L’euro: l’últim gran pas
La introducció de la moneda única va aportar estabilitat a l’Estat espanyol, sostenen els experts
La integració fiscal dels estats de l’eurozona havia de ser el següent moviment del projecte europeu, però està enlaire
Avui fa vint anys, es van formar llargues cues davant el Banc d’Espanya per poder tenir els primers euros. Encara es podien fer servir pessetes, perquè van coexistir amb l’euro comunitari des de l’1 de gener fins al 28 de febrer, però tothom volia tenir la flamant moneda entre les mans. Hi havia il·lusió i també temors, sobretot entre els comerciants i les empreses, perquè el repte comptable i logístic era enorme, però el canvi va ser molt més ordenat del que es pensava.
El projecte europeu no ho ha tingut tan fàcil. La crisi iniciada el 2008, la covid i el Brexit han generat tensions i recels, però els experts sostenen que formar part de la moneda única ha donat a l’Estat espanyol una estabilitat que l’ha beneficiada fins i tot en els moments més difícils. Recorden, però, que els plans s’han quedat a mitges, de manera que el moviment de fa dues dècades continua sent l’últim gran pas que ha fet el projecte comunitari.
“No hi ha hagut cap passa tan important com la introducció de l’euro i, de fet, segurament avui en dia seria impossible trobar un consens i un entorn econòmicament i políticament estable que permetessin crear una cosa tan important”, defensa el professor d’economia de l’escola de negocis EADA Joan Miquel Piqué. Com resumeix Piqué, els governs tenen dos instruments de política econòmica: la política fiscal (que inclou decisions com ara quins impostos es fixen i com es gasten els diners públics) i la monetària, que controla eines tan importants com ara els tipus d’interès i la quantitat de diners que hi ha en circulació. “En virtut de l’euro, els estats van delegar a la Unió Europea la capacitat de fer política en aquest darrer àmbit i això és extraordinari”, recorda. “La política fiscal era evidentment el següent pas –reflexiona–, però arribar-hi és complicat i més ara”, en plena crisi sanitària i econòmica.
Full de ruta fallit
“És evident que el gran pas és la política fiscal comuna. El 2017, la Comissió Europea va fer un moviment important per avançar definitivament cap aquí amb la redacció d’un full de ruta, però el projecte està estancat”, constata Agustí Ulied, professor d’economia, finances i comptabilitat d’Esade. Ulied també deixa clar que la crisi de la covid no ho ha posat fàcil: “La Unió Europea vol trobar un moment de creixement econòmic per fer aquesta última passa i crear un fons monetari europeu, nomenar un ministre de Finances i també tenir un pressupost i un Parlament per a la zona euro.” “És la cirereta del pastís de la unió econòmica i monetària, però és una cirereta molt important”, remata.
Amb matisos i admetent encerts i errors, els experts consultats per fer aquest reportatge assenyalen majoritàriament que formar part del club de l’euro ha estat positiu per a l’Estat espanyol. “Hi ha opinions de tot tipus i no hi ha res blanc o negre, però, posant-ho en una balança, la moneda única ens ha ajudat a continuar creixent i estar en un entorn estable; el balanç és positiu”, defensa Joan Miquel Piqué, d’EADA
Amb el nou marc, l’Estat espanyol ja no podia devaluar la pesseta en moments de crisi, com havia fet tantes vegades, i això es va notar molt amb la recessió iniciada el 2008, ja que la sortida es va fer a través dels salaris i les polítiques d’austeritat. D’aquí –i de la percepció d’una pujada de preus constant i generalitzada– venen els recels de la ciutadania enfront dels beneficis de l’euro. “És cert que amb la pesseta es podien afrontar millor algunes crisis, en el sentit que, durant la dècada dels vuitanta, l’Estat espanyol havia fet diverses devaluacions competitives i això feia que els productes i serveis fossin caríssims fora, però els de dins fossin més barats, cosa que equilibrava la balança de sous i preus millor del que s’ha pogut fer després, quan els salaris han perdut poder adquisitiu”, admet el catedràtic de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB Raúl Ramos. Tot seguit, però, destaca: “Hem de mirar sempre tots els angles, i també hem tingut un bon creixement econòmic, i en bona mesura ha estat per la injecció de diners que van representar les polítiques d’estímul i els fons europeus i, sobretot durant la gran recessió i els anys posteriors, la creació de diners que venia del BCE, que ha ajudat a sortir de la crisi d’una manera relativament ràpida, tot i que amb un augment de la desigualtat.”
La polèmica austeritat
Ramos valora “l’element disciplinador” que van suposar moltes mesures aplicades durant la gran recessió, perquè “és molt mes fàcil prendre decisions complicades quan t’ho imposen de fora”, tot i que deixa clar que això no significa que “fossin 100% encertades”: “És clar que, sobretot durant la primera etapa de la crisi, es van cometre molts errors.”
Precisament, Xavier Ferrer, president de la comissió d’economia internacional i Unió Europea del Col·legi d’Economistes de Catalunya, destaca que “Europa va veure que les polítiques d’austeritat van estar a punt d’ofegar algun país, i fins i tot la sensació era que el projecte europeu trontollava”. “Ara, amb la crisi de la covid, ha après dels errors i les lliçons i s’ha optat per una política expansiva: el BCE genera diner que facilita als estats perquè puguin donar suport a la ciutadania i les empreses.” Recorda que, fins i tot, amb els Next Generation (NG), per primer cop en la història de la UE, els fons es pagaran amb deute comunitari.
No falten les veus crítiques, és clar. Fernando Guirao, catedràtic Jean Monnet d’història econòmica del departament d’Economia i Empresa de la UPF, reflexiona que “ningú no va explicar a la opinió pública que ser a l’euro comportava deures”: “Els primers anys, va caure molt el preu dels diners, però vam desaprofitar l’ocasió d’impulsar reformes i finançar-les amb aquestes condicions financeres irrepetibles.” Per això la crisi del 2008 ens va afectar molt més, tot i que en culpa “la classe política” i no pas l’euro. De nou, es repeteixen els errors, lamenta, perquè troba a faltar que es parli de les reformes vinculades als NG.
