Economia

Llum verda a l’energètica pública de la Generalitat

No actuarà com a comercialitzadora per a particulars

Es constituirà com a societat de capital, anònima i unipersonal

Promourà projectes d’autoconsum o de generació per als edificis públics

El govern català preveu aprovar demà la posada en marxa de la seva companyia energètica pública, que es proposa tenir certa influència sobre el mercat elèctric, encara que no actuarà com una comercialitzadora d’energia per a particulars.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va anunciar la data de l’engegada de l’energètica en un recent viatge a Nova York i fonts del govern han confirmat que està previst que el Consell Executiu doni demà llum verda a aquest projecte.

En aquell viatge, tant Aragonès com la consellera d’Acció Climàtica del Govern, Teresa Jordà, van precisar que aquesta energètica es constituirà com a societat de capital, anònima i unipersonal, amb participació directa de la Generalitat.

Aquesta companyia promourà projectes d’autoconsum o de generació distribuïda a tots els edificis públics de la Generalitat i podrà participar en un percentatge de projectes privats que comptin amb el vistiplau del territori.

El mes de juliol la directora general d’Energia, Assumpta Farran, va precisar que el govern barrejava un model d’energètica pública que “no competeixi amb la resta de comercialitzadores que hi ha a l’Estat” però sí que sigui capaç de subministrar energia a la pròpia Generalitat “a preus estables”, va explicar llavors.

El passat mes de novembre, el govern va aprovar el programa per al disseny i la creació de l’energètica pública de la Generalitat, de manera que un grup de treball va encarregar diversos estudis previs per determinar en quins àmbits actuaria aquesta empresa i amb quins actius energètics compta l’administració catalana.

Així mateix, la Generalitat ja ha dit que aspira a integrar en aquesta companyia energètica pública tres petites centrals hidroelèctriques.

A final de maig, el Departament d’Acció Climàtica va donar a conèixer que havia iniciat en els últims mesos tres expedients relacionats amb concessions hidroelèctriques a Catalunya -dues extincions i una reversió- per gestionar aquestes infraestructures a través de la companyia energètica pública.

Es tracta de les centrals de Can Trinxet, situada a Sant Quirze de Besora (Osona) i amb una potència instal·lada de 0,66 MW; la de la Cúbia, de 0,6 MW de potència instal·lada i situada a Ripoll (Ripollès), i de la de Vilana, de 0,44 MW de potència i situada a Bescanó (Gironès). “Que ningú esperi d’entrada que tinguem 700 MW”, va advertir el passat mes de juliol Assumpta Farran.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

L’increment de sous, a anys llum de la inflació

barcelona

La factura de la llum cau un 25% al novembre en comparació amb el 2021

Barcelona

Els aliments, motor gironí de l’economia

GIRONA
economia

SEAT vol més punts de recàrrega elèctrics a Barcelona

barcelona

Inspecció de Treball creu que Ryanair vulnera el dret de vaga

barcelona
Unió Europea

La taxa d’inflació a l’eurozona baixa sis dècimes al novembre, fins al 10%

Brussel·les

La firma d’hipoteques registra el millor setembre des del 2010

Barcelona

Vaga al servei d’atenció domiciliària de Barcelona el 5, 7 i 9 de desembre

barcelona

L’IPC avançat mostra indicis de moderació

barcelona