Economia

Catalunya, una fiscalitat petita

La Generalitat tan sols recapta un 17,5% dels seus ingressos tributaris; la resta depenen de l’Estat, que també gestiona les bestretes

Experts i agents socials coincideixen que el problema de base és l’infrafinançament

Els agents socials discrepen sobre l’enfocament de la política fiscal

La negociació dels pressupostos porta associada la flaire del debat sobre la fiscalitat, de la qual han de sorgir els ingressos que faran possible la despesa i la inversió públiques. Quan encara no s’han concretat els comptes catalans, els agents socials, sindicats i patronals, ja han tret l’artilleria pesant per deixar clares les seves preferències; com era d’esperar, diametralment oposades. Però el cert és que la capacitat catalana d’incidir en la recaptació té moltes limitacions, perquè el gros del que paguen els catalans va cap a Madrid i, des d’allà, La Moncloa, com el pare carabasser, és qui reparteix els recursos en funció d’una llei de finançament que tothom admet que fa temps que va caducar. De fet, el que recapta la Generalitat entre els impostos propis i els cedits es queda en un 17,5% del total.

Sigui com sigui, els sindicats advoquen per un increment dels ingressos tributaris i per “l’avenç cap a un canvi en els tipus impositius i les bases fiscals que reforci la progressivitat i la capacitat recaptatòria del sistema tributari, incidint en la contribució d’aquells que acumulen més riquesa”, segons un document conjunt que van publicar la UGT i CCOO fa uns dies amb les seves propostes pressupostàries.

Les patronals, en canvi, defensen les rebaixes fiscals, que, asseguren, contribuiran a la competitivitat de l’economia catalana en un entorn globalitzat. Un dels cavalls de batalla de l’empresariat és l’impost sobre el patrimoni, que ha desfermat una competència territorial encapçalada per Madrid i secundada per altres comunitats com Andalusia, que no ha estalviat missatges passivoagressius cap a Catalunya, amb el seu president exhortant les empreses catalanes a portar-hi la seu.

Hi ha algunes veritats acceptades, com ara que els atribolaments del pressupost català i de les filigranes fiscals del govern provenen d’un infrafinançament que no depèn directament de la Generalitat, sinó de la desídia de l’administració espanyola per reformar un sistema arnat de fa anys, que no respon a les noves necessitats d’una societat que ha mutat extraordinàriament en els últims temps.

Ricard Bellera, secretari de Treball, Economia i Estudis de CCOO, lamenta que, en el context de forta competència fiscal entre territoris, Catalunya aparegui com “l’única que no rebaixa la pressió fiscal”. Però critica el “campi qui pugui” imperant, que no solament redueix els ingressos, sinó la mateixa capacitat d’intervenció de l’administració. Pel sindicalista de CCOO, la situació actual exigeix reforçar la capacitat d’adaptació al canvi, l’ecològic i el digital, sense oblidar la protecció social en un context de pobresa a l’alça. Per Bellera, “entrar en la lògica de la competència a la baixa en la fiscalitat és irresponsable”. També opina que qui té més poder mediàtic per condicionar el debat és precisament “qui més guanya i menys paga”, i recorda els guanys milionaris de les empreses de l’Ibex-35 aquest any.

A l’altra banda de l’espectre tàctic hi ha les patronals. Fa uns dies Pimec reunia en un col·loqui els partits polítics i es mostrava partidària de reduir la pressió fiscal. Des de Foment del Treball, s’expressa en una línia molt semblant el seu secretari general adjunt, Salvador Guillermo, que creu que el marge de maniobra dels comptes públics és “relativament limitat” i que “no es poden aturar tots els efectes de la crisi per la via del pressupost”. Si bé admet que ara mateix la política fiscal ha de ser “prudent”, assenyala que la política monetària europea ha esdevingut restrictiva i que, per tant, “no es pot posar més llenya al foc a les portes d’una frenada en el creixement o potser una recessió”.

Guillermo remarca que, “amb un sector privat deprimit”, caldria aprofitar l’excedent de recaptació que provoca el fenomen inflacionari per pal·liar aquesta atonia, i evitar la tendència d’introduir noves figures tributàries que considera “contraproduents”. En aquest sentit, el directiu de Foment creu que “tant l’Estat com la Generalitat han d’entendre que cal deflactar la tarifa de l’IRPF, que no s’ha tocat des de finals del 2014”. “Hem d’evitar –hi afegeix– que qui ara guanya més nominalment no pugui viure millor perquè l’empobrim per detracció fiscal.”

Foment creu fermament que no tan sols no s’han d’apujar els impostos, sinó que Catalunya hauria d’anul·lar el de patrimoni, “si no en un any, sí en rebaixes progressives”.

Des de CCOO, Bellera, en canvi, veu just l’impost sobre el patrimoni i no veu necessària la deflactació de la tarifa de l’IRPF. Si bé la teoria afirma que, com que amb la inflació s’actualitzaran els salaris, els ingressos “saltaran” de tram de l’impost i això vol dir que molta gent hi sortirà perdent perquè pagarà més impostos tot i guanyar més, Bellera creu que això “és una mentideta”. I ho argumenta recordant que estudis del seu sindicat indiquen que el 98% d’aquesta càrrega es concentra en els trams més alts, i que pràcticament no afecta els contribuents amb ingressos baixos. “I també perquè no a tothom li han apujat el sou, i menys de manera proporcional a la inflació.”

Un altre tema recurrent al voltant de la fiscalitat catalana són els impostos propis. Salvador Guillermo lamenta que Catalunya sigui “líder en creació d’impostos propis, alguns dels quals no s’apliquen enlloc més del món, com ara el d’actius no productius”. Pel membre de Foment, “recapten poc, tenen costos de gestió i donen la imatge d’un sistema fiscal complex davant dels inversors estrangers”. El directiu patronal torna a denunciar l’infrafinançament de què som objecte en el sistema autonòmic. “L’última revisió es va fer fa una dècada i, tot i que l’actualització és potestativa, és necessària.” Per contra, denuncia que la Generalitat fa “un ús abusiu de les noves figures adduint aquest infrafinançament”, per la qual cosa conclou que “el problema no es pot resoldre demanant més als catalans, que ja aportem prou a la cistella comuna de l’Estat” espanyol.

Anàlisi d’expert

Al marge dels agents socials, els experts també hi aporten les seves consideracions. El catedràtic Guillem López-Casasnovas és, també, director de la Revista Econòmica de Catalunya (REC), que en l’últim número ha aplegat una colla d’experts per analitzar els elements clau del sistema fiscal en un ampli monogràfic. López Casasnovas comença amb una apreciació clara: “Estem demanant massa a la fiscalitat.” Per ell, “és molt difícil redreçar el rumb al qual ens du la globalització amb un sistema fiscal determinat, però sí que ens podem fixar en la despesa pública”. Perquè, continua, “arreglar la distribució a través de la fiscalitat és un somni impossible, i economistes com Piketty i companyia ja saben que la fiscalitat dona per al que dona i que el que convé és gastar bé”.

Pel catedràtic, si no es fan els ajustos correctes, “es generen distorsions entre tipus d’actius, rendes monetàries i en espècie, etc., i la llei es va modificant amb els acompanyaments dels pressupostos, que acaben generant petits engendres”.

López-Casasnovas veu algunes millores possibles en la fiscalitat catalana, com ara que actualment tracta pitjor la reinversió de beneficis empresarials que no pas l’endeutament, i el fet que el sistema no afavoreix l’atracció de qui ha sortit fora i tornaria al país i sí que, en canvi, “expulsa” qui es planteja expatriar-se, “sigui a Andorra o a les Caiman”.

Un tercer tema que per a l’economista seria interessant és l’acceptació de la sandbox, un sistema d’innovacions tecnològiques que permet proves en un entorn controlat, amb algunes mesures que podrien ser beneficioses com ara la inversió en R+D o en innovació. Però, assenyala, “l’Estat li té molta por, perquè podria ser un colador d’evasió fiscal”, malgrat que fora bo per frenar l’aversió al risc, perquè es donarien garanties d’estabilitat fiscal.

El director de la REC és tolerant amb els impostos propis catalans i creu que aquesta miscel·lània “cada vegada serà més normal, per exemple, per les exigències d’una economia verda”, ja que, recorda, el seu objectiu no és recaptatori, sinó l’ajust de comportaments i que els beneficis retornin al món productiu.

Quant al polèmic impost sobre el patrimoni, el catedràtic creu que, en un món global on les rendes del treball estan més mal tractades que les del capital, cal gravar-lo en l’estoc, perquè “la renda és més fàcil de moure”. En canvi, deslocalitzar patrimonis és molt més complex i, malgrat el que diuen, “no s’han vist grans deslocalitzacions de patrimoni”. En tot cas, Casasnovas creu que cal una reforma del tribut, que ara mateix és en mans d’una comissió d’experts, i confia que s’articularà de manera que no toqui les competències autonòmiques i que estableixi una certa harmonització per evitar el dúmping entre territoris.

LES FRASES

Els impostos propis cada vegada seran més normals per les necessitats d’una economia verda
Guillem López-Casasnovas
economista i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra
El 98% de l’esforç que suposaria no deflactar la tarifa de l’IRPF recauria sobre les rendes més altes
Ricard Bellera
secretari de Treball, Economia i estudis de CCOO
No es poden aturar tots els efectes de la crisi via pressupost; el marge de maniobra és limitat
Salvador Guillermo
secretari general adjunt de foment del treball


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
barcelona

La fira audiovisual ISE tanca amb 58.107 assistents de 155 països

barcelona

Goirigolzarri demana no intervenir en un mercat que funciona “molt bé”

.

Calviño descarta congelar les hipoteques perquè pot “posar en risc l’estabilitat financera”

Vitòria / València

Fira de Barcelona confia que l’ISE es quedi a la ciutat de forma permanent

Barcelona
Unió Europea

Experts consultats pel BCE revisen a l’alça la previsió d’inflació a l’eurozona a curt termini

Brussel·les

L’economia catalana creix un 5,5% l’any 2022

Barcelona

Caixabank tanca el 2022 amb un benefici de 3.145 milions

barcelona

L’augment d’ingressos permet més despesa

barcelona

Els treballadors creuen que Nylstar és totalment viable

blanes