La inflació a la zona euro no dona treva i s’enfila al juliol fins a un màxim del 8,9%
L’increment dels preus s’ha intensificat en el setè mes del 2022, tot i que la puja interanual del preu de l’energia s’ha desaccelerat
El PIB creix amb timidesa
La inflació a la zona euro registra un nou rècord històric, en un context marcat encara per la guerra d’Ucraïna. Segons les dades provisionals publicades ahir per l’Eurostat, els preus al conjunt de la zona euro durant el juliol es van incrementar un 8,9% en termes interanuals, tres dècimes més que la variació registrada al juny. Els preus de l’energia (+39,7%) i dels aliments (+9,8%) continuen sent els principals impulsors d’aquesta escalada, tot i que productes com els béns industrials (+4,5%) o els serveis (+3,7%) també mantenen una tendència alcista. Més enllà de la pujada de preus en comparació amb l’any passat, els productes al conjunt de la zona euro també es van encarir un 0,1% en termes intermensuals. En aquest cas, l’increment més rellevant correspon als serveis (1,1%), als aliments, l’alcohol i el tabac (+0,8%), i a l’energia (+0,4%). Tot i això, els preus dels béns industrials entre el juny i el juliol es van reduir un 2,2%.
Per països, la taxa d’inflació interanual corresponent al juliol creix pràcticament a tots els estats de la zona euro, i Finlàndia, Grècia, Luxemburg, Bèlgica i Itàlia són les úniques excepcions. La variació més alta correspon a Estònia, on els preus es van incrementar un 22,7% en comparació amb el juliol del 2021, seguit de Letònia (+21%) i Lituània (+20,8%). A l’altre extrem hi ha França i Malta, amb taxes del 6,8% i el 6,5%, respectivament.
L’Eurostat també va publicar ahir l’estimació ràpida preliminar del PIB, que va augmentar un 0,7% a la zona euro i un 0,6% a la UE en el segon trimestre en relació amb els tres primers mesos de l’any.
“Bones notícies! L’economia de la zona euro supera les expectatives en el segon trimestre. La incertesa continua sent alta: cal mantenir la unitat i estar preparats per respondre a una situació en evolució segons sigui necessari”, va manifestar el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni, a Twitter, i va destacar que Itàlia i l’Estat espanyol, “en particular”, van obtenir bons resultats. “No estem en recessió, però la incertesa continua i la inflació es manté en nivells rècord”, va afegir.
L’economia alemanya s’estanca
El creixement de l’economia alemanya es va mantenir nul en el segon trimestre del 2022 a causa de la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica, segons les estimacions provisionals difoses ahir per l’Oficina Federal d’Estadística. Després d’un creixement del 0,8% durant els tres primers mesos de l’any, la primera economia europea està en “un context econòmic mundial difícil, amb la pandèmia, les cadenes de subministrament interrompudes, l’alça dels preus i la guerra a Ucraïna”, explica l’Oficina Federal d’Estadística en un comunicat. La Federació de la Indústria Alemanya assenyala, per la seva banda, que, tenint en compte aquestes dades, el perill de caure en recessió és “cada cop més probable”. L’encariment de l’energia perjudica la poderosa indústria alemanya, fet al qual cal sumar l’impacte de la política de la Xina de covid zero, amb confinaments i tancaments de fàbriques a la Xina, primer soci comercial d’Alemanya. Les empreses exportadores, pilars del model alemany, es veuen particularment afectades, en particular el sector privat de l’automòbil de components essencials.
