Economia

XAVIER MARTÍNEZ

PORTAVEU DE LA PLATAFORMA PER UNA FISCALITAT JUSTA, AMBIENTAL I SOLIDÀRIA

“Falta transparència sobre els beneficis fiscals dels rics”

“Catalunya hauria de recaptar el 100% de l’IRPF, perquè la majoria de serveis que gestiona el govern es financen amb aquest impost”

És cert que aquí es paga més per patrimoni, però també cal tenir clar que és el tribut més just”

“He desmentit mil vegades els mantres que es diuen demagògicament sobre l’impost de successions”

És un històric de la reivindicació d’un model tributari que prioritzi el benestar social. Des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa reclama l’equitat econòmica entre els ciutadans i la lluita contra l’elusió i l’evasió fiscal de les grans fortunes.

Quina resposta donaria a tots els que reclamen baixades d’impostos?
Si preguntem als anomenats liberals ens diran sempre que cal abaixar-los. El tema, en realitat, és com es reparteix aquesta càrrega, que serveix perquè l’administració pugui atendre necessitats de la població. Curiosament, els liberals són els primers que, quan van mal dades, demanen ajudes als governs. Si complim amb l’article 31 de la Constitució, queda clar que els que més han de contribuir a la despesa pública han de ser els que més tenen. I aquí entren impostos com l’IRPF i el seu disseny, perquè si parlem de l’IVA, és un impost absolutament regressiu, el paguem tots igual quan anem a comprar.
El famós article 31 diu que tothom ha de contribuir a sostenir la despesa pública d’acord amb la seva capacitat econòmica i que el sistema serà progressiu però no confiscador. Això s’està complint?
Els que han de pagar més són els grans patrimonis, grans corporacions i grans multinacionals. Hi ha hagut acords minsos internacionals en el marc de l’OCDE sobre la fiscalitat de les multinacionals i s’ha establert una tarifa mínima del 15%. A l’Estat el primer que denunciem fa temps des de la Plataforma és l’abús que es fa de la figura dels beneficis fiscals, amb tarifes reduïdes, reduccions de base, de quota... Són uns beneficis hiperdesenvolupats, que fan que es recapti fins a vuit o deu punts per sota de la mitjana europea respecte al PIB. La ineficiència de l’Estat ve per aquest volum de beneficis fiscals, que no van acompanyats de la corresponent transparència. Tampoc hi ha un seguiment de l’impacte d’aquestes bonificacions en els objectius sobre els quals s’han establert, ni de la repercussió que tenen en recaptació.
Aquesta falta de transparència també es troba en el mateix sistema de finançament...
Estem davant d’un sistema de finançament caduc. Ja era deficient quan es va establir, però ara ja han passat vuit anys sense que s’actualitzi com caldria i sembla que ningú s’atreveixi a reformar-lo. Catalunya hauria de tenir la gestió del cent per cent de l’IRPF, perquè el gruix dels serveis que gestiona la Generalitat provenen d’aquest impost. És cert que es rep el 50% de l’IRPF, però la recaptació, en acabat, la fa l’Estat, i amb un sistema de bestretes i compensació totalment ineficient, amb retards constants. Sembla el pare que paga la setmanada al seu fill adolescent. La qüestió és que Catalunya aporta cada any al voltant de 16.000 milions i ningú aporta dades sobre com i on es gasten. L’Estat rep fons europeus, Feder, agraris, socials, els Next Generation... I ha de retre comptes a Europa sobre la seva destinació. En el cas del finançament autonòmic, l’Estat no especifica on van els diners que redistribueix.
Creu que caldria una reforma integral de la llei de finançament autonòmic (Lofca)?
L’Estat no la vol abordar, com tampoc la del sistema fiscal. Es limita a introduir mesures puntuals, anunciades de manera populista. Algunes van en una bona línia, però són insuficients.
S’acusa la Generalitat de tenir massa impostos propis, què en pensa?
La Generalitat recapta un percentatge mínim de tots els impostos que paguen els catalans. Els tributs propis no són recaptatoris. Són quirúrgics, no els ha de pagar tothom. Serveixen per reconduir conductes amb petites externalitats, per fer que qui més contamina pagui més, o per conscienciar els ciutadans sobre hàbits de consum, pensant en la salut. I a més són finalistes, la recaptació es destina a millores en aquests àmbits.
Vostè ha estat molt crític amb els arguments en contra de l’impost de successions...
He desmentit diverses vegades certs mantres que es diuen de forma demagògica al voltant d’aquest impost, com ara que només es paga a Catalunya o que si heretem un pis dels nostres pares ens haurem d’endeutar. A Madrid no s’ha eliminat i que és un impost vigent en la majoria de països de l’OCDE.
I sobre el de patrimoni, que ha desfermat una forta competència entre territoris a l’Estat?
És cert que a Catalunya és on es paga més per aquest impost. Però també cal dir que es tracta del tribut més just, perquè el paguen les grans fortunes. I aquesta és una de les qüestions que no gosa abordar Pedro Sánchez. Hi ha territoris que l’han suprimit, moltes receptores nates, que a més no tenen les despeses que té Catalunya, no tenen policia, no gestionen infraestructures, etc. I també cal veure l’evolució demogràfica a Catalunya, l’allau de població que ha arribat en els últims deu o quinze anys, i mentrestant tenim el mateix sistema de finançament.
Les patronals indiquen que una pressió fiscal massa alta desincentiva la inversió a Catalunya.
El discurs de la competitivitat està ple de fal·làcies. Les empreses van on hi ha més oportunitats de negoci i d’activitat. Catalunya, i sobretot el hinterland de Barcelona, que comprèn des de les Balears, tot el sud de França i fins a Saragossa, és prou potent per atreure inversions. Tenim infraestructures, gent amb bona formació... Els impostos són un tema totalment secundari. Si fóssim un desert no atrauríem inversions per molt que donéssim incentius fiscals. La nostra competitivitat no s’ha de basar a precaritzar condicions laborals o renunciar a serveis socials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
REGNE UNIT

Milers de treballadors prenen els carrers del Regne Unit

LONDRES
REGNE UNIT

Mig milió de treballadors fan vaga al Regne Unit en l’aturada més important en una dècada

LONDRES
Unió Europea

La inflació a l’eurozona cau per tercer mes consecutiu

Brussel·les

El centre comercial Espai Gironès augmenta un 18% les vendes durant el 2022

salt

La plantilla d’Amazon a Martorelles bloqueja els accessos a la planta en la primera jornada de vaga

Martorelles

Concedeixen el Tramuntana d’honor a Marià Lorca i Bard

FIGUERES
ECONOMIA

L’FMI empitjora les perspectives de creixement de l’Estat espanyol

WASHINGTON
ESTAT FRANCÈS

Segona protesta massiva a l’Estat francès contra la reforma de les pensions

PARÍS

L’Econòmic, protagonista de les ampolles d’Estrella Damm

Barcelona