La fiscalitat catalana, a debat
Alguns experts i l’oposició insten a modificar l’estructura dels impostos a Catalunya
El govern nega que la pressió fiscal sigui excessiva si es tenen en compte la universalitat i la qualitat dels serveis públics
Coincidint amb l’inici de la campanya de la renda, sorgeixen, inevitablement, veus que qüestionen o que defensen la política fiscal catalana. Fa poques setmanes, des del Col·legi d’Economistes, es va publicar l’estudi comparatiu Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral, elaborat pel Consell General dels Economistes, que posava el focus en la tributació a Catalunya en relació amb la resta de territoris de l’Estat pel que fa als impostos de renda, successions, donacions i transmissions patrimonials, així com en el nombre de tributs propis.
Entre els elements subratllats en l’estudi, hi ha el fet que Catalunya té l’impost sobre la renda més car per als contribuents amb salaris bruts entre 20.000 i 30.000 euros. Alhora, els autors del treball insten a plantejar-se “si val la pena” mantenir l’impost sobre el patrimoni, que, asseguren, “va a contracorrent de les tendències internacionals”. Sobre el de successions, també suggereixen replantejar-se’n l’existència, tenint en compte que la tarifa actual ja és inferior a la mitjana estatal.
Els responsables de l’anàlisi coincideixen a reclamar un “esforç” en la unificació de plataformes per a la gestió de tributs cedits i comenten que els impostos propis generen “litigiositat” amb les competències estatals.
Carme Jover, presidenta de la comissió de fiscalistes del Col·legi d’Economistes de Catalunya, posa l’accent en els impostos propis i considera que hi ha una certa “disbauxa”. Jover defensa una certa harmonització estatal: “Cal reorganitzar-los de manera que hi hagi una normativa uniforme per a totes les comunitats autònomes.” Això, argüeix, “no vol dir treure competències, que estan ben definides per llei”. L’experta compara la fiscalitat catalana amb la de Madrid i valora que aquesta última recapti més que Catalunya amb unes tarifes més baixes en alguns impostos, com ara el d’actes jurídics documentats, encara que admet que és perquè a la capital de l’Estat es produeixen moltes més transaccions.
La visió des de la Generalitat és, en canvi, ben diferent. Marta Espasa, secretària d’Hisenda del Departament d’Economia, defensa l’estructura de la fiscalitat catalana. Per començar, sobre les crítiques a la quantitat de tributs propis, la secretària d’Hisenda subratlla que la missió d’aquests no és pas recaptadora, sinó conscienciadora: “La major part són de caràcter mediambiental, social o de salut, i estan orientats a modificar conductes de ciutadans i empreses.” Com a exemple, posa l’impost sobre begudes ensucrades, que intenta reduir-ne el consum. “N’estem orgullosos –comenta Espasa–, perquè és un cas d’èxit a escala internacional”, que ha estat posat com a referent per l’OMS i que ha reduït el consum d’aquests refrescos poc saludables, pràcticament un 17%, des de la seva implantació.
Tributs “quirúrgics”
Espasa recull el guant del Consell General dels Economistes i parla de la gamma d’impostos mediambientals, com ara el dels avions que passen per l’aeroport del Prat, el dels gasos emesos per la indústria i l’impost de CO sobre vehicles de tracció mecànica (el més recent). La secretària d’Hisenda precisa que n’hi ha uns quants d’“establerts de manera quirúrgica”, ja que amb un únic impost mediambiental sense matisos “es penalitzaria la competitivitat de moltes empreses”.
Espasa conclou que el pes del que recapten els impostos propis és ínfim en relació amb tot el que entra a les arques de la Generalitat: tan sols un 1,1%, segons les dades més recents corresponents al tancament del 2021 [vegeu el gràfic]. “I, a més, la majoria són finalistes, és a dir, que estan destinats a millorar el patrimoni natural o a lluitar contra el canvi climàtic, en el cas dels tributs mediambientals”, afirma Espasa, que hi afegeix que tot el que recapta l’impost sobre habitatges buits, que grava únicament els grans tenidors, com ara el sector financer, “va a parar a la promoció de l’habitatge públic”.
Si hi ha un impost polèmic per excel·lència aquest és el de successions, que està cedit per l’Estat als diferents territoris. Molts ciutadans escolten amb recel el missatge que els seus hereus hauran d’abonar quantitats exorbitants per heretar el seu patrimoni quan ells morin. Per la secretària d’Hisenda, res més lluny de la realitat. Espasa explica que a Catalunya és un impost poc onerós per als familiars directes, ja que, per exemple, els cònjuges el tenen bonificat en un 99% i, en el cas de les empreses familiars, la bonificació és del 95%. “És mentida –rebat– que no es pugui cobrar una herència perquè no es pugui pagar l’impost. Algú hauria de dir que, en realitat, les herències que no s’accepten són les que contenen deutes.” Per aclarir-ho del tot, la responsable d’Hisenda concreta que “la immensa majoria dels contribuents catalans, un 70%”, van pagar en l’últim exercici menys d’un euro per aquest impost. L’impost de successions té, també, un component ideològic, que admet Espasa: “Garanteix la igualtat d’oportunitats perquè evita la concentració de riquesa que es transmet per herència. Sense, es perpetuaria la disparitat de rics i pobres.”
La secretària d’Hisenda reconeix que allà on Catalunya prem més que altres territoris és en el tram de l’IRPF per a les bases entre 20.000 i 30.000 euros: “Aquí sí que tenim el tipus més elevat, però també és cert que en el pressupost d’aquest 2022 hi ha una rebaixa, perquè volem reduir la càrrega fiscal i, en la mesura que puguem, continuarem fent-ho.”
L’anomalia de Madrid
L’informe del Consell dels Economistes remarca l’alta competitivitat de Madrid en termes tributaris, començant per gairebé tots trams de l’IRPF. La comparació, de nou, és ineludible. Per Espasa, Madrid fa competència especialment en l’impost de patrimoni. “I això es nota, sobretot, perquè, si bé l’impost de successions s’abona poques vegades a la vida, el de patrimoni s’ha de liquidar cada any, i ho veiem en l’impacte que té en les deslocalitzacions.”
“Sempre es posa Madrid com a mirall –continua la secretària d’Hisenda–, però és l’anomalia, perquè ni el País Basc, amb un sistema fiscal foral, té aquesta competitivitat.” Espasa hi afegeix: “Poden eliminar els impostos perquè s’ho poden permetre per l’efecte capitalitat. I, de fet, el que està fent és buidar la resta de territoris. I, encara que se’ns esmenti molt, Catalunya i el País Basc són els que menys patim les deslocalitzacions.” I és que on fa mal de valent aquest dúmping fiscal és a l’entorn immediat de la capital: Castella i Lleó, Andalusia, el País Valencià...
Espasa apel·la als informes que detallen els perjudicis de l’agressiva competència fiscal de Madrid, que, en canvi, rep els efectes afavoridors de la capitalitat, amb tots els organismes, la recaptació de les grans empreses, el quilòmetre zero de les infraestructures, etc. “En euros per habitant –denuncia Espasa–, Madrid gasta molt menys que Catalunya, en tots els àmbits: salut, educació... No té despesa en cultura, perquè acapara els grans equipaments de l’Estat, i la gran població de funcionaris no depenen de la Seguretat Social, sinó de mútues privades o de Muface.” I mentrestant, denuncia la representant catalana, el sistema de finançament penalitza Catalunya: “Som la tercera comunitat en recaptació, però després de l’anivellament, quedem com la catorzena, la penúltima, any rere any.”
Impost elèctric rebaixat: un delme de 190 milions
La reducció de l’impost especial de l’electricitat suposarà una retallada de 190 milions d’euros a les arques de la Generalitat. Ho va denunciar el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, en una compareixença recent al Parlament. Per Giró, l’Estat actua amb “deslleialtat institucional”, perquè “ha aprovat unilateralment mesures que afecten directament els nostres ingressos”. El decret aprovat al setembre, que rebaixava l’impost d’un 5,1% a un 0,5%, havia de durar tres mesos, però de moment s’allargarà fins a final de juny. Com que l’impost és un dels cedits a la Generalitat, serà aquesta que carregarà amb la reducció.
L’oposició a la cambra catalana insisteix a denominar el sistema tributari català com a “infern fiscal”, en contraposició al “paradís” per als contribuents que representaria la comunitat madrilenya. El conseller d’Economia ha replicat reiteradament que “no està comprovat” que abaixar els impostos incrementi la liquiditat de les llars i estimuli l’economia. “És maco –va insistir–, però on s’ha fet han hagut d’incrementar el deute i això ho ha pagat la gent més vulnerable.” Giró va desafiar l’oposició a trobar una comunitat autònoma “que disposi de més recursos per habitant que Catalunya”, entre impostos i transferències de l’Estat i que ofereixi “una sanitat, una educació i un sistema de recerca universitària millors”.
