El BarMar s’estima que no s’enllestirà abans del 2030

Quatre dies abans de la celebració a Alacant de la cimera dels països del sud d’Europa, EuroMed, les diverses parts ja reconeixen que la nova interconnexió energètica submarina entre Barcelona i Marsella, BarMar, no estarà enllestida abans del 2030. Aquesta és una de les impressions de la visita que ahir va fer la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, a Marsella amb motiu d’un fòrum climàtic, en què es va reunir amb els seus homòlegs de la regió de la Provença-Alps-Costa Blava i els actors que han de participar en la construcció d’aquesta infraestructura i en la producció futura d’hidrogen verd.

Tot i que la ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va declarar a París a l’octubre que el BarMar, substitut del projecte de gasoducte MidCat per sota els Pirineus, podria estar en funcionament “d’aquí a quatre o cinc anys”, la realitat és que les autoritats franceses des del primer moment van fixar la data per al 2030. I Serret, després de parlar amb la secretària general de GRTgaz, Catherine Brun, l’operadora de la regió promotora d’aquesta interconnexió conjuntament amb l’espanyola Enagás, va sortir amb aquesta idea, sense que se’n revelessin més detalls tècnics. “Renovarem l’acord de cooperació entre els dos governs, per tal que sigui el marc perquè les dues grans regions de l’H2Med vagin a l’una”, va manifestar la consellera després de reunir-se, d’altra banda, amb el president de la regió de la Provença-Alps-Costa Blava, Renaud Muselier, tot citant el nom rebatejat d’H2Med del BarMar per destacar que ha de servir per transportar hidrogen verd. De moment, encara no s’ha definit un traçat exacte entre els dos ports, perquè, de ja fa temps, n’hi havia diversos sobre la taula. I tampoc no hi ha una xifra de cost concreta, perquè això dependrà de si s’hi inclou només aquesta connexió o també les inversions necessàries per condicionar els dos ports i, posteriorment, per fer arribar aquesta energia cap als països del centre d’Europa. D’aquesta concreció, en sortirà la quantitat econòmica definitiva que es demanarà a Brussel·les per tal que el projecte es financi majoritàriament amb fons europeus.

D’altra banda, tots els actors implicats donen per fet que hi haurà una transició entre un primer ús del BarMar per al gas i, més endavant, per a l’hidrogen, quan es vagi avançant en la seva producció i transport. Durant la visita, Serret també es va trobar amb els responsables d’un clúster que fomenta aquesta energia i el seu emmagatzematge, i amb els directors regionals de les energètiques Engie i Total. La consellera era a la taula presidencial del fòrum climàtic Mediterrani del Futur, obert pel príncep Albert II de Mònaco.