“Això no s’acabarà, no veiem la magnitud del que ve”

La guerra d’Ucraïna simplement ha accelerat un procés que ja estava en marxa, el de l’encariment i la creixent escassetat de matèries primeres, energètiques i de tot tipus.

No veiem la magnitud del que ve perquè fins ara hem tingut un problema de preus perquè hi ha hagut una demanda que puja enfront d’una oferta que no creix més. Però vindrà una veritable escassetat, amb retallades de producció molt importants. S’han encarit el transport i també els fertilitzants nitrogenats a causa dels preus del gas, però és que entrem en una altra dimensió, perquè Rússia ha envaït el graner d’Europa, un país de 40 milions d’habitants que té capacitat per alimentar-ne 600 milions. Serà una crisi dura amb un alt potencial de generar inestabilitat perquè hi haurà escassetat de cereals arreu del món i sobretot al nord d’Àfrica, però és que després vindrà la crisi del dièsel.

El 2012 ja vaig veure que de tots els combustibles que arriben del petroli el que primer donaria símptomes d’exhauriment seria aquest. La producció cau des del 2018 perquè el petroli de bona qualitat, necessari per fer dièsel, va tocar sostre el 2015. Hem tingut 17 anys per adaptar-nos-hi i no ho hem fet!

Crec que tota la discussió al voltant de la transició energètica està completament equivocada perquè es planteja no fer cap més canvi que substituir els combustibles fòssils per renovables. Aquest model de transició cap a la renovable elèctrica industrial, per la qual s’aposta, té diversos problemes. Un dels més evidents és que depèn tant dels combustibles fòssils com de materials que ja són escassos o que ho seran aviat si tot el món va cap aquí.

L’Agència Internacional de l’Energia ha tret un decàleg per estalviar ràpidament petroli. Proposa, per exemple, que els diumenges no s’agafi el cotxe. S’ha de reduir el consum però no amb mesures a corre-cuita, desordenades i fent servir els mecanismes de mercat de sempre sense abordar la necessària transformació que hem de fer del model social i econòmic.

Cal una reforma del sistema financer radical per aconseguir que es financin projectes d’interès comunitari sense esperar rebre un interès pels diners, ser autosuficients en l’aspecte alimentari, relocalitzar la producció i canviar el model de producció i consum. La base del capitalisme és el creixement infinit, però és que és evident que en algun moment la cosa havia de petar. Ja ho feia en l’aspecte mediambiental, però és que ara es torna a donar un missatge erroni, perquè quan va començar el problema de les cadenes de subministrament i l’escassetat de matèries primeres es va dir que era conjuntural, i no és així. Els recursos són limitats i el problema comença no quan s’esgoten sinó quan la producció comença a baixar. Hem d’assumir que, tot i que estem consumint més energia que mai, tenim una crisi energètica i és el moment de començar a consumir menys. Serà un canvi progressiu, d’anys i dècades, i s’hauran de fer sacrificis, però no es pot escollir.