Economia

Un impost al CO2 té més acceptació social si la recaptació es destina a finançar projectes climàtics

Un estudi d’ICTA-UAB que la societat valora destinar els diners a projectes climàtics, com ara subsidis a l’energia renovable, plantar arbres o invertir en transport públic

La creació d’un impost al carboni tindria una acceptació més gran entre la ciutadania si els ingressos recaptats es destinessin a finançar projectes climàtics. Així ho determina un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza com influeix l’ús que els governs fan de l’import recaptat en l’acceptació i la percepció de l’impost. També explora com influeixen el coneixement previ de la gent sobre els impostos al carboni i proveir informació sobre el funcionament.

L’estudi, publicat recentment a la revista científica Nature Communications, determina que destinar els diners a projectes climàtics, com ara subsidis a l’energia renovable, plantar arbres o invertir en transport públic, contribuiria que els ciutadans el percebessin com a més efectiu i equitatiu. Per dur a terme l’estudi, en què també han participat els investigadors de l’ICTA-UAB Stefan Drews, Ivan Savin i Jeroen van den Bergh, es va fer una enquesta a 2.004 ciutadans de l’Estat espanyol durant el 2019.

Segons els resultats de la investigació, utilitzar la meitat dels ingressos per donar suport al desenvolupament de projectes climàtics i l’altra meitat per compensar les llars de baixos ingressos és la segona opció preferida, així com la segona millor valorada en termes d’efectivitat i equitat . “Cal tenir en compte que un impost al carboni tendeix a ser regressiu, ja que les llars pobres gasten una part relativament més gran dels seus ingressos en béns de subsistència intensius en carboni”, explica Sara Maestre, investigadora de l’ICTA-UAB i primera autora de l’estudi.

La recerca també descobreix que proporcionar informació sobre els impostos al carboni augmenta l’acceptabilitat quan no s’especifica l’ús dels ingressos. L’impost també és millor rebut entre les persones amb més coneixement previ sobre els impostos al carboni. “Un resultat també molt rellevant és que l’acceptació social de l’impost està més fortament relacionada amb el fet que les persones percebin que l’impost és socialment just i equitatiu que amb la seva percepció de l’efectivitat de l’instrument”, afegeix.

Els impostos al carboni es consideren un instrument clau per fer front a l’emergència climàtica, ja que potencien la reducció de les emissions de CO2. Són molts els països i regions que han implementat un impost al carboni, però és freqüent que aquest instrument sigui polèmic i generi resistència social i protestes. Com a exemples tenim les protestes franceses de les “armilles grogues”, la cancel·lació d’un impost australià el 2014 i el rebuig d’un impost al carboni en referèndums repetits a l’estat de Washington.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El port de la marina acollirà durant nou dies la Fira del Vaixell d’Ocasió

EMPURIABRAVA
ECONOMIA

Les exportacions gironines creixen un 10% durant el gener

GIRONA

Salsa Jeans i la Casa de las carcasas obren al Gran Jonquera

la jonquera

MUNICH i Rituals se sumen a l’oferta comercial de l’Espai Gironès

salt
economia

Comença el saló Alimentaria&Hostelco més ambiciós i amb més presència internacional

L’hospitalet de llobregat
PALAFRUGELL

Oohx!gen, l’associació de comerciants de Palafrugell, renova junta

PALAFRUGELL

El B-Travel compleix les expectatives i supera els 26.000 assistents

barcelona
Tribuna

Només el set per cent?

Professor d’innovació a EADA Business School

La Xina: el soci, i competidor, inevitable

barcelona