Economia

Llum verda a l’energètica pública de la Generalitat

No actuarà com a comercialitzadora per a particulars

Es constituirà com a societat de capital, anònima i unipersonal

Promourà projectes d’autoconsum o de generació per als edificis públics

El govern català preveu aprovar demà la posada en marxa de la seva companyia energètica pública, que es proposa tenir certa influència sobre el mercat elèctric, encara que no actuarà com una comercialitzadora d’energia per a particulars.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ja va anunciar la data de l’engegada de l’energètica en un recent viatge a Nova York i fonts del govern han confirmat que està previst que el Consell Executiu doni demà llum verda a aquest projecte.

En aquell viatge, tant Aragonès com la consellera d’Acció Climàtica del Govern, Teresa Jordà, van precisar que aquesta energètica es constituirà com a societat de capital, anònima i unipersonal, amb participació directa de la Generalitat.

Aquesta companyia promourà projectes d’autoconsum o de generació distribuïda a tots els edificis públics de la Generalitat i podrà participar en un percentatge de projectes privats que comptin amb el vistiplau del territori.

El mes de juliol la directora general d’Energia, Assumpta Farran, va precisar que el govern barrejava un model d’energètica pública que “no competeixi amb la resta de comercialitzadores que hi ha a l’Estat” però sí que sigui capaç de subministrar energia a la pròpia Generalitat “a preus estables”, va explicar llavors.

El passat mes de novembre, el govern va aprovar el programa per al disseny i la creació de l’energètica pública de la Generalitat, de manera que un grup de treball va encarregar diversos estudis previs per determinar en quins àmbits actuaria aquesta empresa i amb quins actius energètics compta l’administració catalana.

Així mateix, la Generalitat ja ha dit que aspira a integrar en aquesta companyia energètica pública tres petites centrals hidroelèctriques.

A final de maig, el Departament d’Acció Climàtica va donar a conèixer que havia iniciat en els últims mesos tres expedients relacionats amb concessions hidroelèctriques a Catalunya -dues extincions i una reversió- per gestionar aquestes infraestructures a través de la companyia energètica pública.

Es tracta de les centrals de Can Trinxet, situada a Sant Quirze de Besora (Osona) i amb una potència instal·lada de 0,66 MW; la de la Cúbia, de 0,6 MW de potència instal·lada i situada a Ripoll (Ripollès), i de la de Vilana, de 0,44 MW de potència i situada a Bescanó (Gironès). “Que ningú esperi d’entrada que tinguem 700 MW”, va advertir el passat mes de juliol Assumpta Farran.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern espanyol proposa apujar a 30 anys el període de càlcul de les pensions

Madrid

La inflació es modera i el novembre se situa al 6,8%

EFE
economia

El cost energètic de l’automoció creix fins a un 300%

Un 78% de les llars reben l’impacte de la inflació

barcelona

Acord d’agents socials amb la xinesa Chery

barcelona

Pimec crea una oficina d’atenció a autònoms i empreses a la Costa Brava

CALONGE I SANT ANTONI

Acord entre CaixaBank i la Cambra de Palamós

Palamós
Tecnològiques

Musk critica Apple per suposadament haver retirat la publicitat de Twitter

Nova York
banc central europeu

El BCE preveu seguir apujant els tipus d’interès

Brussel·les