Figueres impulsa àrees de promoció econòmica urbana
El consistori aposta per aquesta gestió publicoprivada per reforçar el lideratge comercial
Està en procés d’estudi i d’anàlisi per trobar una proposta ferma
Els comerciants decideixen al final la implementació en una votació
Diverses associacions comercials de Figueres, junt amb l’Ajuntament, amb la regidora de Comerç, Ester Marcos, al capdavant i l’empresa Focalizza estan treballant des de fa mesos per explorar la conveniència d’articular àrees de promoció econòmica urbana (APEU) a la ciutat, amb l’objectiu de reforçar el lideratge comercial de la capital empordanesa i arribar on no pot arribar la iniciativa pública i la privada per separat. L’objectiu és arrencar formes de promoció, dinamització i impuls d’àrees concretes amb un treball conjunt dels comerciants implicats que té el seu origen en un model anglosaxó conegut com a Business Improvement Districts (BID).
Es tracta de crear una entitat publicoprivada que es responsabilitzaria, per exemple, de potenciar la seva projecció exterior, millorar l’experiència comercial, impulsar mecanismes de dinamització comercial i econòmica; en definitiva, millorar el rendiment de l’espai competitiu urbà prenent les mesures que es decideixin entre els comerciants implicats.
L’experiència que treballa Figueres no és l’única a les comarques gironines, on també el municipi baixempordanès de Platja d’Aro vol aplicar-la. En l’exploració de la idoneïtat de la creació d’aquestes zones es treballa conjuntament amb el Departament d’Economia i Empresa a través de la direcció general de Comerç, que és qui ha posat sobre la taula una subvenció de 20.000 euros, en el cas de Figueres, que serveix per vertebrar els treballs.
L’alcaldessa de la ciutat, Agnès Lladó, considera que crear una àrea de promoció econòmica urbana suposaria una “inversió”: “Permetria –assegura– que els comerciants poguessin afegir a la seva zona urbana totes aquestes millores que donessin un valor afegit al comerç.” La regidora de Comerç, Ester Marcos, posava també algunes concrecions i exemples triats a l’atzar: “L’APEU escull en què vol gastar els diners; potser consideren que volen tenir la zona més segura de tot Figueres i decideixen invertir en seguretat privada, o per Nadal, en un fil musical, més llum, espectacles a cada xamfrà. Cada APEU busca la seva fórmula de fer-se veure.” Lladó veu un avantatge en aquesta figura: “El gran avantatge d’una col·laboració publicoprivada és que no tot depèn del públic ni tampoc tot depèn del privat.”
Per a la constitució d’un APEU, els comerciants (establiments com ara museus també hi poden participar) que tenen els seus locals a peu de carrer són els responsables de donar el vistiplau a la seva constitució.
Perquè es validi la seva constitució cal un 50% dels vots favorables, tenint en compte que els comerços tenen més o menys vots en funció de la superfície cadastral que ocupen. El finançament es vertebra a través d’una quota, i aquells que són dins d’una zona APEU estan obligats a ser-hi i contribuir-hi si la majoria així ho decideix.
LES XIFRES
Comerç Figueres, partidària amb reticències
La proposta per impulsar les àrees de promoció econòmica urbana (APEU) no s’arribarà mai a materialitzar si no ho decideixen els comerciants. Les reunions prèvies per anar perfilant un projecte assumible per la part privada i la pública té ja un recorregut dibuixat des de fa mesos. En concret ja s’han posat sobre la taula fins a quatre escenaris amb propostes de delimitacions concretes d’APEU.
Dels dos primers s’han anat perfilant els dos següents, sobre els quals ara es treballa. Els interlocutors entre l’Ajuntament i l’empresa que fa l’estudi, Focalizza, són organitzacions de comerciants. En concret, qui té més pes és Comerç Figueres. El seu president, Frederic Carbó, n’està al cas.
Carbó explicava la setmana passada que si una cosa han d’haver après els comerciants és que si no estan units “no hi haurà comerç en el futur”: “Amb la pandèmia ja hem tingut un flaix de què seria una ciutat on tothom comprés de manera digital: seria una ciutat amb tots els comerços tancats i els ciutadans esperant el repartidor.”
L’opinió de Carbó és clara: “Les APEU són molt bones.” Ara bé, les dificultats que plantegen també són clares per a ell: “El propietari ara ho veu com un impost nou i es veu com una altra font de recaptació.” La implantació, per tant, té un procés, i sense el vistiplau dels comerciants no hi ha APEU. D’altra banda, Carbó creu que la clau serà l’òrgan que haurà de regir l’APEU: “Hi ha d’haver una estructura perquè funcioni, i aquí és on veiem el perill.”
Revifada d’obertures al llarg de l’any 2021
Joan Puntí
El comerç a Figueres ha revifat al llarg de l’any 2021. Només al Rovell de l’Ou –el centre comercial de la ciutat– es veuen canvis amb l’obertura de nous establiments. A principi de l’any 2021, l’empresa Focalizza va fer un treball a peu de carrer que es va convertir en un recull estadístic de la situació real dels locals buits a la ciutat .
El teixit comercial de Figueres presentava un total de 616 locals buits, que suposaven un 25,85% del total de punts de venda en planta baixa de la ciutat, dels quals 233 (el 37,8%) són establiments que tenen un estat de situació patrimonial favorable per a la reactivació.
A final d’any, la sensació és molt diferent. Es veuen comerços nous i el moviment ha quedat constatat en l’augment de llicències que hi ha hagut en els darrers mesos, tal com constata el mateix govern. En aquest començament de l’any nou, l’empresa Focalizza tindrà l’encàrrec de fer una altra prospecció a peu de carrer per constatar estadísticament com ha variat la situació en els darrers mesos.
La regidora de Comerç, Ester Marcos, va subratllar que, malgrat que alguns locals històrics continuen tancats, sí que és certa una revifada en el sector. “S’estan ocupant locals que havien quedat buits al principi de la pandèmia al centre de la ciutat”, va indicar. Un canvi de tendència està imposant-se. “S’estan obrint –remarcava Marcos– comerços més sectorialitzats. Quan apareixen botigues especialitzades és un símptoma clar que el teixit comercial és bo i ric.”
A Figueres han aparegut en els darrers mesos establiments com ara saboneries, xocolateries o comerços del sector cosmètic. L’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, afegia, així mateix, que aquest tipus de botigues denota que Figueres “continua sent una ciutat atractiva en l’aspecte comercial perquè continua sent una ciutat on hi passa molta gent i és rendible”.
