Economia

MARC TALAVERA

PRESIDENT DEL COL·LECTIU EIXARCOLANT

“Menjar és l’acte polític que més fem a la vida”

En funció del que et posis a la boca, estàs contribuint a un model de pagesia, de comerç i de població determinats
Les ciutats no són sostenibles per si mateixes; depenen del territori que tenen al costat

És investigador i doctor en biologia per la Universitat de Barcelona. Va fer la tesi doctoral sobre l’etnobotànica de l’Anoia, amb experiments de cultiu i una avaluació organolèptica d’una cinquantena de plantes silvestres comestibles. Aquest interès particular i la coincidència amb un grup de persones amb inquietuds similars van ser la llavor del Col·lectiu Eixarcolant, que des del 2021 fins ara ha passat de 200 a 1.200 socis. Funciona amb dinou nodes territorials a Catalunya i les Illes Balears, la Catalunya del Nord i el País Valencià.

Com va néixer Eixarcolant?
A mi m’agrada dir que Eixarcolant va ser com una casualitat buscada. El projecte va sorgir l’any 2016 d’un grup de persones de l’entorn d’Igualada vinculades a l’excursionisme. Sempre ens preguntàvem per què al camp hi trobem tantes plantes desconegudes i, paradoxalment, malgrat aquesta riquesa natural, tenim pagesos que no arriben a final de mes, i a les botigues i supermercats trobem els mateixos productes que, sovint, no tenen res a veure amb els recursos locals. En aquell moment, jo estava fent la tesi doctoral i volia comprovar si aquestes plantes oblidades s’havien descartat per al consum perquè des del punt de vista organolèptic eren dolentes o si hi havia una altra motivació.
Com ho vau fer?
Vaig coincidir amb una estudiant de final de grau interessada en aquesta part. Havíem de recollir dades d’un centenar de persones que havien de tastar els productes que volíem valorar i, per fer-ho, vam organitzar la primera jornada gastronòmica de les plantes oblidades. L’excusa va ser recollir dades per a aquest treball acadèmic, però, alhora, també ens va servir per visibilitzar totes aquestes plantes que hi són i que no fem servir.
En dieu plantes oblidades...
Sí, perquè partim de plantes que antigament la gent havia menjat o que en altres cultures consumeixen. I també hi incloem varietats agrícoles tradicionals: tomàquets, pomes, albergínies que s’havien plantat i que s’han anat deixant de banda. Quan vam organitzar la jornada, el col·lectiu no estava ni tan sols constituït com a associació, perquè l’únic que volíem era fer aquest esdeveniment per donar a conèixer aquestes plantes. I la sorpresa va ser l’èxit i la bona acollida, però no hi havia una entitat que liderés aquest interès que estava estès arreu de Catalunya. I allò que havia de ser una flor d’estiu va ser l’embrió de la segona jornada i, després, la tercera... I ara ja estem treballant en la vuitena, que serà a l'octubre.
Com ha evolucionat l’entitat?
El Col·lectiu Eixarcolant va començar com una associació sense ànim de lucre, però el 2019 es produeix un punt d’inflexió i veiem que, si volem donar resposta a les necessitats que hi ha, sense perdre els valors de l’associacionisme i l’economia social i solidària, necessitem un equip tècnic que s’hi pugui dedicar professionalment per desenvolupar projectes i recuperar llavors, desenvolupar productes alimentaris, elaborar continguts editorials, etc. que ajudin a assolir els grans objectius.
Quantes plantes heu recuperat en aquests anys?
Quan parlem de plantes oblidades, hi incloem plantes silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals. La casuística és bastant diferent. En el cas de les plantes silvestres, sovint el que s’ha de recuperar són els usos. Podríem dir que estem treballant amb unes 150 (de les 350 que calculem que hi ha a Catalunya). Si ho portem a l’extrem, podríem dir que tenim entre 300 i 450 plantes silvestres comestibles. I pel que fa a varietats agrícoles tradicionals, la casuística és molt diferent, perquè cal donar resposta al perill de desaparició de les llavors, amb la desaparició dels pagesos que les conserven... Per evitar-ho, estem treballant amb la xarxa catalana de graners, amb 600 llavors i arbres al banc de llavors de varietats tradicionals.
Fins on heu anat d’enrere?
Volem recuperar el coneixement previ a la revolució verda dels anys seixanta i setanta del segle passat, quan es va passar d’una agricultura local a una agricultura global, la introducció del tractor i la venda de llavors de manera industrial. Aquest procés va suposar un gran canvi en l’estructura agrària, amb la mecanització i els grans monocultius. Hem de pensar que és normal que les llavors vagin desapareixent o es vagin substituint. El que no és normal és el ritme tan accelerat amb què ha passat això en els últims 50 anys. La FAO parla que s’han perdut el 75% de les llavors de tot el món. Això és una riquesa forjada al llarg de mil·lennis, i en 50 anys ens l’hem carregat. Arribem fins a finals del segle XIX, fins als anys vuitanta.
En realitat defenseu una manera d’entendre la terra. Hi ha un vessant polític.
A mi m’agrada dir que menjar és l’acció política que més vegades faràs al llarg de la vida, perquè en funció del que et posis a la boca estàs contribuint a un model de pagesia, de comerç i de població determinats. A Eixarcolant volem recuperar el passat per transformar el futur. No es tracta de fer i de viure com als anys cinquanta. Ara tenim la tecnologia, tenim coneixement i tenim eines que abans no tenien. Ara hem de ser capaços de desenvolupar un model veritablement de futur. La sostenibilitat, precisament, és això: que el que fas avui no condicioni l’esdevenidor de les generacions futures.
És molt agosarat dir que amb el projecte d’Eixarcolant es pot contribuir a frenar el canvi climàtic?
Sí... És massa agosarat. El que sí que és cert és que el nostre projecte té un impacte directe sobre la capacitat de recuperar sobirania alimentària a tot el país perquè tothom sigui capaç de decidir lliurement allò que plantem, com ho plantem, com ho comercialitzem i allò que mengem. Evidentment, el sistema que proposem va en defensa de la petita pagesia, l’agricultura ecològica, la diversificació de cultius, la gestió forestal sostenible, una alimentació basada en productes de proximitat, i tot això afavoreix la lluita contra el canvi climàtic no només entès com una reducció d’emissions, sinó com un procés d’adaptació per frenar la vulnerabilitat. Hem de deixar de dependre d’una política feta des de i per a les ciutats, i tenir en compte tota la diversitat territorial, pensant que les ciutats no són sostenibles per si mateixes, sinó que depenen del territori que tenen al costat. Per tant, com més cuidem el territori que tenen al voltant, millor viuran Girona, Barcelona, Tarragona, l’Hospitalet, Terrassa...
Però teniu la sensació que el que fem és aplicar models urbans al camp?
Potser ara ja es comença a veure que és necessària la ruralització de la societat i tornar a viure de cara al territori, però encadenem moltes dècades de polítiques contràries i s’ha trencat molt el vincle. Ens falta recuperar l’autoestima del sector primari... Hem de deixar de veure el pagès com un estereotip. Quan als instituts preguntem als joves què volen ser, de la mateixa manera que surten bomberes, metges i enginyers, si també surten pagesos i pageses voldrà dir que hem fet les coses bé. Falten polítiques transformadores amb un horitzó de quinze o vint anys, i tenir mirada de país.
Quins són els punts febles que tenim com a país?
Ens falten persones que vulguin dedicar-se al sector primari, que aquestes persones no tinguin problemes d’accés a la terra o a l’habitatge i aconseguir un preu just per als seus productes; no tenim un sistema d’informació transparent perquè aquells que ho volen puguin decidir lliurement, i tenim un sector molt burocratitzat... Ha de ser més fàcil superar els reptes legals i la normativa ha d’estar oberta a nous models d’economia productiva. I no hi ha relleu agrari: els pagesos es jubilen i no n’entren de nous.

Polítiques agràries

Defensa la diversitat de paisatges i climes de Catalunya com una oportunitat contra el canvi climàtic. Catalunya és, segons ell, un enclavament geogràfic que ens permet garantir des de cítrics fins a fruits d’alta muntanya. I això, unit a una agricultura petita o mitjana, arrelada al territori, permetria promoure un model no només econòmic sinó també social molt potent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

CONFLICTE BÈL·LIC A L’EST D’EUROPA

Putin admet el possible impacte negatiu de les sancions en l’economia russa

BARCELONA

Els economistes gironins, a favor de més infraestructures de renovables

GIRONA
economia

La inflació preocupa els economistes catalans

barcelona
ESTAT FRANCÈS

Els sindicats volen parlar de la reforma de les pensions a la reunió amb Borne

BARCELONA
EMPRESA

L’ecosistema d’startups a les comarques gironines creix un 23%

GIRONA
estat francès

Escorcollen les seus de cinc bancs francesos per presumpte frau fiscal

barcelona
unió europea

La Unió Europea prohibeix definitivament la venda de cotxes de combustió a partir del 2035

barcelona
ESTAT FRANCÈS

El govern francès rebutja la mediació proposada pels sindicats

BARCELONA

A la Selva, l’emprenedoria es centra en el sector serveis

SANTA COLOMA DE FARNERS