol d’una magnitud de 4,7 a l’escala de Richter. Va afegir que estudis de l’Institut Francès del Petroli donaven per bo un màxim de 49 bars de pressió en la injecció de gas i que Escal UGS només va exercir una pressió de 8 bars com a màxim.

Malgrat tot, a mitjan setembre del 2013 es van iniciar els microsismes que van posar en alerta la població dels municipis propers, per la qual cosa l’Observatori de l’Ebre va indicar a l’empresa que calia reduir la injecció, un fet que, segons Del Potro, ja s’havia fet. L’expresident de la filial d’ACS va declarar que, amb l’ordre del Ministeri d’Indústria d’aturar l’activitat, el 26 de setembre, es va renunciar a la concessió pels dubtes sobre la viabilitat del projecte.

Al seu torn, Martínez Dalmau, qui, com Del Potro, no va ser a la zona mentre es van produir els tremolors de terra, va secundar la declaració de l’altre acusat assegurant que es van fer analitzar els riscos “pels millors especialistes”, que van definir un projecte “completament auditat” de manera “tremendament exhaustiva”, en referència als dos processos de finançament que es van dur a terme, fins al punt que, si no s’hagués decretat la seva interrupció, va postil·lar, el projecte hauria tirat endavant.

Tant Del Potro com Martínez Dalmau es van refermar en les respectives declaracions efectuades en la fase d’instrucció: que no es va cometre cap irresponsabilitat i que els sismes no van tenir cap importància ni van causar perjudicis. A més, es van desvincular de la gestió diària del magatzem, una tasca que van atribuir al director tècnic del projecte, Carlos Barat, que també va figurar com a investigat però que va morir per malaltia durant la instrucció. Del Potro i Martínez Dalmau van assegurar que ells no prenien decisions executives i van desviar qualsevol culpabilitat cap al difunt Barat.

Danys verificats

Malgrat les declaracions coincidents dels dos acusats, nou dels més de 500 sismes (algunes fonts en declaren més de mil) van causar “danys de consideració” en habitatges de Vinaròs i Sant Mateu, a la comarca del Baix Maestrat, i també a Amposta i Sant Carles de la Ràpita, al Montsià, segons assenyala la interlocutòria d’obertura de judici oral del jutjat de Vinaròs.

A la sessió d’avui hi haurà la declaració de tècnics de l’Observatori de l’Ebre així com de diversos organismes estatals, com l’IGME o l’IGN. Pel que fa als afectats, només quatre dels 123 aplegats a la plataforma Aplaca han estat autoritzats pel jutge per prestar declaració. Aplaca demana a Escal UGS 1,8 milions d’euros pels danys morals produïts per “l’ona de pànic generalitzat”, és a dir, 15.000 euros per a cada veí perjudicat. En aquest judici actuava com a acusació popular l’associació Arca Ibérica, que, segons indicava ahir l’ACN, s’ha retirat de la causa. En total, i segons fonts del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, a més dels dos acusats, durant les onze sessions del judici declararan 189 testimonis, 6 testimonis pèrits i 35 pèrits.

LES XIFRES

552
sismes,
com a mínim, s’han documentat a les comarques del Baix Maestrat i el Montsià a causa de l’activitat al Castor
11
sessions
durarà el judici, que arriba vuit anys després que es produïssin els fets, que van causar pànic entre la població
200
i escaig
seran els testimonis que compareixeran a l’Audiència de Castelló per determinar les responsabilitats

2.500 milions que pagarem tots

La concessió de l’antic pou de petroli Castor per utilitzar-lo com a dipòsit de gas –havia de ser el més gran de l’Estat– es va atorgar durant el mandat de Rodríguez Zapatero. El 2013 el govern de Rajoy, però, va haver d’ordenar l’aturada de l’activitat, que va provocar centenars de moviments sísmics a la zona i que van desfermar el pànic entre la població. A banda d’això, hi ha un tema roent que no es jutjarà: el cost per als contribuents de tot aquest desgavell, ja que el contracte de la concessió estipulava una indemnització de 1.350 milions si el projecte no tirava endavant. Aquests diners van ser abonats per l’empresa pública Enagas, mitjançant un crèdit bancari concedit per CaixaBank, el Santander i l’extinta Bankia. Els interessos van elevar la factura de diners públics fins a prop de 2.500 milions. Tot i que el Constitucional ho va denegar, el Suprem va autoritzar que les arques de l’Estat indemnitzessin els amos del Castor, liderats per Florentino Pérez.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La campanya de cítrics de l’Ebre preveu més pèrdues

barcelona
economia

La divisió d’inversions del Sabadell, segona en el rànquing europeu d’equips de banca

economia

Seat desenvolupa un prototip de vehicle autònom per a la mobilitat urbana

El preu de la llum caurà quasi un 50% aquest dimecres fins als 108,73 euros MWh

El govern espanyol aprova un paquet d’ajudes de 720 milions d’euros per al sector turístic

Madrid

El BCE ha mantingut al novembre les compres setmanals de deute per la pandèmia

Frankfurt

Calviño, candidata de la UE a presidir el principal òrgan assessor de l’FMI

Brussel·les

El govern espanyol espera una resposta “positiva” de GWM a l’oferta pels terrenys de Nissan abans del 17 de desembre

MAdrid

Els ministres de Finances de la UE acorden donar més flexibilitat als estats per fixar tipus d’IVA reduïts o zero

Brussel·les