Economia

La bretxa salarial entre joves i adults s’ha fet estructural

La pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors de menys edat no s’ha refet del cop de la crisi del 2008

La diferència entre el que cobra de mitjana un treballador adult a Catalunya i el que percep un de jove es va ampliar, com a la resta de països de l’entorn europeu, durant la fatídica crisi iniciada el 2008, però, al contrari del que s’ha esdevingut a Europa, aquí aquella escletxa no s’ha anat tancant amb la recuperació iniciada el 2014 i ha esdevingut un problema estructural i no conjuntural.

Segons dades dels indicadors de progrés i benestar (IPB) actualitzats pel gabinet d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, factors com l’atur i la precarietat laboral han contribuït a aquesta manca de millora. Les últimes dades indiquen que el salari per hora treballada del conjunt dels assalariats a Catalunya és un 14,3% superior al dels treballadors d’entre 25 i 34 anys. Aquesta xifra és pràcticament la mateixa que la registrada el 2010, quan el diferencial era del 14,2%.

Segons Joan Ramon Rovira, director d’estudis econòmics de la Cambra, la taxa d’atur juvenil a Catalunya duplica la dels cinc països més prominents de la UE. “Els joves d’entre 16 i 29 anys tenen més probabilitats d’estar a l’atur”, va subratllar, i en els últims anys, la distància entre el percentatge d’assalariats a temps parcial de joves i adults s’ha ampliat considerablement (de 3,8 punts percentuals el 2000 16,7 l’any passat).

El principal problema de la comparació amb Europa és que a casa nostra aquesta parcialitat és majoritàriament involuntària i es produeix perquè als joves no se’ls ofereix cap altra opció. En el cas, també preocupant, de la temporalitat, en gran part també involuntària, el cap d’estudis de la Cambra opina que “encara és aviat per conèixer els efectes que hi tindrà la reforma laboral”, que ha convertit els treballadors temporals en fixos discontinus.

Paradoxa en la formació

L’informe de la Cambra també aborda el paper de la formació. Rovira recorda que, si bé el volum de joves amb baix nivell formatiu és pitjor que el de la mitjana europea, també és cert que “cada cop estem menys pitjor” i que “el tram de població amb estudis terciaris és molt important”. Queda clar també que hi ha un nivell de sobrequalificació que supera el 35% dels casos, mentre que a Europa aquesta taxa no arriba al 25%. En aquest sentit, la presidenta de la Cambra, Mònica Roca, va reclamar a les administracions que implementin mesures i aprofitin els fons europeus per equilibrar tant la transmissió de coneixement a les empreses i que aquestes puguin assumir els treballadors més qualificats, com la potenciació de la formació professional per permetre l’accés dels estudiants a les companyies que no troben personal adient per a la producció.

Tot plegat és, va alertar Joan Ramon Rovira com a conclusió, “una bomba de rellotgeria” que si avui compromet l’accés a l’habitatge o la paternitat i la maternitat entre els joves, també implica en el futur un alt risc de pobresa i la mateixa sostenibilitat del sistema de pensions.

“No és un problema transitori que es pugui corregir amb ajuts, per molt benvinguts que siguin –va sentenciar–; un país que condemna a la precarietat els seus joves en el present, en el futur condemna tot el país a aquesta precarietat.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

El cost energètic de l’automoció creix fins a un 300%

Un 78% de les llars reben l’impacte de la inflació

barcelona

Acord d’agents socials amb la xinesa Chery

barcelona

Pimec crea una oficina d’atenció a autònoms i empreses a la Costa Brava

CALONGE I SANT ANTONI

Acord entre CaixaBank i la Cambra de Palamós

Palamós
Tecnològiques

Musk critica Apple per suposadament haver retirat la publicitat de Twitter

Nova York
banc central europeu

El BCE preveu seguir apujant els tipus d’interès

Brussel·les

Una llar que ingressa 25.000 euros l’any no pot accedir a un habitatge a Barcelona i la seva àrea

barcelona
ELISENDA GUILLAUMES
DIRECTORA GENERAL D’AGRICULTURA I RAMADERIA

“La rendibilitat serà millor amb el nou model agrari”

barcelona